Bèlgica del sud
Catalunya vista del nord
L’ordre de detenció europea ha esdevingut una cosa corrent i que ha jugat aquests ultims mesos un paper important en particular en el marc de les relacions entre Espanya i Bèlgica.
La justicia belga no va rebutjar l’execuciò de l’ordre de detenció de la jutgessa Carmen Lamela de l’audiencia nacional. Es el seu successor del tribunal suprem que va demanar a les autoritats de Bèlgica que deixin sense efecte el ordre de detenció europea emès des de fa unes setmanes abans en contra dels consellers i del president de la Generalitat que encara es troben a Bèlgica.
Segons la llei belga de transposiciò de la decisió marc del 13 juny de 2002 relativa a l’ordre de detenció europea, no havia en efecte cap motiu per rebutjar l’execuciò de l’ordre de detenció si jutjava que l’ordre havia estat emès pels motius polìtics.
La llei francesa de transposicio de la decisió marc del 13 juny de 2002 relativa a l’ordre de detenció europea ( article 695-22 de codi de procediment penal francès) és diferent : impedeix al jutge l’execuciò de l’ordre de detenció si ha estat emès per perseguir una persona en raons de les seves opinions politiques. Es una norma que no preveu la decisió marc europea del 13 juny de 2002.
Malgrat això, els membres del govern de la Generalitat van escollir Bèlgica com terra d’exili i no pas França i ningù pot afirmar que la justicia francesa no hauria executat amb rapidesa l’ordre de detenció de la Carmen Lamela, considerant-lo sense cap motiu polìtic.
La unica certesa és la següent. No hi hauria hagut cap ordre de detenció europea en contra de ningù sense la voluntat d’una persona : Mariano Rajoy que va signar com a ministre de l’interior del govern Aznar i president del consell europeu la decisió marc del 13 juny de 2002 relativa a l’ordre de detenció europea !
A aquest bloc :
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!