Bèlgica del sud
Catalunya vista del nord
Tothom sap que la república francesa té un règim polític i constitucional molt més centralitzat que Espanya encara que ha de matitzar aquesta realitat. Per exemple, l’illa de Còrsega té un estatut d’autonomia i, a l’illa francesa del oceà pacífic de nova Caledónia, hi haura, en l’any 2018, un referèndum d’autodeterminació legal i autoritzat per Paris en el tractat de Numea que va ser firmat des de fa vint anys. Tanmateix es pot afirmar amb certesa que la repressió inedita del referèndum de l’1-O no podria existir, almenys en aquesta forma jurídica, a França.
Cal saber qu’a França, no hi ha formalment un tribunal constitucional però un consell constitucional que tenia a l’origen cap poders jurisdiccionals i que té encara avui cap poder de sanció. Seria dificil de trobar a França un jurista serios que podria afirmar que una llei adoptada per un organ parlementari seria il·legal (o inconstitucional) a causa d’un recurs d’inconstitucionalitat del govern que produeix automaticament i per una durada de cinc mesos com a maxim la suspensió d’aquesta llei, així que afirma l’article 161 de la constitució espanyola tot i que és molt clar qu’aquesta durada existeix simplement per permetre als jutges del tribunal constitucional de ratificar o no la llei impugnada.
Seria encara més difìcil o potser impossible d’imaginar qu’un fiscal a França decidiria de perseguir polítics electes per desobedència a una llei pel motiu que aquestes electes han dicidit d’actuar per l’aplicació d’una llei que un parlament hauria votat i que seria simplement sopesa per cinc mesos per motius de procediment.
Cal comprendre que a França hi ha un importantíssim principi jurídic que s’origina a la revolució francesa i que impedeix als jutges de « pertorbar de qualsevol manera les operacions dels cossos administratius i de perseguir els carrecs administratius per raons vinclades a les seves funcions ». Així és redactat el text de la llei dels 16 i 24 d’agost de 1790 que és encara vigent.
Aquesta separaciò entre l’administració i la justícia explica parcialment la separació forta que existeix a França entre polícia judícial i policia administrativa. La policia judícial que dirigeix el fiscal o el jutge cerca les proves i els autors dels delictes quan ja son comesos i és molt estrany que una jutgessa pugui llançar operacions de policia per impedir operacions electorals presumptivament delictives (sobretot decidides per l’autoritat administrativa que es el govern de la generalitat de Catalunya) tot i que això correspon a poders de policia administrativa (és a dir del manteniment de l’ordre public ) que son els poders de l’administració i doncs del poder polític executiu, en aquest cas de l’1-0, del govern de Madrid.
No cal considerar que la república francesa seria forçament un país tenint una democràcia mès avançada que el regne d’Espanya, però es pot afirmar avui qu’Espanya ha aconseguit un nivell suprem d’instrumentalització de la seva institució judícial pel poder polític de Madrid. Es pot raonablament esperar qu’aquest nivell mai sera superat a França.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Penso, pel que he vist, que -tot i malgrat els governs del sr. Mitterand i els altres que han exisiti desprès d’ell- França és menys centralista que Espanya, sobetot a nivell municipal.
Atentament