Així defineix el retroprofeta Cantimplora el nostre país al seu himne més sonat. En podríem copsar la presència als conjunts, solistes i orquestres de caire modern que van existir els anys seixanta i setanta? Artistes que es movien entre el tercer, el quart i el cinquè graó de l’Entp (feu una ullada al bloc del
Causalitats de la vida? No ho sé. Vet aquí un joc de pistes.1.-“Pintxatu és un manual gastronòmic i musical amb receptes dels populars pintxos bascos inspirades en cançons. La idea parteix de l’incansable Fermin Muguruza, que va tenir la genialitat d’encarregar als xefs del restaurant de Donostia a Fuego Negro uns tastets amb banda sonora.
L’any acaba i amb el conjunt Badabadoc, tot rumiant, se’ns ha acudit un nou projecte. Una reproposta del Jaume I d’en Pitarra com ja van fer La Trinca o el Santi Sans i la Christa Leem.Aquesta magnífica obra pornogràfica és mítica. Ha voltat durant anys i panys per la imatgeria popular i dos grans mestres
És una manera de fer útil, barata i productiva, que fa contenta la consciència. La fermesa de l’esmorzar i dinar entre tres dels cabdills de les Consultes, la fermesa del Futbol Club Barcelona, la fermesa de l’organització del congrés que es farà els propers 10, 11 i 12 de maig a Vitòria sobre la relació
Bé, qui ens ho havia de dir, però després de gairebé deu anys d’adquirir-ne la maqueta, servidor ha tingut el gran honor d’assajar la cançó més emblemàtica de la seva adolescència amb el seu creador, i cantant, i el seu company . Estic parlant de “Mort d’un psicodèlic català” dels Midnight Specials, del Cèsar i
Per si les paraules dels balls se les endú el vent.Odio l’Albert Pla, “el Jueves” i la gent que es disfressa de Halloween per Tots Sants i la Castanyada.
Tot obrint una llauna de tomàquet he pres consciència de l’arribada de la tardor. L’hort ja no aporta prou tomàquets per fer-ne sofregit. Rumio, i tot esperant els dies encara més curts i el fred, em preparo per rebre l’hivern. Encara cueja el ritme estival, el voltar amunt i avall, els balls a l‘aire lliure.
Quin dolç moment de la història de la humanitat! Vet aquí la meva proposta de banda sonora:1.-To de “Re” per a mandolina i clarinet, de l’Orquestra Mirasol2.-Res ha mort, de la Maria Pilar3.-Si fa sol, de la Maria del Carme Girau4.-Cims i Abismes, del Pep Laguarda 5.-Mandolino de Texas, de les Germanes Serrano6.-Pots sentir-me?, de
Amb el na fent de l’istiu, l’itinerari que et provoca la feina fa que apareguin miraclets esperançadors.Per exemple, diumenge vem fer un recital d’acordions i cançó a Bellver de Cerdanya. Sincerament, déu ni do la gent que hi havia i la bona rebuda de la proposta. A més, en cabat, vem anar a un bar
Quan sembla que els nostre país és ja un camp de concentració pels aborígens i que la nostra cultura pot aspirar com a màxim a ser un producte folclòric de baix preu als centres comercials, la realitat ens reserva sorpreses.Aquest cap de setmana he gaudit d’algunes mostres de força musical tel·lúrica que m’han injectat energia
Els moments crítics fan canviar el rumb de la història. De la història dels col·lectius i de les persones. El desenllaç d’una situació d’espera o un canvi sobtat varien el decurs d’un itinerari. Mai més tornarem a ser iguals després del que ens va passar als catalans i catalanes ara fa 15 dies. Com deia
De mica en mica s’omple la pica i vet aquí una prova del mal que es pot fer amb una sabata i una espardenya.Què en voleu saber més coses? Doncs feu una ullada a www.fona.cat o bé demaneu-n’hi al terrícola més proper.Fones i mandrons!Mots i destrals!Ballestes i canons!Llambordes i esguards!
Benvolguda afició, amb motiu de la presentació del recopilatori que recull totes les nostres versions fins a hores d’ara, us convidem a acompanyar-nos a fer un tombet pel Pla de Barcelona. Els propers 15 i 16 de maig farem un seguit de balls i concerts per tal d’escampar la bona nova. Divendres dia 15 ens
“Però el nom de Guardiola va sobresortir, amb tots els mereixements, perquè havia estat el protagonista d’una d’aquelles excentricitats amb les quals certs catalans deixen de tant en tant el món esbalaït d’estupor.” “Però el nom de Guardiola va sobresortir, amb tots els mereixements, perquè havia estat el protagonista d’una d’aquelles excentricitats amb les quals
Hi ha dies que tot rutlla. De moment, avui n’és un.Ahir, després de la periòdica travessa del desert, l’Enderroc va arribar a Ganixenea, ca meu. Com sempre li he anat fent lectures amb diversos graus de profunditat: la de la tassa, la de la butaca i la de taula.Entre tot l’allau de modernor i memòria