Encara ens demanem què ha passat per haver arribat a aquest estadi de sanitat nacional que permet treure’ns el jou del clatell. “Un fracàs, no s’improvisa” i un èxit, tampoc. Hi ha un fotimé d’elements que han mantingut viva la catalanitat. El FCB, l’USAP o el ValènciaCF, el Punt Cat o l’adhesiu del Ruc, l’Obra Cultural Balear, la Societat Coral el Micalet o el Casal Tio Cuc. Dotzenes, centenars, milers, d’accions, col·lectius i empreses que no han renunciat a viure bé amb el que s’és. A tota aquesta galàxia, l’Enderrock hi té un paper cabdal.
Des d’aleshores, hi he anat força vegades, per xerrar, dur més cedés, o amb l’escusa d’una nova jugada. Sempre en relació molt cordial i familiar. D’uns anys ençà, hi he seguit en contacte, però mitjançant l’internet o bé el telèfon.
Segueixo pensant que és un dels pals de paller de la cultura del País, bàsicament la musical. Són un referent. Tenen clar de quín País parlen i en general, quina és la llengua pròpia. M’explico: pel meu gust (ara faig d’entrenador de sofa fora del camp de joc) no cal prioritzar el castellà d’entre les moltes llengües amb les que conviviu. Però, insisiteixo, és el meu parer i el temps demostra que fan la feina ben feta.
També en vull destacar el disseny, que sempre s’actualitza i és atractiu. I els cedés de regal? Són una col·lecció indispensable per descriure amb força precissió el panorama musical dels Països Catalans les darreres dècades. D’entre el munt d’iniciatives que han impulsat per seguir teixint l’escena pròpia caldria destacar-ne les capçaleres que han cobert o cobreixen submons musicals (Folc, Sons, Jaç, 440…) i els premis Enderroc. Amb encert, n’han traslladat la gala a Girona.
A més, sempre m’hi he sentit molt ben tractat.
Una empresa admirable. I per això em dol tant que el darrer treball del Conjunt Badabadoc, “Som així” no n’hagi rebut la crítica. El vem treure al maig del 2012 i cada mes n’he comprat l’exemplar amb l’esperança de trobar-la. “Oh que llarga que es fa sempre l’espera”. Per acabar-ho d’adobar he comprovat que ni el Conjunt ni el cedé apareixen a la llista de votables pels premis Enderrock. Bé, em costa de pair, ho confesso.
Seguiré adquirint-lo i llegint-lo com l’única manera d’estar al cas del que es cou i seguiré agraït pel bon tracte que n’he rebut.
Gràcies i sempre endavant!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com anem? Primer de tot, gràcies per tots els comentaris positius sobre la revista i el projecte d’Enderrock. En aquests temps tan complicats, en què ningú et reconeix la feina que has fet i que fas, reconforta llegir comentaris així (i ho dic sense un bri d’ironia).
Sobre el tema concret del Som així: reconeixer el mea culpa de no haver realitzat la crítica del disc a la revista. Són molts els discos que rebem i sempre és imprescindible seleccionar (no fem pas crítiques de tots), però és obvi que no haver dedicat una ressenya al ‘Som així’ és un error. He repassat una mica l’Enderrock.cat i he vist que hem anat publicant algunes notis sobre el tema, però certament en paper no hem publicat la crítica (tot i que el mes de febrer de 2012 vam publicar una pàgina explicant que els Badabadocs paraven màquines i ja llavors esmentàvem el ‘Som així’). Crec, doncs, que el més adient seria que busquessim un espai durant els pròxims números per poder-ne deixar constància en lletra impresa, encara que sigui tard.
D’altra banda, sobre la llista de votables dels Premis Enderrock: certament, no hi surt el ‘Som així’, i també és un error, perquè d’altres discos de versions (per exemple, el ‘Versions hal·lògenes’ d’Antònia Font) sí que van aparèixer a la llista. La llista dels Premis s’elabora a partir d’un recompte dels discos que els grups envien a la revista i de la recerca pròpia que fem. Tot i això, és inevitable que algunes coses se’ns escapin i en aquest cas ha estat així. Com que la llista es publica per primera vegada el mes de desembre, si el grup detecta l’error sol avisar-nos i ràpidament ho solventem (tan en el número següent com a la web). Lamentem no haver-nos-en adonat abans, perquè hauríem pogut solventar un problema ara insolventable.
Espero que aquestes explicacions et serveixin i miraré de posar fil a l’agulla per poder posar remei al silenci mediàtic sobre el ‘Som així’ a la revista en paper.
Salut,