24 de setembre de 2012
Sense categoria
2 comentaris

Banda Sonora Original

Mercès a la crisi, dels quaranta, ara volto més aviat tot sol pel País, decorant sonorament i, en algunes ocasions, verbalment la part festiva de la vida quotidiana de la nostra gent.

 

 

Per exemple, aquest darrer cap de setmana he gaudit de feines molt enriquidores i diverses. Dijous passat m’esperaven a la Plaça dels Sedassos de Tarragona. Hi han celebrat Santa Tecla, i una colla entusiasta i amb molta ballera han encetat un cicle de danses. S’anomenen Balls a Plaça. Un escenari amb la mida justa, un equip escaient, un horari i un espai ben triats, motivació per totes bandes i feina feta! Turistes, nouvinguts i terrícoles tocant-se i ballant plegats!

Dues hores de ball, en parella i/o col·lectiu passant pels gèneres vuitcentistes (masurques, polques, xotis..), els clàssics (pasdobles, valsos, jotes…) i els nous estàndars del ball (model Plaça del Rei-BCN). Fantàstic.

L’endemà, m’esperaven a un bar cultural de Cambrils (Baix Camp). El Mara’s. És a Baix a Mar i conviu amb els establiments de turisme d’alta intensitat. Tot i així, en arribar-hi ja s’hi respirava la humanitat que justifica l’existència. El local tenia molt de caliu, la música que hi sonava era de primera i les condicions tècniques per feinejar-hi eren excel·lents: un escenari amb tots els ets i uts (instruments pel rampells que poguessin tenir els artistes residents), un bon equip de so i una hospitalitat implacable.

En aquesta ocasió vaig jugar la carta del recital, emprant les cançons que he anat versionant de fa anys. Un públic educat i respectuós, amb ganes de cantar i somrient. Una alegria més.

Ja som a dissabte. El dia serà atapeït i cal prendre-s’ho amb calma.

A les deu del matí ja voltava per Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) on m’hi esperava el mestre Caselles i tres músics més. Ens tocava tocar a la barraca/envelat/taverna que el jovent feiner de la vila mantenen viva per tal que les administracions no facin desaparèixer definitivament la vida intel·ligent del poble.

La jugada era molt temptadora. Un concert de música improvisada basat en les tonades que s’hi gasten per Festa Major (castells, gegants, ball pla….). Tot rutllava, hi havia bona gent, hi havia bon ambient i el públic escoltava les especulacions dels artistes contractats. Retrobades amb persones de fa temps com el Mestre Marimon, un arròs de mar i muntanya per pair el bon viure, postres per arrodonir-ho i cap a la següenta jugada.

Sabadell. Quarts de cinc. Cafè exprés per acabar de lligar el que serà el 5è Aplec Modernista del Vallès. Amb els companys que ja fa temps que gaudim soncronitzant Terra i Modernor vem acabar d’enllestir els detalls de la propera trobada. Hi esteu ben convidats/des: 26 i 27 d’octubre. Més informació, properament, a modernismeaborigen.blogspot.com

Cooooooorre! Que a la Casa Taulé, cinc minuts a peu, t’hi esperen el Marc Torrents i el Roc Casagran. Finalment heu trobat la data bona per presentar la nova novel·la del Roc. I amb un feix de nervis a la panxa, toqueu i canteu plegats (encara en mode assaig) amb l’exquisida guitarra del Marc les musicacions que tenies al pap i que has tret a passejar per fer-ne un recital a mida.

A quarts de vuit del vespre el Pati de l’Aliança (com en diuen ara del jardinet de la Casa Taulé) era ple a vessar de persones humanes que volien saber què els amagava el llibre que comprarien, signat, una horeta després. En Juli Palou despulla “Ara que estem junt encara” amb saviesa, el Roc ens passa la pilota i els artistes arrenquem amb les cançons i les lectures que il·lustren el volum. Un petit viatge, nou i emocionant que va a petar a la bossanova que vesteix el poema amagat a la novel·la. Quin plaer fer música tan delicada i pregona!

Parada i fonda a ca la mare…..

I cap a Castellar (del Vallès) hi falta gent. Cal Gorina és un casalot gestionat per un munt de gent que el tenen ben viu i que fa viure a un munt de gent més. Hi conviuen una plataforma política i dues cooperatives de consum i hi feien la festa de primer aniversari.

Tot meravellós. El Ramonet, amb l’Arnau, fent de Mr Sequah amb els seves rumbes d’Olivença, regalant una sobretaula primaveral a la colla que havien fet el sopar al carrer i servidor, preparant els plats i els vinils per encetar la punxada quan el poble ho demanés. Aquí entraríem ja en el camp del patiment, encara que sigui lleu. Posar música no és el meu ofici i malgrat tingui l’afició gairebé malaltissa d’adquirir discos antics (d’entre finals dels cinquanta i principis dels setanta, per entendre’ns) el més aborígens possible ( que heu sentit mai el Limbo Rock en català?) i hagi fet un bon grapat de balls en me vida, servir les cançons en màquina és ben bé tot un altre art. Diguéssim que mercès a la bona voluntat dels assistents en general i l’entusiasme d’alguns individus en concret vem salvar la festa i encara vem tenir temps per gravar una cançó a les tres de la matinada a casa del “tot a zen” Oriol Cases pel ja mític disc de versions dels històrics Quimicefa. Ja ens jutjarà la història.

Els que sí que van dictar sentència de seguida van ser el cap i el cos, diumenge, en recordar-me hores i hores que potser allargar la festa al “Barro” (Fang), la discoteca que manté viva la flama de la perdició al centre de Sabadell, havia estat una idea arriscada. Bé, en qualsevol cas, haver ballat La Troba Kung-fu tot mirant la bufanda del CD Sabadell (penjada darrera el Pd) a les petites ja no m’ho treu ningú. I tancar una discoteca amb el “Llunàtics” d’Skatalà, tampoc.

Diumenge? Mercat de Vell!!! Peregrinació carrer Ferran Casablanques amunt (sí, l’avi del Julian Casablanques dels Strokes) fins a la Plaça del Mercat i el tomb de rigor. La dotzena de vinils ja són el mínim establert, però amb el que no hi comptava era amb la seixantena llarga de Tele Estels que compraria a bon preu i que avui mateix he fullejat, en primera volta, per gaudir del bon gust i el saber fer de la militància moderna i indígena dels anys seixanta al nostre estimat País.

Vinga va, que ja ho tenim això! Cotxe carregat per tornar a casa, vull dir Zugarramurdi (Na-EH), però abans passaré per Miramar (Alt Camp) que la colla de la Turba i molta més gent, és clar, hi fan el Correllengua (i ja en van més d’una dotzena!) i volen que algú els faci cantar i ballar havent dinat. Garrotins col·lectivitzats, filades mores, càntics rockcatalanescs i canvis de parella!

Una traca final magnífica mercès a la bonhomia del Jordi Jubany, el seu equip de música i la seva guitarra, i fonamentalment, a l’empenta d’una de les moltíssimes colles que s’estimen la Terra i hi volen viure bé.

Quines Colles més Originals!

Salut

  1. No tens res a dir, del que està passant a Catalunya? Tu que ets tan independentista, digues alguna cosa!
    Anima la gent, home: dona la teva opinió!!
    I treu aquest conyàs de filtre per poder publicar comentaris, que ja porto 6 intents i la màquina no reconeix el que li escric!!
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!