Etziba Balutxo...

Dia 26 de novembre d’aquest any 2011, al Teatre Municipal de Manacor, es presentarà el CD Siau qui sou!, amb 14 poemes de Guillem d’Efak, entre els quals destaquen les més emblemàtiques cançons del poeta nascut a la Guinea, interpretades per Maria Rosselló i Biel Majoral. El CD recull i amplia la rapsòdia que la Banda de Música de Manacor, amb Delfí Mulet i altres col·laboradors, va interpretar amb gran èxit de públic i crítica.

Miquel Barceló ha interpretat i retratat l’autor d’aquest cap de fibló a favor de les llibertats i de la memòria històrica.

Vg.: http://dbalears.cat/actualitat/cultura/destapador-de-sentiments.html

***

Bona part dels poemes ara enregistrats (en bona part inèdits fins ara) corresponen a l’obra El regne enmig del mar, una història de Mallorca en cançons que Guillem d’Efak, amb música del seu amic Antoni Parera Fons, va estrenar el maig de 1980 a l’antiga Sala Imperial de Manacor i que ja no tornaria a interpretar més, atesa la desatenció que la magna obra va rebre de les institucions. Eren temps de preautonomia i de precarietat cultural. Bernat Nadal, al fulletó de presentació d’aquella estrena, va escriure: “Les cançons que ens ofereix Guillem d’Efak feriran la sensibilitat de l’espectador. Qui pugui restar impassible, haurà de revisar seriosament la seva formació. Haurà de demanar-se: què han fet amb mi?”. Com conclou un d’aquests poemes: “la nostra llengua sempre dictarà la seva llei”. Una crida del tot vigent i més oportuna que mai front a les constants agressions dels actius enemics depredadors de la cultura catalana.

El llibretó amb les lletres dels poemes, s’encapçala amb les crítiques del recital de Ferran Pereyra i Antoni Riera, publicades en el seu dia a Ultima Hora i Cent per cent, respectivament. El CD es completa i complementa amb algunes de les més celebrades cançons del poeta: Balada d’en Jordi Roca (un clam en ple franquisme contra la pena de mort, sobre un cas verídic que va passar l’any 1851), Cançó de Çon Coletes (un joc d’aproximació històrica entre la revolta forana de 1450 i els afusellaments de 1936), Els infants (un poema deliciós musicat per Joan Martorell), Vou-veri-vou per a no dormir (escrita pocs dies abans de morir amb l’encàrrec que la cantàs Biel Majoral) i Comiat (el seu adéu a la família i als amics, musicat per Gabriel Oliver, Torres), a banda del Siau qui sou!, l’himne que dóna títol a l’enregistrament. També s’han inclòs dos poemes humorístics: la popular Lletania d’anuncis publicitaris i Mites, un homenatge al cinema que, des de la ironia intel·ligent, esdevé protesta contra el classisme social. Guillem explicava com, una vegada que va tenir doblers i va anar a butaca, la gent murmurava: “què s’ha cregut qui és, aquest?”. Així va encapçalar i sotstitolar el divertit poema amb els estaments d’una sala de cinema: “butaca, llotja, davantera, tertúlia, paraiso i galliner”, per on fa desfilar alguns dels vells mites cinematogràfics.

L’enregistrament es va realitzar els mesos d’abril, maig i juny del 2011. El muntatge i l’elaboració del llibret amb els crèdits, la presentació, les fotografies, les crítiques i les lletres dels poemes s’ha fet al llarg de l’estiu i, finalment, ja gaudim d’una bona edició. La feina ha anat acompanyada d’algunes vicissituds com a conseqüència del perfeccionisme dels músics que han prioritzat l’excel·lència a la diligència. El Director de la banda de música, Pere Siquier, impulsor de la iniciativa juntament amb Gabriel Oliver, han considerat que l’esforç que representa mobilitzar una vuitantena de persones per aquest projecte requeria ser molt exigents en la qualitat final. Ha estat cabdal la implicació, l’entusiasme, i l’experiència de Miquel Brunet, director de l’enregistrament.

Una conseqüència de la lentitud obligada del procés ha estat que Francesc Antich, que va escriure la presentació del CD els primers dies de març, la mateixa setmana del lliurament de la medalla d’or de les Balears a Guillem d’Efak, ja no conserva la Presidència del Govern, amb la qual va promoure que la feinada dels músics i la magnífica interpretació de Maria Rosselló no fossin flor d’estiu. Calia deixar-ne constància per tal que aquests poemes i aquestes músiques puguin arribar a les biblioteques i a les escoles de secundària per fer audicions comentades. Tot plegat, constitueix una bella i enriquidora lliçó d’història. Llàstima que l’autor no ho hagi vist ni escoltat! La sort és que la seva família i els amics ho podrem gaudir i compartir! Què hauria fet aquell “poeta en bicicleta” d’haver disposat d’aquests músics i dels actuals mitjans tècnics? És ben cert que el progrés sempre arriba tard!

La portada del CD és de Miquel Barceló, bon coneixedor de la biografia i l’obra de Guillem d’Efak, tot i que les seves vides es creuaren quan, l’any 1980, Miquel partia cap a Barcelona mentre Guillem retornava de Barcelona cap a Mallorca. Ambdós tenen en comú tenir la medalla d’or de les illes Balears. L’un, originari de la Guinea Equatorial, i l’altre, enamorat de Mali i recentment autodefinit com a “català d’ultramar”, deuen ser dels pocs mallorquins que han sabut veure que Àfrica no és, només, la terra dels àrabs i dels jueus. Ara sí, més enllà del temps, s’han pogut encreuar i retrobar, en simbiòtic maridatge, la creativitat i la màgia del poeta amb la del pintor. Així ha nascut aquesta ocurrent i original imatge efakiana i barceloniana. El pintor felanitxer ha copsat el sentit exacte dels versos del poeta i ens ha transvestit d’Efak en un despertador de la memòria; un obridor de reflexions; un deixondidor de consciències; un clam contra l’oblit en defensa de la identitat cultural; un cap de fibló. Això és Siau qui sou!; un destapador!

COMPLEMENT:
Com a il·lustracions musicals enregistrades en directe (sensiblement millorades en el CD) podeu escoltar una cançó (Siau qui sou!) i un poema (Aquesta terra és nostra!):

http://www.youtube.com/watch?v=FpIlnLbFwLU
http://www.youtube.com/watch?v=BtvY9i58D_M