Etziba Balutxo...

1. CONTRA L’ESQUARTERAMENT

…i una pàtria tan petita

que la somio completa

Pere Quart (Joan Oliver)

Una eixida ben reeixida de dia 7 de febrer de 2022 per la ciutat de Girona, que es detalla amb fotografies i vídeos de tots els actes a la segona part d’aquest escrit, m’ha incitat a fer un relat de les caminades conjuntes que, des de l’estiu de 2013 fins avui, he compartit amb l’ara ja per sempre Molt Honorable 131è President de Catalunya, Quim Torra i Pla¹. Tot i ser conscient que sempre compromet més un elogi que una crítica, he considerat de justícia fer públic el meu reconeixement a qui és, de manera indiscutible, un referent en el procés no només de recobrar la sobirania usurpada, sinó en el de la reunificació nacional. Quim Torra és un dels pocs intel·lectuals de la Catalunya continental que no només té clara quina és la geografia de la Nació Catalana, sinó que s’ha distingit amb paraules i amb fets, com a un actiu lluitador contra l’esquarterament que patim d’ençà fa tres segles llargs.

Cal advertir, de bon començament, que el seu compromís de reivindicar la retrobada de totes les terres catalanes no és cosa que emergeixi a partir de la seva implicació en la vida política. En la condició d’escriptor, editor i gestor cultural ja havia deixat ben palesa aquesta voluntat, i qui llegeixi aquest escrit ho verificarà de manera fefaent, amb alguns dels episodis que ho certifiquen.

I) 2013 APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUES

Ens vàrem conèixer en coincidir, juntament amb l’amic Vicent Partal, a l’Aplec del Pi de les Tres Branques de 2013. La terna d’aquell any va ser postulada per la incansable Teresa Clota del Memorial 1714. Sabíem per experiència que els perifèrics, els catalans alegals no reconeguts com en Partal i jo, sempre tenim al cap el mapa nacional complet i això ens obliga sovint a fer-ne bandera (quan no retret) cada vegada que ens hem d’adreçar a un públic de la Catalunya estricta. També per experiència sabíem que són pocs els principatins que van més enllà del regionalisme de la Catalunya autonòmica; la legal, en podríem dir. Doncs aquell dia de juliol de 2013, vàrem ser testimonis d’un parlament, el de Quim Torra, en clau nacional com no era habitual escoltar. Es referí així a la defensa de Barcelona: (…) una resistència en la qual els nostres germans de València i Mallorca hi varen tenir molt a veure. Em nego sempre a parlar del final de la Guerra de Successió a l’11 de setembre de 1714, perquè la guerra no acabà fins a l’any següent quan Mallorca i Eivissa capitulen. Si Barcelona va resistir els 14 mesos de setge va ser en gran part gràcies a que, des de Mallorca, ens enviaven allò que ens calia: blat i pólvora! I cal recordar també el General Basset que va resistir amb els valencians fins al final². Aquell dia, mentre dinàvem amb Vicent Partal, contra la reiterada frase dels patidors perifèrics quan ens sentim menystinguts (allò de Droga dura, la pàtria!), vàrem convenir que el discurs de Quim Torra havia estat exemplificador i digne d’un estadista i, alhora, una expressió de la normalitat que volem i que ens cal.

II) SA POBLA A GRÀCIA

No havia passat mig any d’aquell acte quan, el gener de 2014, l’amic Toni Torrens, mecenes, gestor cultural i impulsor de les festes de Sant Antoni, Sa Pobla a Gràcia, em va convidar a encetar la revetlla dels foguerons en aquella vila, tan emblemàtica en la resistència contra les quintes, amb una conferència sobre la guerra de Submissió (1705-1715) o, com l’anomenà Eva Serra, d’Ocupació³. Vaig suggerir que es convidàs també Quim Torra, director del Centre Cultural El Born, per parlar-nos del sentit d’aquell prometedor espai cultural. Torra, aleshores, dirigia el procés de museïtzació de les ruïnes del jaciment, orientades a vindicar un episodi clau de la història de Catalunya. Sabia, per l’experiència compartida al Pi de les Tres Branques, que no desdiria gens del títol de l’acte: Herois de Mallorca, herois catalans. Així va ser com, a La Violeta estibada de públic, compartírem taula per segona vegada. Quim Torra no només va fer una convidada pública molt especial als mallorquins a visitar el Born, sinó que aprofità l’avinentesa de la lluita en defensa de l’escola en català, pública i de qualitat i, en el mateix acte, va solidaritzar-se amb la resistència verda de l’Assemblea de Docents.

III) 1714? 1715? DOS TRICENTENARIS?

Aquell mateix any, 2014, la comissió organitzadora del Tricentenari, amb un pressupost de 9M€ i amb els comissaris Toni Soler i Miquel Calzada al capdavant, va excloure deliberadament de la commemoració el degut reconeixement a la participació dels valencians, eivissencs i mallorquins en aquella guerra contra les dues corones (Castella i França); una guerra que va ser de tota la Nació Catalana contra Felip V, amb la particularitat que qui més va perdre, en hisendes i en vides, a la defensa de Barcelona va ser Mallorca, pendent encara del reconeixement institucional que li deu la ciutat comtal. Quim Torra va veure l’orientació regionalista de les institucions principatines i, sense haver-li de fer cap indicació, va considerar que s’havia de pal·liar l’endemesa. En condició de director del CC El Born, va programar i encarregar una exposició que es faria l’estiu de 2015 amb el títol La fi del Regne enmig del mar? L’exposició, amb l’emblemàtica icona d’un corn marí dibuixat per Pere Capellà, seria confiada a l’OCB que la passejà per Eivissa, Formentera, Palma, Felanitx, Manacor, Llucmajor, Binissalem i Esporles. Aquella generosa solidaritat va ser la tercera vegada amb la qual Quim Torra reivindicava de manera efectiva, ara amb el patrocini d’una activitat, l’acostament amb Mallorca.

IV) UN PRESIDENT DE CATALUNYA PER MALLORCA

Posteriorment, l’any 2018, gairebé forçat a assumir responsablement en temps difícils la Presidència de Catalunya, no es va desentendre de persistir en l’excel·lent relació establerta. El febrer de 2019, amb motiu d’assistir amb caràcter institucional al funeral d’Aina Moll Marquès (1930-2019), vàrem compartir un intercanvi de pensaments i propostes, sempre en línia a enfortir el camí de la unitat. Veure com, en la condició de President de Catalunya, es declarava a favor de enllaçar-se i agermanar-se amb Mallorca i la resta de territoris, no era només esperançador, sinó vivificador.

Els dies 6 i 7 de març de 2020, amb una atapeïda agenda, com a President de la Generalitat, Quim Torra tornà a Mallorca. S’entrevistà amb la junta directiva de l’OCB i va invocar la necessitat de fer un esforç comú per tal d’enfortir els vincles de relació entre les Illes i Catalunya, a partir de la llengua i la cultura com a primers nexes. També va participar a un sopar-col·loqui, organitzat per l’ASM, amb més de 300 persones, al costat de la presidenta de l’assemblea, Margalida Miquel, i del president Cristòfol Soler. Aprofitant el viatge, novament ens retrobàrem devers la Mallorca profunda passejant per terres de Ramon Llull per persistir en la caminada cap a un objectiu comú: el retrobament en el marc d’una República Catalana lliure i plena.

V) UN PRESIDENT AGERMANAT

El mateix any, dia 25 de novembre del 2020, poc després d’haver-se fet públic el manifest amb la crida a commemorar els 500 anys de la Germania de Mallorca, amb la data exacta del 7 de febrer de 2021 a l’horitzó, en un nou gest de germanor, Quim Torra va expressar públicament la seva adhesió, amb la convidada oberta a afegir-s’hi. Aquell gest no romandria reduït a una simple adhesió, sinó que convocaria un acte per enaltir la memòria dels agermanats.

Així va ser. Quim Torra, des del gabinet de Presidència, em convidà a participar a una conferència pública amb l’historiador i amic David Garrido del País Valencià. Dia 5 de febrer de 2021, dos dies abans del mig mil·lenni de la revolta, amb l’inequívoc títol de Visca la Terra i mori el mal govern!, es va poder accedir en directe a la conferència⁴. Quim Torra va cloure la intervenció amb una proposta: Seria bo que ens imposéssim el deure que l’acte de diumenge que fareu a Mallorca i que desitjo que sigui un èxit, es pugui fer a nivell de Països Catalans; agermanem-nos! La convidada pública a Ximo Puig i Francina Armengol a organitzar actes conjunts arreu del territori per enaltir aquell esdeveniment històric, lamentablement, no va tenir resposta. De fet, els presidents dels dos territoris on més incidència varen tenir les Germanies, no han imitat l’adhesió pública que va fer el President de Catalunya.

2. UNA EIXIDA BEN REEIXIDA (2022)

Un any després d’aquella conferència, el mes de febrer de 2022 i també impulsada des del gabinet de Presidència, hem pogut tornar a compartir un conjunt d’actes que mereixen una descripció detallada.

I) RESPOSTES (i preguntes) AMB CRITERI

Una de les iniciatives que manté la plataforma de Presidència, amb caràcter setmanal i finalitat instructiva, és la sèrie Respostes amb criteri que seria millor titular Preguntes i respostes amb criteri. Dia 31 de gener em formulà aquesta qüestió: Com hem d’afrontar l’esquarterament de la Nació Catalana?⁵ Atendre la pregunta abocava per força a parlar dels intents, fracassats fins ara, d’agermanament i reunificació nacional: des del Pacte de Tortosa promogut per Valentí Almirall, fins al Missatge als Mallorquins i la subsegüent Resposta als Catalans… Calia també esmentar alguns dels noms rellevants dels anteriors intents d’aproximació (Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol, Agustí Duran i Sanpere, Joan Mascaró, Emili Darder, Francesc de B. Moll…). La gens innocent pregunta s’inseria com a preludi de la conferència anunciada per la setmana següent, Mallorca i la independència, amb el subtítol De Joanot Colom a Pere Oliver, programada per dilluns, dia 7 de febrer, coincidint amb el Dia de la Germania de Mallorca, justament coincidint amb el 501è aniversari de la revolta. 

II) UNA VISITA CULTURAL

Arribat a l’oficina del President Torra a Girona, l’horabaixa de dia 7 de febrer, vaig ser rebut i acollit pels tres col·laboradors, Mireia Ripoll, Jaume Piquer i Pere Cardús, que em mostraren les instal·lacions. Aquell dia, estava convidat a dos actes encadenats a Girona, organitzats per Girona Vota, el primer, i per l’escola El Foment, la Fundació Les Voltes i el gabinet del MHP Quim Torra, el segon. Amb caràcter previ als dos actes programats, el propietari de l’engrescador projecte El Foment, Candi Granés, amb els gestors del centre, ens mostraren les magnífiques instal·lacions de l’escola i ens informaren de la programació en curs (cursets de dansa, de gloses, presentacions de llibres, audicions musicals…), de les característiques de la taverna, de l’ampliació en tràmit… El Foment, amb tots els productes en català, té cura dels detalls més petits (els sobres del sucre amb dites populars, els rodals, els cartells amb personatges reconeguts de tot el territori…) i et fa sentir com qualsevol ciutadà del món en un país normal. Feia anys que Jaume Piquer, el popular Jimmyjazz, em parlava il·lusionat d’aquest projecte, bastit amb perspectiva nacional, avui un bell somni fet realitat que convida a ser imitat a altres punts del territori per fomentar (fent honor al nom de l’espai) els intercanvis.

III) UNA ACCIÓ DE CARRER

M’havien convidat a parlar a la trobada que cada dilluns, setmana a setmana, convocada per Girona Vota, es fa a les 19h, a la plaça del Vi. La concentració d’aquell dia era la que feia 226 i comptava amb una més que considerable assistència de gent compromesa amb l’alliberament nacional, de manera pacífica, però sense descans. Després de presentar-me Sergi Font, president d’Òmnium Cultural del Gironès, vaig transmetre la salutació, enllaçada i agermanada, que els Cantaires per la Llibertat de Mallorca (214 dijous infatigables a la plaça de Cort de Palma) m’havien encarregat. La solidaritat expressada va ser ben rebuda i agraïda. A continuació vaig dir el poema Siau qui sou! de Guillem d’Efak, amb un breu afegit per convidar als gironins i a tots els catalans a ser qui som⁶. A la pregunta sorpresa que em feren de com veia la situació des de Mallorca i quin és l’estat d’ànim dels independentistes illencs, em vaig limitar a resumir el meu punt de vista en cinc paraules: no hi ha marxa enrere! Ho vaig dir, perquè ho crec. Això no té aturall. Amb constància, tenacitat i persistència, serem la gota que acaba foradant la roca. Les porres i els cops de maça judicial potser ho podran retardar, però mai impedir.

IV) LA CONFERÈNCIA COMPARTIDA

Després dels cants dels concentrats de Girona Vota, a les 19:30 h, amb la sala de l’escola El Foment estibada i amb gent al carrer, Marc Sayols va introduir l’acte de l’anunciada presentació del llibre de Pere Oliver i Domenge de l’editorial AdiA que inclou les reedicions de La Catalanitat de les Mallorques i Joanot Colom i Cifre, instador del poble, amb un pròleg de Joan Vall de Padrines, historiador i besnet de l’autor. La glosa del doble llibre la va fer Quim Torra que, amb referents al contingut, va posar èmfasi en el desconeixement intolerable d’una persona tan rellevant a la història de Catalunya com Pere Oliver. Quan era Director del Born em va interessar combatre la idea que el 1714 era un final quan el combat va prosseguir fins el 1715, quan cau Mallorca i quan cau Eivissa i, aleshores sí, la Nació Catalana és derrotada. És important el concepte d’aquella guerra on mallorquins, valencians i catalans vàrem combatre junts i cal recordar el General Basset o el viatge que no va poder prosseguir el General Moragues quan anava a Mallorca a continuar el combat. (…) Hem comès un error al qual ens volien portar. Un dels objectius clars que té l’estat és que no ens coneguem; que no coneguem la història comuna. (…) Com pot ser que hàgim viscut tant d’espatlles? De Pere Oliver i Domenge, francament no havia escoltat mai ni sabut quina va ser la seva contribució quan és formidable. (…) A La Catalanitat de les Mallorques, explica com els reis feien el jurament de no permetre que Catalunya i Mallorca fossin separades. Vivim amb amnèsia històrica. (…) Hi ha un altre estudi sobre Joanot Colom que ens trasllada a les Germanies, d’alguna manera semblants als Remences. Dos treballs bons de llegir, amb una introducció de Joan Vall de Padrines, historiador i besnet de Pere Oliver, que m’ha agradat molt. (…) La lectura del llibre desprèn una sensació vergonyant en veure que no sabia res de Pere Oliver. Com pot ser que visquem tant d’espatlles en veure, no només des del 1714, especialment dur amb el franquisme, aquesta voluntat de separar, d’esquarterar els Països Catalans. L’estat espanyol sap perfectament de la potència de tot tipus (política, econòmica, cultural, social…) que tenim els Països Catalans. Molt benvingut aquest llibre. És una oportunitat per estrènyer més els llaços, per entendre la història de la nació completa, per refermar aquesta lluita que ens fa sentir ben agermanats amb Mallorca.

De part meva, vaig procedir a desvetllar la personalitat d’aquell escriptor, polític i gestor cultural tan poc conegut⁷. Amb projecció d’il·lustracions vaig informar de la gestió que va dur a terme al CADCI, a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, al Comitè Pro Catalunya, a la batlia de Felanitx… incloses les peripècies patides (el pistolerisme, la presó, l’exili, la invasió japonesa a les Filipines, el retorn sotmès a vigilància…). També, entre els episodis d’una biografia novel·lesca, vaig evocar altres dos felanitxers desconeguts: l’antitanquista Antoni Coll i Prohens i Mossèn Bartomeu Barceló Tortella, el qual em va permetre recordar que dia 25 d’abril de 2025 farà cent anys en clau del discurs que va fer a la Catedral de Girona, on reclamà la llibertat de la Nació Catalana, que li va suposar ser empresonat i desterrat. També, en el diàleg posterior, vàrem poder entrar en temes com l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa i, amb esment a l’historiador Joel Begur, els motius del rebuig de Menorca a sumar-s’hi, atesa la preferència de fer-ho amb l’Estatut de Catalunya. L’entusiasta resposta dels assistents va significar la millor de les recompenses. La conferència també es va poder seguir en directe, retransmesa per la Fundació les Voltes, gràcies a Joan Matamala i el suport tècnic d’Èric Bertran. L’èxit d’assistència i el ressò posterior obtingut, conviden a persistir en la lluita contra la desmemòria que ens divideix, ens allunya i ens converteix en desconeguts.

V) UNA BONA ENTREVISTA

Des de Girona, l’amic Pere Cardús, sempre atent i amatent, m’acompanyà a Sant Joan Despí, als estudis de TV3, on se m’havia convidat al programa MÉS 3/24 per ser entrevistat per Xavier Grasset⁸. En poc més de 15 minuts, les ben enfocades preguntes varen permetre evocar la figura de Pere Oliver i Domenge i parlar dels dos treballs que inclou el llibre per destacar les nefandes conseqüències de la guerra de Submissió, tant per la usurpació de la sobirania com per l’esquarterament que patim. Així mateix va permetre evocar la figura de Joanot Colom i la de les Germanies (la de Mallorca, la de València i les que inclou Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans) i, amb els precedents del Pacte de Tortosa de 1869 o del Missatge als Mallorquins i la Resposta als Catalans de 1936, fer una crida al retrobament de tots els territoris de la Nació Catalana.

VI) UN EPÍGON (d’Oliver a Colom i viceversa)

Tot i que l’acte de l’escola El Foment de Girona, Mallorca i la Independència, s’havia anunciat amb el subtítol De Joanot Colom a Pere Oliver, atesa la circumstància que estava prevista per dos dies després, el 9 de febrer, a la Casa de Cultura de Felanitx, una nova conferència monogràfica sobre el líder de la Germania de Mallorca, vaig avisar el públic gironí que tractaria únicament la figura de Pere Oliver i reservaria la de l’agermanat. D’aquesta manera els tres actes de dia 7 de febrer (la concentració, la conferència i l’entrevista) tindrien continuïtat dos dies després, dins del cicle Felanitx fa memòria, amb la presentació de Joanot Colom, rescatat, compartida amb Margalida Obrador que, gràcies a la gestió de Gori Vicens, es va poder veure en directe per tvFelanitx⁹.

El resultat d’aquesta intensa eixida gironina i felanitxera no podia ser més satisfactori. Els enregistrament dels quatre actes eviten que siguin efímers i permeten l’accés lliure des de qualsevol punt del món a qualsevol moment. Les filmacions faciliten programar-ne la visió i la revisió ajustades a la disponibilitat del temps i de l’interès.

i 3. DA CAPO AL CODA

Va ser David Garrido, dia 5 de febrer de 2021 arran de la conferència sobre les Germanies, qui va posar en relleu el caràcter inèdit i rellevant d’aquella activitat compartida per un valencià i un mallorquí amb el President de Catalunya. Una acció d’aproximació que hauria de tenir continuïtat si volem potenciar els imprescindibles ponts de la mar blava, entre totes les terres catalanes, que somiaren Miquel Ferrà i Miquel Martí i Pol.

Repassar, com he volgut fer en aquest article (molt menys llarg del que calia), les diverses iniciatives de Quim Torra a favor d’esbaldregar l’esquarterament i potenciar la reunificació de la Nació Catalana, convida a l’encoratjament del nostre poble. Agermanem-nos! exclamà el President i predicà amb l’exemple. Com no hem d’estar agraïts d’aquesta crida!

Més enllà d’aquest compromís, cal destacar per evident que Quim Torra, desproveït de la Presidència de la Generalitat per la (in)justícia espanyola, en haver-se negat a retractar-se d’un escrit que, en el marc de la llibertat d’expressió consagrada a la Declaració Universal dels Drets Humans, reclamava l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, és un exemple de dignitat. Mantenir-se ferm i sense recular, tot i les pressions patides, mereix respecte i afecte. Potser veure usurpada a cops de maça una Presidència que, legítimament, hauria de pertànyer en exclusiva de la voluntat del poble de Catalunya, provoca una caricatura esbiaixada d’un mandat exemplar, amb una responsable gestió de la pandèmia generada pel covid19 que va segrestar bona part de les energies.

L’amistat pregona d’ençà de fa nou anys, l’afecte personal i l’agraïment per les deferències que té amb Mallorca, només fan part de l’alta consideració que em mereix com a referent cultural i polític. Ha estat i és un exemple en el camp de potenciar relacions entre el conjunt de territoris de la Nació Catalana; un exemple i un referent. Tenc la convicció que mantindrem la caminada, perquè el seu posicionament no minvarà i, de cara al futur, compartirem noves col·laboracions profitoses orientades a desfer l’esquarterament que ens afebleix, com a únic poble que som i serem, tant si es vol com si no es vol.

Quim Torra no és un agermanat qualsevol; és un molt honorable agermanat. Per molts d’anys!

 

NOTES (amb enllaços als vídeos de les activitats)

 

MÉS FOTOGRAFIES