Etziba Balutxo...

PREÀMBUL

Hi deu haver ben poca gent de la Vila que no hagi sentit parlar mai de les perleres de Felanitx. Això no obstant, gairebé totes les informacions es refereixen a les darreres marques aparegudes a partir de 1950 (Islas, Nereida, Ondina…). La desmemòria amb les primigènies és totalment lògica, perquè amb la punyetera mania que tenim les persones de morir-nos, les més joves que varen fer feina a la primera factoria ara, forçat, forçat, haurien de tenir més de 110 anys. De l’aventura original que en els anys més productius va donar feina, en conjunt i aproximadament, a tres centenars de felanitxeres, no hi ha (almenys no ho hem trobat) cap investigació històrica que permeti treure’n l’aigua clara amb detall. L’economista Carles Manera diu que l’empresa perlera s’instal·là a Felanitx l’any 1912 i Ramon Rosselló afirma que donava feina a un centenar de dones. Hi ha, això sí, dues fotografies d’aquelles dones, a la darreria dels anys 20 del segle passat, que constitueixen un testimoni amb un altíssim valor documental. Amb tot, la poca informació que hi ha d’aquelles perleres, obliga a capficar-se a les hemeroteques per desenteranyinar la memòria i poder verificar que, efectivament, des de 1912 i fins el juny de 1931, Felanitx va tenir una important fàbrica de perles i que, posteriorment, a partir de 1950, hi va haver altres factories.

ELS ORÍGENS

Els germans Heush, Eduard Frederic (1865-1937) i Karl Hug (1867-1945), empresaris d’Aquisgrà, es traslladaren a París l’any 1890 i, dos anys després, crearen a Barcelona La Metalúrgica Española que fabricava petits objectes de merceria (agulles tancadores, pinces, didals, cremalleres, pinces pels cabells…). L’èxit que els va representar la producció artificial de perles, mitjançant un procediment que havien iniciat i patentat a París, els va dur a fundar IEPISA (Industria Española de Perlas de Imitación). Ben aviat obriren una delegació, l’any 1901, al barri de Santa Catalina de Palma¹, i una altra, el 1902, a Manacor. La doble raó de venir a Mallorca derivava de la inexistència de conflictes laborals (a diferència de Barcelona) i del fet que a l’illa hi havia tradició en l’artesania de vidre, essència de la fabricació de les perles. L’any 1912 obririen una tercera factoria al carrer de l’Hospici de Felanitx, davant de l’església de Sant Alfons, traslladant-se l’any 1922 a l’antiga fàbrica de gas i electricitat. El mes de juny de 1931, quan l’empresa traslladà el seu gerent a reforçar la fàbrica de Manacor, la factoria de la Vila va tancar. Possiblement, l’arxiu amb tota la documentació (contractes laborals, albarans de vendes, llistats de nòmines…) es va enviar a la seu central de Barcelona o a Manacor, però en no haver-hi pogut accedir ens hem hagut de limitar a fer un buidatge de la premsa i rescatar totes les informacions publicades que la recerca ens ha permès trobar.

NOTES DE DIARI (i viceversa)

La primera referència localitzada referida la factoria de la Vila apareix a El Felanigense de dia 28 d’octubre de 1916. El setmanari informa que l’Ajuntament, per tal d’establir els preus de consum a aplicar a les diverses indústries (majoritàriament agrícoles), ha convocat tots els gremis d’acord a un calendari per assignar les quotes corresponents a satisfer. La fàbrica de perles estava citada per anar a la Sala dia 3 de novembre.

Dia 4 d’agost, de 1917, En Xerrim (setmanari satíric de Sóller) informava: Per Felanitx succeeixen uns passos ben raros. A sa fàbrica de perles del carrer de l’Hospici (d’una francesa) tenen per majordoma una aprofitada d’aquelles a qui sa feina les fa por. Quan passava per aquell carrer, vaig sentir un bon trull dins sa fàbrica i me vaig acostar a dues d’aquelles aclaridores d’embulls que me digueren que sa majordoma, per guanyar molt i fer poca feina, robava perles a ses altres treballadores i les posava en es seu caramull, però la Mare de Déu de Lluc va voler que l’atrapassin i ella, per dissimular es robo, va anar a s’excusat i les tirà dedins. La notícia confirma que l’aparició d’informacions a la premsa relatives a una empresa, generalment ve determinada per les peripècies, fins i tot les calamitats, que es puguin originar en el seu entorn. Ho palesa la relació d’incidències que hem localitzat (vaga, abús laboral, robatori, tempesta…). Les transcrivim evitant les repeticions, atesa la circumstància que els diaris de Ciutat (Última Hora, El Día, Correo de Mallorca…) solien copiar i transcriure la informació de la premsa local.  

El 19 de juliol de 1924: En la fábrica de perlas montada en el edificio de la Central Eléctrica de esta ciudad, prodújose el miércoles último un conato de huelga, provocada por un anuncio de la Administración rebajando el precio del trabajo a destajo que ejecutan las operarias de la sala llamada de las sureras. La mayor parte de las jóvenes ocupadas en esta sección, mostráronse disconformes con la rebaja y se negaron a entrar en el taller produciendo la natural anormalidad en la marcha de los trabajos en las demás secciones. La autoridad municipal hizo que varios de sus dependientes vigilaran las inmediaciones de la fábrica, en previsión de lo que pudiera ocurrir. Hoy está la huelga casi del todo solucionada, mediante el reingreso paulatino de las mismas operarias.

El 27 de setembre de 1924: Persona respetable a la que no podemos desatender, se ha acercado a esta Redacción para suplicarnos que desde estas columnas llamáramos la atención de quienes están encargados de la dirección administrativa de la fábrica de perlas montada en esta ciudad, respecto de la conveniencia de que a las niñas menores de 14 años ocupadas en aquel taller, no se les permita el trabajo más que en un numero de horas limitado y prudencial, cual conviene a su desarrollo físico.

El 12 de setembre de 1925, sota el títol LA TORMENTA DE AYER, el setmanari escrivia: No se tiene recuerdo de una tempestad tan imponente y amedrentadora como la que descargó ayer sobre esta ciudad entre las dos y las cinco de la tarde (…) sus efectos se dejaron sentir en la mayoría de las casas, produciendo chispas en muchas instalaciones eléctricas interiores y dejando en otras totalmente fundidos los hilos conductores. En la fábrica de perlas el pánico fue mayúsculo, por la gran aglomeración de muchachas y por estar sus salas adosadas a la central eléctrica, que hubo de resistir el mayor empuje del intenso relampagueo, hasta el punto de quedar doblada la antena receptora del pararrayos del edificio.

El 17 de març de 1926, El Día anunciava: Próximo cierre de las fábricas de perlas de Palma, Manacor y Felanitx. La notícia va inquietar a les gairebé tres-centes perleres de la fàbrica de la Vila. Mesos després, el 3 d’agost de 1926, el Correo de Mallorca esvaïa la falsa alarma: Hace días que circula con insistencia el rumor de que inconvenientes de índole comercial, ponían en situación critica la industria de fabricación de perlas de imitación, hasta el punto de sospecharse que vendría en breve un cierre general de fábricas. Como es asunto éste que tiene mucha importancia para Felanitx, puesto que es elemento de trabajo para algunos centenares de mujeres, hemos procurado averiguar lo que haya de cierto, acudiendo al Regente de la fábrica montada en esta ciudad, el amigo don Antonio Mus, quien nos ha confirmado que, efectivamente, dicha fabricación ha tenido que luchar con serias contrariedades; si bien, gracias a los trabajos que la Central ha realizado, puede considerarse de momento conjurada la crisis, habiendo recuperado su natural actividad los trabajos de fabricación de perlas. De ello debemos alegrarnos los felanigenses, por el venero de riqueza local que representa esta manufactura.

El 27 de febrer de 1927, El Felanigense informa d’un intent de robatori de la bossa on hi havia la setmanada de les perleres. Durant les investigacions, una dona s’esbuca davant de la Guàrdia Civil i confessa que ha estat ella l’autora: se trata de una mujer acosada por la miseria que se ve precisada a mantener con el producto de su jornal a su marido y dos hijos, uno de pecho. Mesos després, el 15 de juliol de 1927, El Día publicava: Ayer a las once se celebró la vista de la causa instruida contra Catalina Manresa Barceló acusada de un delito de hurto. Constituyeron tribunal el Presidente señor Delgado y los magistrados señores De Paz y Bernardo. Sostuvo la acusación el abogado fiscal señor Serna Navarro. La defensa corrió a cargo del abogado don Honorato Sureda. Según las conclusiones del fiscal, la procesada, el día 21 de Febrero último, estando ocupada en la limpieza del despacho del Director de la fábrica de perlas de Felanitx, se apoderó de un saco que contenía la cantidad de 1.400 pesetas. Estimó el fiscal el hurto con la agravante de abuso doméstico y pidió la pena de 2 años, 11 meses y 11 días de prisión correccional. La defensa apreció en contra del fiscal y solicitó la absolución o en otro caso el hurto simple.

El 5 maig de 1928 El Felanigense reproduí una Reial Ordre de 1927 del Ministeri de Treball, Comerç i Indústria que obligava a establir els salaris laborals en relación a la forma de contribuir los patronos a la constitución obligatoria de pensiones de vejez para sus asalariados destajistas. Per tal de procedir, se convocava a todas las entidades o asociaciones patronales y obreras así como a los patronos y obreros no asociados de Manacor y su partido judicial, de los Ramos que se detallan i, a la llista amb els oficis, aparexien les Montadoras de objetos de fantasía, monederos, enfilaje y corte de perlas imitación, cosedoras y adornadoras de paraguas, sombrillas y abanicos. Dos mesos després, dia 30 de juny, el Boletín Oficial de la Provincia informava que El Patronato de Previsión Social de Cataluña y Baleares hace público que acordó fijar el salario-tipo que indica a los efectos del Retiro Obrero Obligatorio de los destajistas de los ramos de Quincallería (enfilaje y corte de perlas de imitación) de Manacor y su partido judicial. La millora social que va representar per a les treballadores va tenir efectes pràctics no només per a la jubilació, sinó també per atendre un subsidi de maternitat o possibles invalideses.

Aquell mateix estiu de 1928, transcorreguts dos anys d’ençà dels anuncis que havien augurat un possible tancament de les fàbriques de perles, l’alarma es tornava a disparar. Aquesta vegada, hi havia un motiu concret que posava en risc la viabilitat de la indústria. Dia 1 d’agost, el diari Ultima hora publicava un llarg escrit, Problemas económicos. A tall Editorial, recapitulava la informació apareguda a la premsa de Barcelona². El fet que el govern espanyol aprovàs l’increment del 400% de les taxes duaneres a aplicar sobre les varetes de vidre que s’importaven de França, essencials per a l’elaboració de les perles, era pràcticament una sentència de mort que podria provocar el tancament de les factories de Barcelona, Palma, Manacor i Felanitx.

La dramàtica situació que generava la desprotecció del sector per part de l’estat, va escampar-se arreu com una taca d’oli. Tres mesos després, dia 26 d’octubre, el Correo de Mallorca persistia en l’alarma en termes similars: ¿Se cerrarán las fábricas de perlas imitación? El paro afectaría mucho a Mallorca. Por la prensa de Barcelona, nos enteramos que una comisión de obreros de la fábrica de perlas artificiales, establecida en aquella ciudad en nombre de sus compañeros visitó al Gobernador civil, señor Miláns del Bosch, exponiéndole que a causa de haberse aumentado en un 400 por 100 los derechos arancelarios para la entrada en España de la varilla de cristal, primera materia destinada a la fabricación de perlas, existe la amenaza de que la dirección de la industria (que en la actualidad ya lucha con grandes dificultades para desenvolverse por la competencia extranjera) se vea obligada a cerrar las cuatro fábricas que posee, una en aquella capital y las otras tres en Mallorca (Palma, Felanitx y Manacor) dejando en la calle a más de dos mil obreras. De esperar es que a esta gestión del gobernador civil de Barcelona se unirán las de esta provincia, por lo que el paro nos afecta y por tratarse de una industria que tanto trabajo da a humildes trabajadoras. Según nuestras referencias, los jornales que anualmente se pagan a las obreras y obreros ocupados en las cuatro fábricas ascienden a más de dos millones de pesetas.

Les raonades i raonables alarmes varen generar una situació d’emergència i s’activà una campanya orientada a fer rectificar el despropòsit. La mobilització laboral de les més de mil perleres de Mallorca, d’una banda, i els escrits de protesta aixecats des de diverses instàncies públiques de l’illa (entre d’altres, el governador de les Balears i l’Ajuntament de Felanitx), instaren al govern espanyol a rectificar les mesures fiscals aprovades. Sols així es va reprendre l’activitat perlera. Finalment, dia 10 de novembre dde 1928, El Felanigense informava: Se enteró la Comisión de una atenta carta del Director de la fabrica de Perlas Imitación, dando las gracias a la Corporación por haber elevado atenta instancia suplicando a la Superioridad no se eleven los derechos de Arancel señalados a los vidrios en barras, al ser introducidas a esta Nación.

Dia 22 de desembre de 1928, El Felanigense es feia ressò d’un drama familiar i destacava l’esperit de solidaritat obrera i estima personal que hi havia entre les treballadores de la fàbrica de perles felanitxera: Otro caso de infortunio desesperante es el que agobia a una modesta familia de esta vecindad, que en el transcurso de pocas semanas ha visto pasar a la eternidad hija, madre y abuela. Muerta esta última, enfermaron casi simultáneamente la hija y la nieta; no resistió la joven muchos días al ataque de fulminante enfermedad dejando de existir cuando su madre no estaba aun fuera de peligro, y a poco la siguió ésta al sepulcro, completándose así el cuadro desgarrador de mortal abatimiento. Con motivo de la muerte de esta última, Catalina Adrover Bennasar, que trabajaba como encargada de una de las secciones en la Fábrica de Perlas Imitación, el personal del taller dio ayer un alto ejemplo de compañerismo y delicadeza de sentimientos, costeando un funeral por el alma de la amiga y asistiendo a él en numeroso grupo, sin faltar ninguna de las jóvenes que trabajan en aquel establecimiento, rindiendo ese postrero y piadoso recuerdo de amistad y consideración a la que compartió con ellas la vida de trabajo. Las obreras de la Fábrica de Perlas han reforzado la ya sólida reputación de solidaridad y estimación que las une, dando un hermoso ejemplo de cristiana fraternidad, favorablemente comentado por todo el pueblo.

Dia 4 de gener de 1930, El Felanigense, en un escrit crític contra els imposts sobre les petites empreses locals, distingia ente la factoria de perles i els tallers: Felanitx es una población que vive casi exclusivamente de las energías corporales de la multitud trabajadora, afianzada por la producción de los campos. Aparte de la fabricación de perlas artificiales — que es una industria exótica que no tiene de felanigense más que la mano de obra — no existe en esta población más que el pequeño taller de cada oficio destinado a cubrir las necesidades locales, taller en donde trabaja a veces el patrón solo o a lo sumo son dos o tres oficiales y sin embargo, cuando viene el caso de fijarles una cuota tributativa, para nada se tiene en cuenta su modo de ser especial.

Dia 12 de febrer de 1930, l’historiador Miquel Bordoy Oliver (1877-1953) impartí a La Protectora la conferència Vicissituds de la nostra Agricultura, Indústria i Comerç. Després de referir-se a les brodadores diu: Tan important o més que aquesta indústria es la de les perles imitades que, a nom d’una empresa estrangera, va estar establerta primerament a una casa del carrer del Hospici. En esclatar la gran guerra l’any 1914 va patir un eclipse, però no es torbà a rebrotar, amb més esponera, en el casal de la antiga fàbrica de gas, on han treballat a temporades més de cent deu operaries, a més de les que, en número considerable, treballen a ca-seva. Aquest treball confirma dues qüestions rellevants: aclareix i delimita els dos domicilis on va estar instal·lada la factoria i referma la quantitat de dones que hi feien feina: més de cent deu perleres a la fàbrica i un número considerable a ca seva.

Dia 25 d’octubre de 1930, El Felanigense informava d’un altre exemple de solidaritat obrera de les perleres de la Vila davant de l’infortuni d’una companya: Las jóvenes obreras de la Fábrica de Perlas de imitación, dieron anteayer una nueva prueba de solidaridad y compañerismo con motivo de la muerte de la que compartió con ellas el trabajo de taller, la bondadosa joven Rosa Albons y Ramis, que sucumbió después de larga enfermedad. Voluntariamente socorrieron en mancomunidad a la familia y asistieron al sepelio, en prueba póstuma de la amistad que las unió.

En el Correo de Mallorca de dia 24 de març de 1931, s’informa: Retiros obreros. En las oficinas de la Caja de Pensiones y de Ahorros, Quint, 6 y Brossa, 19, se ha recibido la orden de pago, por los conceptos que se expresan, a favor de los obreros inscritos en el Retiro Obrero obligatorio que a continuación se detallan. A la relació apareixen les felanitxeres Antònia Artigues Fons, Joana Bonnín Vicens i Maria Bordoy Mas, afiliadas por la entidad patronal, “Industria Española de Perlas imitación” por subsídio de maternidad.

Dos mesos després de proclamar-se la República, dia 13 de juny de 1931, coincidint paradoxalment amb el dia que cada any les perleres de Felanitx feien una festa al seu director, El Felanigense sota el títol UNA INDUSTRIA SUSPENDIDA publicava: La fábrica de perlas imitación era para Felanitx un recurso de ingresos saneados, que no cedía en importancia a ninguna de las industrias que dan ocupación a la mujer. En las épocas de funcionamiento normal, un centenar de jóvenes tenían allí segura su semanada, y algunos miles de pesetas venían de fuera a rebosar la medida de los recursos económicos de gran número de familias felanigenses. Pues esa industria en otro tiempo próspera, ha cerrado indefinidamente su funcionamiento en esta ciudad. La mengua en la demanda ha impuesto esta restricción; y aunque no se dé como definitiva, aunque la casa central trabaje para encontrar nuevos mercados, las esperanzas de reacción son muy vagas y remotas. Con el cierre de la fábrica de perlas nuestra ciudad pierde uno de sus más estimables veneros de riqueza y, de una riqueza que no tiene suplemento fácil, porque no abundan los trabajos permanentes adecuados a la condición de la mujer. D’aquest luctuós final de la factoria de Felanitx, se’n farien també ressò els diaris Última Hora (dia 16 de juny) i El Día (dia 18), ambdós lamentant el tancament, en l’esperança que no fos definitiu. Tanmateix la força de la producció de perles a Mallorca es concentrà a la fàbrica de Manacor.

Passats tres anys llargs d’ençà que s’havia rodat clau a la factoria de la Vila, El Felanitxer (la nova capçalera catalanitzada del que havia estat El Felanigense) informava dia 8 de setembre de 1934: En la sesión del pasado sábado el Ayuntamiento acordó alquilar el edificio en que estuvo instalada la fábrica de perlas, dependencias de la antigua fábrica de gas, para trasladar a él las aulas y servicios administrativos del Instituto. D’aquella iniciativa d’IEPISA, l’empresa dinamitzadora durant dues dècades de l’economia felanitxera, ja no en cantarien mai més galls ni gallines.

ANTONI MUS CABALLERO

Una qüestió que reclama una referència explícita és la bona gestió de la factoria felanitxera durant la direcció d’Antoni Mus Caballero (1895-1971)³. Nascut a Maó, va anar a estudiar a Barcelona i, des de ben jove, va entrar a fer feina a l’empresa de la família Heusch, on prosperà laboralment. L’any 1922 va ser destinat a fer-se càrrec de la fàbrica de Felanitx, on seria determinant per dinamitzar i aixecar l’empresa. La seva estada al poble va deixar petjada en diverses facetes (entre d’altres aspectes, va ser un dels impulsors de l’Associació per la Cultura de Mallorca). Les notícies que hi ha confirmen que va ser eficaç i bona persona⁴.

Malgrat les peripècies que es varen viure i els daltabaixos econòmics que posaren en risc la supervivència de l’empresa, l’estima que va aconseguir era i és poc freqüent entre obreres i patró en el món de la indústria. El 13 de juny de cada any, per Sant Antoni de Pàdua, les perleres li organitzaven una festa. Per posar quatre exemples, la nota de premsa de dia 18 de juny de 1927 informa que li regalaren un joc d’escrivania en marbre negre. Desde estas columnas felicitamos al señor Mus por lo mucho que sabe hacerse apreciar por el personal a sus órdenes. La de dia 16 de juny de 1928 diu: De una verdadera manifestación de cariño fue objeto, con motivo de su fiesta onomástica, el Director de la Fábrica de Perlas de Imitación, D. Antonio Mus. La austeridad que normalmente reina en aquel local se vio el miércoles transformada en franca camaradería. Dia 15 de juny de 1929, El Felanigense informava que les treballadores havien fet un obsequi al director i, a l’horabaixa, s’havia brufat el sant del director amb gelat, pastes i licors. La de 14 de juny de 1930: La fiesta onomástica de D. Antonio Mus, director de la fábrica de perlas imitadas de esta ciudad, es cada año un motivo de júbilo para las modestas obreras y de íntima satisfacción para el activo funcionario, al ver renovadas las atenciones obsequiosas de las jóvenes que trabajan en su taller y de las muchas amistades particulares con las que cuenta. Ayer se repitió esta fiesta anual. Por la tarde se bailó en la fábrica a los acordes de una pequeña banda y se sirvió exquisito lunch con helados y pastas tanto a las obreras como a sus familias que desfilaron para felicitar al Sr. Mus. Com a anècdota que certifica la ironia felanitxera, l’any 1928 (el següent després de l’intent de robatori de la setmanada de les perleres) li regalaren una caixeta per tancar els cabdals en clau. La informació d’aquell any (El Felanigense, 16 de juny de 1928) conclou: No queremos cerrar esta nota sin felicitar efusivamente al Sr. Mus, pues en los actuales tiempos, hacerse admirar con cariño y cumplir con los deberes de principal, es algo que creíamos imposible, pero que forzosamente hay que recoocer en la pesona del Director de la Fábrica de Perlas de Imitación.

DIVERSIFICACIÓ EMPRESARIAL

Tot i que no té res a veure directament amb les perleres, és necessari deixar constància d’una activitat paral·lela que va tenir la seva importància. És prou conegut el caràcter emprenedor dels germans Heusch, sempre innovant i creant noves oportunitats de mercat. L’any 1925, emparats per IEPISA, varen obtenir llicència per crear una emissora de ràdio. L’objectiu inicial era mantenir una comunicació constant per radiotelefonia entre les quatre factories perleres i aquesta va ser la primera funció, però aviat, en veure el potencial negoci que s’obria al davant, varen crear Ràdio Catalana (EAJ-13) que competiria amb Ràdio Barcelona. L’emissora els permetia emetre concerts musicals i, en paral·lel, fomentar la venda d’aparells receptors des de les delegacions.

En el cas de Felanitx, a la casa familiar del gerent de la factoria de perles, Antoni Mus, en el número 27 del carrer Roca Boira que, simultàniament, figurava com a domicili social de l’empresa, començaren a fer-se audicions musicals, amb l’afegit que Mus era un melòman (tant ell com la seva dona havien cantat a l’Orfeó Català) i, més endavant, retransmissions esportives⁵. La casa de la família Mus es convertí en un lloc de tertúlies on mostrava la seva melomania, d’una band, i la seva filia barcelonista com a culé empedreït, de l’altra. Allà, amb convidades públiques des de la premsa obertes a tothom, s’hi arremolinaven amistats i persones interessdes per compartir audicions i retransmissions de radiotelefonia. El febrer de 1926, podíem llegir en el setmanari: Esta semana se ha podido oír por medio del aparato de D. Antonio Mus, de una manera clara y perfecta, la retransmisión de un concierto de la Banda de Música de Barcelona; y el martes pudo escucharse con toda la precisión deseable al eminente Fleta mientras cantaba en el Teatro Apolo de Madrid. Així mateix, en el domicili es podien comprar els aparells Imperator, publicitats a la premsa des de 1926 fins al tancament de la factoria de Felanitx el juny de 1931.

TORNEN LES PERLES… I LES PERIPÈCIES

Passarien anys fins que dia 8 d’octubre de 1949 apareixia a la premsa que Perlas Islas de Felanitx havia fet una aportació de 200 PTA per fer una mostra-exposició d’artesania. Dia 11 de maig de 1950, el Baleares publicava el primer anunci de la nova empresa i, pràcticament des del renaixement de la indústria a la Vila, començaria una nova tongada de vicissituds.

Per posar com exemple una de les primeres peripècies, el cas d’una estafa, transcrivim una crida publicada dia 12 d’agost de 1950 en el Boletín Oficial de la Provincia: Por el presente edicto se cita, llama y emplaza a Juan Dalmedo Portella, cuya demás filiación no consta y que el día 17 de mayo último le fueron entregados por Miguel Amengua Juan, representante de la fabrica de perlas «Islas» de Felanitx, 575 collares para que procediera a su venta, lo que hizo pero sin devolver el dinero según manifiesta Amengual y cuyo paradero se ignora, para que dentro del término de quinto día a contar desde el siguiente que se publique el presente en el Boletín Oficial de esta provincia, comparezca ante este Juzgado para ser oído en el sumario que instruyo por tal hecho bajo el número 243 del corriente ejercicio sobre estafa bajo apercibimiento si no comparece de pararlo el perjuicio a que hubiere lugar en derecho. En Palma de Mallorca a siete de agosto de mil novecientos cincuenta. El Secretario, Joaquín Morell.

1950 va delimitar una nova etapa de la història de les perles a Felanitx, amb tres marques (Islas, Nereida i Ondina) que, afortunadament, encara disposen de testimonis vius que ens poden informar de dates i dades. En general, les perleres de les tres darreres factories solen mostrar, amb satisfacció, un cert orgull de pertinença a la seva època laboral.

Gràcies al testimoni de les supervivents, podem saber quantes dones hi feien feina, com era aquesta feina, les eines que empraven, les promocions publicitàries… Sabrem que el local on s’instal·laren els cremadors per fer les perles estava situat al carrer General Mola (avui carrer de Campos, davant d’on hi ha Can Damià). Sabrem que dia 16 d’agost de 1960 Grace Kelly, la princesa de Mònaco, va visitar Perlas Islas, acompanyada de sa mare i una germana. També hi faria passada, tres anys després, Carmen Polo de Franco, na Collares, confirmant la seva fama d’acaparadora poca vergonya, i encara hi va tornar amb la seva filla. Sabrem que en el local de les perleres, l’any 1975, es va intal·lar la mesa de les eleccions sindicals. Sabrem…

Amb tot, el passat dia 13 d’octubre de 2024, amb l’organització del dinàmic col·lectiu Felanitx per la Igualtat i el patrocini de l’Ajuntament de Felanitx es va retre un senzill homenatge de reconeixement a les darreres perleres. Per a totes elles, tant a les desconegudes de la factoria d’IEPISA com a les més recents, glòria i memòria!

NOTES