PELS VELLS TEMPS I ELS BONS AMICS
Deixa un comentariUna de les cançons més reconegudes i interpretades del s. XVIII ençà és Auld Lang Syne, escrita originalment en l’escocès de les terres baixes (diferent del gaèlic de les terres altes), que hem de traduir com fa molt de temps o, millor, pel vell temps. Molt popular arreu, ha esdevingut una música emblemàtica que sovint es canta a les graduacions universitàries, a la finalització de congressos, a l’hora d’emprendre viatges i, fins i tot, als oficis de mort. És, sobretot, la cançó del Cap d’Any per excel·lència a gairebé tot el món. A Catalunya, la primeria del s. XX, va ser incorporada en els cançoners dels Minyons de Muntanya, preludi del Moviment Escolta, amb el títol L’hora dels adéus, a partir d’una versió en anglès que va fer fortuna. Malgrat tenir poques reminiscències amb la lletra original, manté l’esperit de l’agermanament i de les amistats; el valor de la solidaritat. 
L’any 1788 el poeta Robert Burns (1759–1796) va escriure al Museu de la Música Escocesa: La cançó adjunta, mai donada a la impremta fins ara, la vaig recollir d’un ancià. Part de la lletra coincidia amb la balada Old Long Syne, sobre una tonada tradicional impresa el 1711 per James Watson (1664–1722), llibreter i fundador de periòdics que va patir la persecució de les autoritats. La frase Auld Lang Syne ja havia estat usada abans en poemes de Robert Ayton (1570–1638) i Allan Ramsay (1686–1757) i derivava d’una cançó popular antiga. Malgrat els precedents, la lletra s’atribueix a Robert Burns, un dels més reconeguts poetes en llengua escocesa. Nascut a Alloway, Ayrshire, de família pagesa, la seva poesia s’orienta cap a la cultura popular. Republicà a ultrança i anticlerical, denuncià les desigualtats i enaltí la identitat escocesa. Gràcies a la seva popularitat, quan va morir als 37 anys, es varen recollir aportacions destinades a mantenir la vídua i els fills.
Avui, a punt d’encetar un any nou, quan Escòcia i Catalunya ja estan de partida, amb tants de punts en comú, amb tantes de característiques similars (austers, treballadors, pertanyents a la cultura de l’entesa…), aquesta bella cançó convida a acomiadar el feixuc llast imposat i albirar un futur en pau i llibertat a una terra més nostra, més justa i més solidària inserida en el marc dels pobles lliures del món.
Venturós 2023 a totes les persones de bona voluntat!
Podeu escoltar-la a: https://www.youtube.com/watch?v=i4pN0zn16jk
O, també, l’atrevida versió de Bruce Springsteen: https://www.youtube.com/watch?v=MHrleDUNw7c
Gràcies, bon amic felanitxer, Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”, per fer llum potent sobre els detalls d’aquesta cançó que ha deixat tan bona empremta dins tot l’Escoltisme i el Guiatge d’arreu dels Països Catalans. Com bé dius, és l’hora dels adéus… a un estat com l’espanyol que té tan poc de democràtic… (ni tan sols empra la paraula “democràcia”, substantivada, a cap article de la seva constitució…)