Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Pau, Justícia i Germania (XVIII) Errors a eradicar

Deixa un comentari

Cap a la dignificació de la Germania!

La commemoració de la Germania de Mallorca té per objectiu divulgar aquest episodi, tan transcendental i tan poc conegut, de la nostra història. Aquesta pretensió no obliga només a relatar els fets, sinó a reparar i barrar el pas als errors que el discurs dominant va patentar. La multitud d’actes en curs (exposicions, conferències, taules rodones, articles, llibres, congrés de la UIB, documental…) permet ser optimistes quant als resultats. Segur que, en acabar la commemoració, serà difícil trobar gent a Mallorca que no hagi sentit a parlar mai de la Germania de Mallorca.

Exposició Germania de Mallorca, 500 anys

El discurs dominant; una factoria d’errors

Són molts encara els errors que persisteixen, fruit de l’enfocament interessat que quadriculà Quadrado per adequar la història a la seva conveniència ideològica ultraconservadora. És inacceptable, per ridícula, l’estructura que va patentar entre una època moderada (el temps del mandat de Crespí) i una de radical (durant el lideratge de Colom). Els tres actes més revolucionaris de la Germania de Mallorca foren l’aixecament de dia 7 de febrer de 1521, amb l’assalt a la presó per alliberar els 7 menestrals detinguts per Gurrea, l’assalt a Bellver de dia 29 de juliol per degollar Pere de Pax, aleshores representant de l’emperador, i l’assalt a la Llotja de la primera setmana d’agost per sotmetre els mercaders. Totes tres accions es feren en els primers sis mesos de la revolta quan l’instador era Crespí. Època moderada?

La distinció de Quadrado entre els dos instadors (defensada amb èmfasi a partir de 1870) tenia dos objectius clars: fomentar el guerracivilisme i criminalitzar la figura emblemàtica de Joanot Colom. No té cap escrúpol en atribuir (sense cap prova, argument o document) la mort de Joan Crespí a Joanot Colom, primer, i al seu germà Francesc, després. Tampoc tendrà cap mania d’adjudicar qualificatius denigratoris a Colom: sacríleg, lladre, gran criminal, dictador… Calia destruir el possible mite. Acusa Colom d’haver desfet la Tretzena quan la primera setmana de setembre de 1521, en el Consell de Sineu (abans de la destitució de Crespí i a partir de la incorporació de Pau Casesnoves), ja estava desfeta i quan el gener següent, en una confabulació antirevolucionària, set dels membres propers a Colom més rellevants varen ser assassinats. Una altra de les tesis defensades per Quadrado és la nul·la raó de ser de la Germania de Mallorca. El negacionisme ideològic presentava els agermanats com uns rebels sense causa; uns eixelebrats. Tot plegat, lluny sempre de la neutralitat que reclama el relat històric, l’esquema és d’un simplisme tan evident i amb una càrrega política de tal magnitud que delata l’absoluta manca de rigor.

És indiscutible que el marc de les opinions és lliure i ha de ser respectat. Allò que no és legítim és manyuclar la història, fer interpretacions sobre fets imaginaris, adobar tesis especulatives i salpebrar-ho tot de qualificatius. Quadrado va elaborar un discurs adoctrinador, carregat d’afirmacions indemostrables que, en molts de casos, s’han verificat apòcrifes. Això no obstant, malgrat la més que evident manca de credibilitat, aquell discurs ultramuntà, reaccionari i integrista encara és validat mimèticament per alguns autors que, de manera acrítica, reprodueixen els tòpics, perquè obvien i arraconen (en el millor dels casos per desconeixement) les assenyades i documentades anàlisis critiques que desemmascaren i desautoritzen el relat esbiaixat i atapeït de falsedats de Quadrado.

L’any 1976 Francesc Pérez Ferrer en el seu llibre dedicat a la Germania a Sóller escrivia: Quadrado prodiga llargament els adjectius denigrants dedicats al desgraciat Joanot Colom, sens estalviar aspectes pejoratius referents a l’alçament o als seus fins. (…) És dolorós llegir la forma partidista amb que Quadrado descriu les dotzenes d’execucions fetes pels agermanats, abocant damunt el poble tota classe d’adjectius i justificant l’administració corrompuda, i per altra part no se li trastoca cap fibra quan descriu els reguerols de sang que deixava l’implacable Gurrea i els centenars d’execucions a sang freda de la justícia oficial1.

Bauçà, Oliver, Estelrich, Alomar, Rosselló, Pérez Ferrer, Llompart, Melià i Porcel.
Alguns dels historiadors i assagistes solvents que han desautoritzat Quadrado

Francesc Pérez Ferrer, sobre les parts i quarts del relat de Quadrado, afegia la seva veu a les crítiques raonades d’una tirallonga d’intel·lectuals de prestigi que, des del s. XIX, ja havien posat en solfa un discurs antiagermanat, bastit sobre invencions sense el mínim rigor: Pere d’A. Penya, Eusebi Pasqual, Cosme Bauçà, Gabriel Alomar, Joan Estelrich, Pere Oliver i Domenge, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Melià, Baltasar Porcel i tants d’altres.

Dos errors (bons de corregir) que persisteixen

Malgrat la multitud d’actes i publicacions recents, hi ha dos errors que es perpetuen i, fins i tot, es promouen i divulguen des d’algunes institucions. En qualque cas es pot atribuir al desconeixement o a la manca de rigor dels qui ho fan, però en altres casos és evident que deriva d’una qüestió ideològica molt clara: es vol aigualir, apaivagar, difuminar, alterar i subvertir la identitat de la Germania de Mallorca. L’objectiu no és gens fortuït ni, menys encara, innocent i té un doble vessant: pluralitzar-li (“les germanies de Mallorca”), per tal de restar-li entitat pròpia, d’una banda, i equiparar la revolta a la dels Comuneros per espanyolitzar-la, de l’altra. Dues manipulacions més de Quadrado, impulsades des de l’any 1841 que no s’aguanten de cap bolla, són fàcils de posar en evidència i bones de refusar. Ho verificarem amb documents per incitar tothom a una sàvia rectificació en defensa de la veritat.

El professor Gabriel Bibiloni es refereix a aquesta curiosa tendència que té l’espanyol de dir les coses en plural, i relaciona exemples prou coneguts: el bon dia és buenos días, el Nadal són las Navidades, fins i tot la marededéu de la Mercè esdevé de las Mercedes! En el cas que ens ocupa de la Germania de Mallorca, la cosa no és una simple pluralització; hi ha una clara intenció ideològica de vulgaritzar la revolució.

La Germania (en singular) en els documents d’època

La Germania de Mallorca és doblement singular. Ho és perquè designa un (i només un) aixecament popular que s’inicià a Mallorca dia 7 de febrer de 1521. Ho és, també, perquè el moviment va ser singular, amb personalitat única i definida. No són les germanies de Mallorca ni, tampoc, les Comunitats mallorquines. Gairebé tots els historiadors ho saben, però per tal de convidar a les persones de bona voluntat que no ho tenen clar, ho argumentarem i, sobretot, ho provarem documentalment. Redreçar els errors és feina col·lectiva i, en aquest cas, quan es tracta de combatre un efecte més del discurs dominant, la invitació pública a eradicar els errors esdevé un clam necessari.

L’evidència és absoluta i indiscutible. Atesa la poca informació del temps de la Germania que va sobreviure, gairebé nul·la de la part agermanada, cal repuntar el desert documental amb l’anàlisi detinguda de tot el que es trobi a l’abast. Per exemple, el notari Morro, coetani als fets i testimoni directe, escriu: Per quant los demunt dits eran ambaxadors de Germania, los feran forcas novas a Portopí e així foren scortarats tots2. Esmenta la Germania tal com ho fa tota la documentació de l’època, absolutament tota, on es demostra aquesta singularitat. Ho comprovam a la codolada que descriu l’assalt a Bellver: rompent per una excel·lencia/ la frenesia/ dels manestrals i germania/ com havem vist. A la sentència contra Joanot Colom: …manant ab efecte de obra durant la Germania. Igualment ho veurem a l’escrit del Procurador Reial, Francesc Burgues, de dia 22 de juliol de 1523 quan es refereix a les confiscacions per haver stats culpables en la damnada Germania. També al cínic, estremidor i amenaçador escrit de Gurrea, després d’esquarterar Joanot Colom: …per la bona administració de justícia son stades executades algunes persones dels principals de la Germania, per que sia exemplar y posar terror als pobles.

Des de Joan Binimelis (1538-1616) fins arribar a Josep Mª Quadrado  (1819-1896) que ho adulterarà, tots els historiadors utilitzen únicament el singular. Binimelis, a la versió en castellà que va fer de la seva història, comença: Diremos algo de lo que sucedió en Mallorca en su Germanía. Maties Mut (1639-1724) plagia Binimelis. Les aportacions posteriors són ben clares. Lluís de Vilafranca (1770-1847) transcriu dos documents amb el nom en singular. El primer, anònim, d’abril de 1522, diu Part de lo ques seguí en la Germania) i el segon, sense data, el titula Noticia de lo que sucedió al ejército Real en la rendición de Mallorca en tiempo de la Germanía. Bartomeu Jaume (1765-1844) a Documentos y notas relativas a la Germanía  transcriu els llibres de la Procuració Reial on es detallen les composicions y confiscacions del crim de la Germanía. Álvaro Campaner (1834-1894) en el Cronicon Mayoricense va més enllà: Uno de los períodos más interesantes y menos estudiados es el de la Germanía ó de las mal llamadas Comunidades. Cal assenyalar que el Cronicón va ser publicat l’any 1881, quaranta anys després que Quadrado pluralitzàs la Germania de Mallorca i la qualificàs de Comunidades, com veurem més endavant.

En tot cas, la font coetània de la revolta que té més força i contundència són les informacions que ordenà recollir Gurrea després de la sàdica execució de Joanot Colom. Poble a poble, excepte els del Pariatge, amb distints notaris i testimonis, es va recollir la informacio dels qui son stats bens e mals e de la valor de llurs bens. La facilitat d’avui en dia, amb els cercadors, indica de manera fefaent que, en tot el document, mai, ni una sola vegada, no apareix cap referència a les Germanies. La revolta apareix denominada Germandat (34 vegades) o Santa Germandat (dues vegades)3. Germania i Germª apareixen més de tres mil (sí, 3.000) vegades. Sempre en singular com es pot veure en alguns fulls d’exemple:

Informacions de Porreres de 1523-1524
Informacions de Palma de 1524
Informacions de Felanitx de 1523
Informacions de Llucmajor de 1524

Cal tenir present també que les dues obres coetànies de la revolta (avui desaparegudes) que, segons apareix documentat, serviren de font a Rafel Martí de Viciana (1502-1582), Joan Binimelis (1538-1616) i Gaspar Escolano (1560-1619) per escriure les seves històries respectives (copiades després per Mut, Dameto, Quadrado i altres), es titulaven Breu relació de la Germania de València, de Guillem Ramon Català de Valleriola, i General Història de la Germania de Mallorca. En ambdós casos, el singular canta. En el cas de Viciana, el llarg títol de l’obra publicada el 1566 fa evident el subjecte8.

…però arribà Quadrado!

Les abans esmentades informacions, amb el qualificatiu inventat i afegit per Quadrado de judicials, varen ser publicades en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, des del 1896 fins el 1930. Tot i que Quadrado, molts d’anys abans, havia dit que es relacionaven més de 10.000 noms, el recull, comptant les corresponents a Llucmajor que va afegir Bartomeu Font Obrador, mostra 5.742 entrades4. A l’advertència prèvia en castellà, que fa Quadrado abans de transcriure el document, transforma el singular (documentat més de 3.000 vegades) i diu que el document és el más interesante de cuantos atañen a las Germanías de Mallorca5. Aquell plural de 1896 no era fortuït ni fruit d’un lapsus; era premeditat i venia d’enrere; concretament de més de mig segle abans. 

El primer plural adjudicat a la Germania de Mallorca (1841)

L’any 1841, del 7 de febrer al 7 de març, Quadrado va publicar cinc articles a La Palma, amb un títol inductor dels errors que dissortadament perduren: De las comunidades en Mallorca. No es tracta d’una simple traducció del nom de la Germania de Mallorca, no6. Ultrapassa la qüestió lingüística. Quadrado, amb aquest titular, provoca tres efectes perversos simultanis premeditats. El primer és pluralitzar el nom de la revolta per anul·lar-li l’essència. El segon és que no es limita a castellanitzar el nom de la Germania, sinó que l’espanyolitza en vincular-la a la revolta dels comuneros. El tercer és que, en baratar la preposició (en Mallorca i no de Mallorca), li resta identitat pròpia i la presenta com a sucursal d’una altra revolta aliena.

Una vegada més, va ser Quadrado (i només Quadrado) qui va embullar la troca per subvertir el nom històric de la Germania de Mallorca. Cal advertir que el seu nou totum revolutum només va triomfar en el seu àmbit ideològic. Al llarg del s. XIX, tots els capellans que varen publicar històries locals s’hi afegiren, però ningú més. El 1870, Manuel Fernández Herrero, amb pròleg del reputat Roque Bárcia, a la Historia de las Germanías de Valencia dedica un llarg capítol a la de Mallorca7.

Álvaro Campaner (1834-1894) en el Cronicon Mayoricense va ser contundent: Uno de los períodos más interesantes y menos estudiados es el de la Germanía ó de las mal llamadas Comunidades. Cal assenyalar que el Cronicón va ser publicat l’any 1881, quaranta anys després que Quadrado pluralitzàs la Germania de Mallorca i la qualificàs de Comunidades. És evident la desqualificació que en va fer Campaner. Ja amb criteris enciclopèdics metodològics, el 1896 el Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Arte, una obra rigorosa de 28 toms, incorpora la Germania de Mallorca com a veu.

També la premsa mallorquina del s. XIX manté el singular.

 

El nom primigeni no va poder ser suplantat. Excepte Quadrado, tots els col·laboradors del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana que publicaren articles referits a la revolta (tots ells d’alt interès),  utilitzen el singular dels coetanis i dels primers cronistes.

Dins del s. XX, la denominació que s’imposa és l’original: la Germania de Mallorca. Autors tan poc favorables als agermanats, però amb més solvència i rigor científic que Quadrado, es desmarcaren del plural. Serveix d’exemple el cas de l’historiador Álvaro Santamaría que refermà el nom que correspon amb bona metodologia.

2021. La commemoració de la Germania de Mallorca

Per iniciativa d’un grup d’entitats (Fundació Darder-Mascaró, ASM, OCB…) i d’un nodrit grup de persones interessades, amb el suport del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma, es va constituir una comissió cívica amb l’objectiu de divulgar el coneixement de la Germania de Mallorca, aprofitant el mig mil·lenni de l’aixecament dels agermanats. L’experiència recent del Tricentenari 1715-2015, ara amb unes renovades institucions públiques, feia preveure, com així ha estat, que el calendari d’activitats ompliria Mallorca d’actes commemoratius.

A partir de dia 7 de febrer, data exacta de la revolta, la geografia mallorquina ha estat testimoni d’una allau de taules rodones, conferències, presentacions de llibres, elaboració d’un documental, una exposició al Castell de Bellver, enregistrament de discs… Bona part d’aquests actes s’han vist impulsats des de la comissió cívica, però com era desitjable ja són molts els que es fan per iniciativa directa d’institucions i entitats d’arreu del país. Recordar la Germania, al capdavall, és cosa de tot el poble.

Tres títols de 2021 sobre la Germania mallorquina

L’èxit assolit des del primer moment i durant el primer mig any, ens convida a fer un balanç reflexiu sobre tot allò que s’ha fet bé i, per descomptat, sobre tot allò que sigui millorable. Al meu entendre, sura un aspecte que, vist amb perspectiva, ha alterat de bell nou la qüestió terminològica quan ja havia retornat al seu lloc. No desvetllaré cap secret d’estat si dic que la comissió cívica, a l’hora d’adoptar el nom, va decidir per majoria Germanies 5009. No és que ningú ignoràs que allò que es commemorava era únicament la Germania de Mallorca (la de València s’inicià la darreria de 1519 i acabà el desembre de 1522), però va imposar-se la idea de no evocar la revolta com un fet arqueològic del passat, sinó que se li havia de donar un aire de continuïtat i de vigència. És cert que, amb la referència del subtítol del logo (500 anys de lluites compartides), ja s’explicitava prou aquesta projecció en el temps i que el nom coherent i correcte en rigor havia de ser Germania 500. Per fer una odiosa i extravagant comparança, a ningú li passaria pel cap l’any 2436 commemorar el mig mil·lenni de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939) amb el nom de Guerres civils 500.

El logo i el nom en singular (com, vist en perspectiva, hauria de ser)

El fet no previst quan s’adoptà l’acord és que, fora voler, el plural ha ressuscitat la alteració del nom correcte de la revolta (d’acord als cànons historiogràfics) i ha provocat que s’escampi i s’utilitzi de manera errònia. Sigui per ignorància o per qualsevol altra raó, no passa dia que no s’hagin de fer observacions per tal de respectar i fer respectar el rigor. La gran majoria d’entitats requerides a adequar-se a la coherència ho accepten i rectifiquen. Altres, defugen els bons amonestaments i persisteixen en malmenar el nom genuí que usaren els agermanats i es refermen en el plural d’un antiagermanat com Quadrado. Es mal d’entendre atesa l’evidència, perquè sembla que hi ha intenció ideològica. Resulta molt més preocupant quan el qui es nega a corregir l’error és un gestor transitori a les institucions; un servidor públic, per tant.

La Biblioteca de Cort, el Consell de Mallorca, la UNED

El plural del logo ha propiciat els errors… fins i tot en la promoció d’actes de la pròpia comissió cívica. Gairebé tots els seus membres ens hem vist anunciats arreu (Esporles, Palma, Sa Pobla, Manacor, Manco, Muro…) per parlar de les Germanies.

Com parlar de la Germania de Mallorca en plural?

Cert és que, sortosament, les denominacions correctes referides a la Germania superen les incorrectes, però així i tot el plural ha recobrat una presència i una normalitat quan, des de finals del s. XIX, s’havia pràcticament extingit. 

També la premsa, en general, ha sabut referir-se a la Germania de Mallorca conservant-li la seva personalitat singular.

Per òbvia, he esperat a fer una observació elemental: és perfectament correcte utilitzar el plural Germanies quan no ens referim a la Germania de Mallorca, sinó a la de Mallorca i a la de València juntes o al conjunt de revoltes coetànies de la nació catalana. El llibre clau que més ha incidit en recobrar la memòria d’aquest episodi és Les Germanies als Països Catalans d’Eulàlia Duran, on es recull la informació de la Germania de València, la de Mallorca i les diverses revoltes arreu del país (Girona, Tortosa, Sitges…). Fa uns mesos, Quim Torra, President de la Generalitat de Catalunya va convocar una conferència per parlar de la Germania de València (amb l’historiador David Garrido) i de la de Mallorca. En aquest cas, el plural estava més que justificat 10. Allò que hem de combatre i eradicar són les inexistents “germanies de Mallorca”.

Sortosament, la història més prest o més tard imposa el rigor de la veritat. En aquestes i amb aquestes som ara. Malgrat Quadrado, els seus acòlits, els errats de comptes que van amb el lliri a la mà i tantes i tantes bones persones, la Germania de Mallorca ha resistit tots els intents de veure desvirtuada la seva essència i identitat. Tampoc ningú no podrà alterar-la ara. Com hem pogut comprovar en els documents coetanis (molt especialment les informacions de 1523-1524), els agermanats mai no varen parlar de germanies, sinó de Germania o, en menor mesura, de Germandat. Hi ha una allau documental que, a partir de la documentació del s. XVI fins avui demostra la singularitat de la revolució mallorquina de 1521. Els qui ens volem proclamar els seus hereus ens hem de sentir compromesos i defensar la Germania de Mallorca.

La Germania va ser l’antítesi de Las Comunidades

Finalment, pel que fa a un altre gran error reiterat que cal eradicar, relatiu a l’hispànic i barroer intent d’agermanar la revolució mallorquina amb la revolta castellana, només cal recordar que las Comunidades (elles sí, en plural), definides com la rebelión de los castillos, tenien per objectiu bàsic preservar els privilegis dels nobles; exactament el contrari del que volia la Germania de Mallorca (sí, sempre en singular) que lluitava per la seva supressió. Res en comú, per tant.

 

NOTES I MÉS IL·LUSTRACIONS COMPLEMENTÀRIES

1 En el mateix llibre, l’autor transcriu un fragment extret del Pregó de Setmana Santa de Bunyola de 1971 de Josep Maria Llompart: Els pagesos de 1451 i els agermanats de 1521 demanaven una cosa tan senzilla com era una societat justa i humana. No pogué ser, i un llarg martirologi encapçalat pels noms de Simó Tort Ballester i Joanot Colom va segellar la passió i mort d’un poble.

2 Vg.: La Germania de Mallorca narrada per un contemporani, transcrita i comentada per Antoni Mas Forners (BSAL, n. 69, 2013)

3 Al final de les informacions corresponents a Valldemossa es transcriu literalment el jurament a la sancta germandat

4 La xifra de 10.000 seria possible d’haver publicat les informacions desaparegudes recollides als pobles d’Inca, Binissalem, Pollença, Sa Pobla, Santa Maria…

5 Quadrado va ser un autèntic embulla-troques. Cert és que la seva aportació documental va ser rellevant, però derivava de tenir l’arxiu gairebé en exclusiva a l’abast. Una allau d’informació esbiaixada al servei ideològic de la monarquia i l’església.

6 En aquest cas, hauria escrit simplement De la Hermandad de Mallorca.

7 Seria molt extensa i discutible una explicació raonada per justificar anomenar les Germanies de València en plural, perquè va tenir distints focus i distints comandaments, en funció de la geografia i dels líders. Entenc que, com en el cas de Mallorca, és molt més correcte la Germania de València, però no es pot combatre amb idèntica argumentació i, d’altra banda, cal recordar que a les comarques centrals valencianes, l’any 1693, hi va haver un aixecament popular conegut com la Segona Germania.

8 Libro quarto de la crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, copilado por Martín de Visiana en el qual se contienen las discordias (…) causadas por la conjuracion plebea nombrada germania. Barcelona, en casa de Pablo Cortey, 1566.

9 La crida pública primigènia de febrer del 2019 convidava a commemorar la Germania de Mallorca. Vg.: https://www.facebook.com/La-Germania-de-Mallorca-Del-1521-al-2021-Mig-millenni-1994616017509110

10 Maria Margalida Perelló ho explica molt bé: https://www.youtube.com/watch?v=up-a2bKjgUA

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en JUSTÍCIA I GERMANIA, el 5 d'agost de 2021 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.