Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Pau, Justícia i Germania (XIX) Músiques per a la Germania

Deixa un comentari

MÚSICA EN TEMPS DE GERMANIA?

En general, quan s’elabora l’estat de la qüestió de qualsevol episodi de l’edat moderna, poc més enllà d’una ressenya bibliogràfica, se sol circumscriure la recerca i el recull d’informació als llibres d’història i, de totes les arts, només s’afegeixen referències a la literatura (poesia, teatre, novel·la i assaig), però deixant de banda les altres expressions. Són poques i males de trobar les monografies que analitzen l’estudi de les altres arts i de la Ciència. Això és el que ha passat tant amb la Germania de Mallorca com amb la de València. Resulta difícil aportar obres que han tengut en consideració la música i la iconografia, tant l’escultura com la pintura1. Avui i aquí, ens referirem a allò que sant Vicent Ferrer, espipellant Ramon Llull, anomenava la Quarta Ciència; la Música.

No hi ha constància de les músiques que es feien i s’escoltaven durant la revolució, però sí que hi ha músics documentats. A les informacions recollides el 523 i 1524 als pobles de Mallorca, per ordre del sàdic virrei Miguel de Gurrea, es fa esment al paraire Bernat Jofre que sonava una guitarra a les mostres. També llegim que els agermanats Andreu Barceló, Nicolau Canyelles, Geroni Vilasso i altres varen matar Pedro Vasques lo Musich.

Gravats gironins del XVI

S’esmenten, gairebé a tots els pobles, els qui sonaven tambors i trompetes i que, en concerts, aplecs i mostres animaven els balls. Forçat hi havia, per tant, música popular. Els trobadors s’acompanyaven d’instruments per cantar les seves composicions. Cal deduir també que els sermonadors feien el paper dels glosadors d’ara i, molt previsiblement, cantaven. Mateu Veny, blanquer, recitava la tresca i la verdesca i profecia de Santa Brígida, Joan Catllar sermonava profecias de la tresca y la verdesca, Joan Serra, sabater, scrivia la profecia de la Verdesca, profecies del diable i sermons en favor de la secta columbina, Rafel Crespí, capeller, era trobador de cobles, mestre Jaume Berenguer era sermonador i trobador, Antoni Rafal, trobador de profecies, Joan Padrines de Felanitx predicador de la Germania, Antoni Far sermonador de l’Encobert… Són dotzenes els homes esmentats, amb nombrosa presència de dones innominades.

Quant al conjunt d’Europa, destaca una composició de l’època que no només ha perviscut, sinó que ha generat posteriors adaptacions populars. Es tracta de la neerlandesa L’home armée atribuïda a Johannes Regis a finals del s. XV2.

Hi ha constància que, a partir de 1521, el mateix any de l’aixecament agermanat, s’escamparen per Europa els coneguts Cants Luterans (o Cants de la Reforma). Igualment, cal tenir en compte la música religiosa occitana i catalana i, en aquest marc, consignar com a exemple el rellevant cant de la Sibil·la que aleshores ja era més que centenari a Mallorca. És evident que hi havia música i cançons.

Caiguda la Germania, la repressió va ser de tal magnitud que va desaparèixer tota la documentació dels vençuts. No hi ha escrits ni músiques! No hi ha constància ni tan sols de les gloses populars3. Només romanen alguns vestigis en el llenguatge4. Durant segles, el silenci va amarar el record d’aquella revolució i només hi ha constància de breus referències5. De la Germania de Mallorca, durant segles, no en va cantar gall ni gallina.

LA REPRESA

La recuperació del bon nom dels agermanats es va produir durant el Trienni Liberal quan, l’any 1822, es va retirar la ignominiosa llanterna amb el crani de Joanot Colom, encastada a una capella de la murada just damunt la Porta Pintada. A partir d’aquell moment, malgrat la rebel·lia dels autors més conservadors, amb Quadrado al capdavant, els historiadors capgiraren la criminalització oficial contra la Germania. Les proclamacions com a fills il·lustres de Palma de Joanot Colom (1841) i Joan Crespí (1870) anaren acompanyades de desfilades, amb bandes de música.

Al llarg del s. XIX són moltes les extenses composicions poètiques que tracten sobre la Germania i els seus protagonistes. L’any 1845, Joaquim Rubió i Ors dedica un poema a Alcúdia, com a refugi dels senyors i dels mascarats El 10 de maig de 1847, El genio de la libertad publicava Improvisación, amb més de cent versos en castellà dedicats a Juan Odón Colom, Instador del Beneficio Común de Manuel García y Muñoz. El març de 1870 Tomàs Fortesa remet a Marià Aguiló una poesia titulada Joanot Colom que no s’ha trobat. El mateix any Ramon Picó i Campamar va ser premiat en els Jocs Florals de Tarragona amb el llarg romanç Joan Crespí. El 1886 Francesc Casesnoves i Mir, guanyava el certamen literari de la Joventut Artística amb la composició de més de quatre-cents versos Els dos Juanots, referida a l’hipotètic enfrontament entre Crespí i Colom. No hi ha constància que cap d’aquestes obres poètiques fos musicada.

Pel que fa al teatre, l’any 1839, s’havia estrenat a Madrid El tundidor de Mallorca de Francesc Lluís de Retes, en tres actes en vers, amb Joan Crespí com a protagonista. No hi ha notícia que l’obra tingués música, però sí que n’havia de tenir, tot i que no apareix esmentat l’autor, la sarsuela en tres actes Juan Odón Colom, o el levantamiento de los comuneros en Mallorca del jove ciutadellenc de 21 anys Francesc Carrió López estrenada el 7 de gener de 1847 en el Teatre Principal de Palma. Dia 5 de gener de 1861, en els locals del Recreo Social de Palma s’estrenava Juan Odón Colom, o los comuneros de Mallorca de Miquel Bibiloni i Corró, amb música de Gabriel Arbona6. Es tracta d’una obra similar en el títol i en l’estructura (una sarsuela en tres actes), a la de Carrió i és l’única obra de la qual es coneix el nom de l’autor de la música. El 1865 el republicà Francesc Cerdó Martorell publicava a Barcelona Venganza Real o Herencia de Lágrimas. Primera parte de Juan Odón Colom. Es tracta d’un drama en quatre actes (en prosa i en vers) que reivindica la revolta de la Germania. L’obra s’anunciava a la premsa de Mallorca, Menorca i Barcelona com a Drama histórico prohibido en el tiempo del Despotismo. El 24 de gener de 1873, s’estrenava en el Teatro Martín de Madrid l’obra en vers en quatre actes Juan Crespí del republicà valencià Eduardo Navarro Gonzalvo.

I DE NOU EL SILENCI

Ja en el segle XX, la dictadura militar (1939-1975) va silenciar de nou tota vindicació de la Germania de Mallorca tret de ben poques excepcions. Guillem d’Efak l’any 1966 enregistrava La Cançó de Çon Coletes, dedicada a la Revolta Forana de 1450 i al seu líder Simó lo tort Ballester. L’any 1972, Llorenç Moyà publicà, en vers, Joanot Colom que no s’estrenà fins el novembre de 1995 pel grup Lluna, dirigit per Antoni Maria Thomàs, en el Teatre Principal de Palma. Anys després, el gener del 2009, dirigida per Antoni Artigues, Magisteri Teatre reconvertí l’obra en un musical, a partir de la feina dels alumnes de música de Magisteri.

JOANOT COLOM canta:

Cent dies he romàs ple de cadenes
al castell de Bellver. La set inflava
la meva llengua de captiu, mes no era
la set d’aigua, sinó la set de l’aire,
que ha alçat els homes ja cent mil vegades
i els alçarà, mentre en llurs venes corri
rabent aquest desig de llibertat…

L’any 1980, novament Guillem d’Efak, estrenava a Manacor la rapsòdia Siau qui sou!, una història de Mallorca en cançons musicada per Antoni Parera Fons, on s’inclou un poema dedicat a la Germania. Pocs anys després, Biel Majoral musicava i popularitzava Jo sóc català!, un poema de Pere Capellà:

Jo sóc de la pàtria dels agermanats,
Joanot Colom, vells antepassats,
defensors heroics de tradicions
que, amb sang, ofegaren Àustries i Borbons.

L’any 2000, Lluís Llach, estrenava la cantata Germania 2007, amb lletra de Miquel Martí i Pol, amb la participació dels Blauets de Lluc. L’obra va recórrer la geografia de les terres catalanes.

2021 L’ECLOSIÓ DE LA MÚSICA

L’anunci de la commemoració del mig mil·lenni de l’aixecament agermanat activà una allau d’iniciatives a l’entorn de la Germania: llibres d’història, novel·les, conferencies, exposicions, un documental i, òbviament, composicions musicals. El 21 de desembre de 2019 s’estrenava a la Penya Barcelonista dels Tamarells de Felanitx el disc de Biel Majoral Arasíquesí, on s’inclou la cançó Les Germanies, amb lletra de Mateu Mates Xurí i música de Miquel Brunet.

Delfí Mulet, Biel Majoral, Cati Obrador, Biel Torres, Miquel Brunet i Mateu Xurí

Tots els herois que lluitaren
peu fiter contra el poder,
amb sa lluita mos llegaren
una manera de ser.

Ja dins del 2021, les iniciatives musicals s’enfilen. Biel Font i Tomeu Quetgles enregistren Agermanats, amb una cançó de llarga durada (Damunt la mar) que han passejat per Mallorca7.

Al-Mayurqa també ha presentat un nou treball, Revoltats, amb una cançó de Miquel Carbonell, un dels músics del grup fundat per Toni Roig8.

Primer lo tort Ballester,
després Joanot Colom,
herois del poble planer,
volem ser així com sou.

Singular resulta l’aportació de Pere Sànchez, realitzador del documental Germania, silenci trencat, del qual també és el compositor i intèrpret al piano de la suggerent banda sonora, amb la producció de Miquel Brunet9.

Resulta impagable l’aportació de la gent de la glosa, un món que és gran i creix, que s’ha afegit a la commemoració del mig mil·lenni de la Germania de Mallorca, amb incorporació de dècimes sobre romanços i tonades tradicionals10.

Xeremies, tamborinos… La música popular s’ha fet ben present en els actes commemoratius. Es el cas de Muro, amb el grup de xeremiers Es Reguinyol11.

El mes de novembre de 2021, l’organista Miquel Bennàsser titulava La música en el temps de les Germanies el concert que va oferir en el marc del XXIV Festival de Música Antiga de Palma, amb composicions del s. XVI.

També el mes de novembre, a València, la Capella de Ministrers executava un repertori de composicions musicals de l’època destinades a glossar El record de les Germanies.

 

L’ESPERANÇA I LA VICTÒRIA (un projecte en curs)

Un esperançador projecte en curs és la composició Germania.500 La Germania de Mallorca. El mes de febrer de 2021, el músic llucmajorer Andreu Julià Serra (Llucmajor, 1973), en observar que la Germania de Mallorca no havia estat objecte de cap composició simfònica, va tenir la iniciativa de dissenyar un projecte orientat a la creació d’una peça que, en principi, podria ser interpretada per un reduït grup de cambra. Va aconseguir l’afortunada confluència i entesa del compositor Antoni Mairata March (Campanet, 1994) amb la glossadora Maribel Servera Matamalas (Manacor, 1981) i, a partir d’un esquema distribuït en set episodis destacats de la revolta, varen arrodonir una obra que, tant per la rica composició musical com per la narració de la història, conjuga un alt interès amb una gran qualitat. El relat de la revolta, estructurat en dècimes, es personifica en la veu de Beatriu, la filla documentada de Joanot Colom.

Som filla d’en Joanot.
Beatriu Colom Miralles (…)

(…) sent mon pare reclamar:
Pau, Justícia i Germania!

L’encert del projecte i el resultat obtingut varen derivar en la conveniència de fer-ne una estrena amb la màxima cura possible. Amb la implicació de la productora teatral Cultural-Ment, es va gestionar presentar l’obra en el Teatre Principal de Palma. Per fer més rellevant l’estrena, una vegada presentada la composició a la Fundació de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, es va decidir que interpretaria l’obra la mateixa orquestra, sota la direcció del jove Bernat Quetgles Torelló (Maria de la Salut, 1993).

L’estrena, amb funció escolar matinal, es farà dia 27 de gener de 2022, a les 20h, amb la cantant Marian Lush i el narrador Rodo Gener. Posteriorment, l’orquestra interpretarà l’obra a altres localitats i, després, ja en format de cambra, es posarà a disposició dels centres de secundària per tal d’explicar la Germania de Mallorca, una revolta en defensa de la dignitat del poble que, lluny de recrear-se en lamentar una derrota, presenta una visió actual i la projecta cap al futur, amb noms de referència que han fet perdurar el clam dels agermanats: Emili Darder, Josep Maria Llompart, Guillem d’Efak, Aurora Picornell, Xesca Ensenyat…

…tenim mestres de nivell
que l’escola han defensat
gent que vol la llibertat
la justícia i la memòria…

Tenim, en les nostres mans
l’esperança i la victòria.

Aquesta composició, tan bella com contundent, permetrà posar a disposició de les bandes de música una rapsòdia per divulgar arreu el coneixement d’un dels episodis més transcendentals de la nostra història i, com és sabut, el coneixement de les arrels permet albirar molt millor el futur.

UNA DARRERA REFLEXIÓ: PAC QUI DEU!

Ni que sigui per evidenciar un contrast que demostra l’abismal diferència entre la Germania i les Comunidades castellanes, cal esmentar l’obra Los Comuneros, estrenada l’any 2021 en el marc de la commemoració dels 500 anys de la derrota de Villalar. L’òpera, passejada pels principals teatres i poblacions castellanes, ha disposat d’una extraordinària dotació econòmica que posa en evidència el discrim derivat de l’espoliació que pateixen les Illes Balears i Pitiüses i que repercuteix en totes les àrees, molt concretament el baix pressupost en política cultural. No debades, Felip VI és el president honorari de la commemoració castellana, la qual cosa també permet certificar que, mentre la Germania va ser una vertadera revolució contra els privilegis dels nobles, les Comunidades pretenien just el contrari: defensar aquests privilegis. Equiparar les dues revoltes, més enllà de la coincidència en el temps, és alterar substancialment la raó de ser de cada una d’elles.

Los Comuneros (2021), òpera amb lletra i música d’Igor Escudero

Una vegada més, aquell crit dels agermanats, procedent de la Revolta Forana de 1450, es fa avui, mig mil·lenni després d’aquella digna, justa i noble revolta, més vigent que mai: Pac qui deu!

 

NOTES

2 L’home armat, segons els experts, representa l’arcàngel Sant Miquel. La lletra fa una crida: S’ha pregonat arreu/ que cada home s’haurà d’armar/ amb una cota de malla de ferro. L’home armat ha de ser temut. La podeu escoltar a: https://www.youtube.com/watch?v=wDc8tqmkaV4. El febrer de 2021, per il·lustrar un debat sobre la Germania de Mallorca, Pere Estelrich i Massutí va utilitzar la composició. El mateix musicòleg, responsable del suplement cultural Bellver, va dedicar més d’un dels seus escoltats programes de ràdio a parlar de la música en temps de la Germania. 

3 Només tenim coneixement d’una codolada, transcrita per Joan Binimelis (1538-1616) a la Història General del Regne de Mallorca, on es relata des de l’òptica dels nobles l’assalt agermanat de dia 29 de juliol de 1521: Lo fort Castell de Bellver/ fonch insultat És possible, tractant-se d’una codolada, que fos cantada.

4 Algunes expressions delaten la referència a aquell episodi històric. Instador, com a sinònim de dictador, estar en els seus tretze (no es mourà de sos tretze…), per referir-se a la caparrudesa (l’Alcover-Moll, recull tretzetjar per entossudir-se i tretzut per obstinat). No obstant, ha sobreviscut la sentència tretze són tretze, com a sinònim de cantar santa clara. Una dira per indicar que algú pretén un reconeixement que no li correspon és Mestre Colom això no és el vostre lloc, frase molt usada per Antoni Maria Alcover, atribuïda al capellà que amonestà Joanot Colom quan es va asseure a la Seu en el banc dels jurats. També, per referir-se a qui ocupava un càrrec per digitació, es deia aquest és fet d’en Colom. I, per fer burla d’idees impossibles: tenir a fe d’en Colom. Encara és vigent una dita que fa esment als detinguts per Gurrea: set n’han entrat i set n’han de sortir! De totes les expressions que han sobreviscut, ben present en el llenguatge de la Part Forana, és la que relaciona la Germania amb una brega: es va armar una germania, s’alçà germania, s’embolicaren en una germaniaAquesta expressió s’ha subjugat a la referència al 2 de maig de l’aixecament de 1808 a Madrid.

5 Entre 1540 i 1570, en els aplecs dels menestrals s’advertia els cavallers d’una nova Germania. L’abril de 1550 foren executats quatre homes condemnats per sedició. Amb la mala anyada de 1566, la por d’un nou aixecament va obligar a rebaixar el preu del blat. L’any 1618, a Palma, s’escamparen un fulls que deien: Cavallers, Germania; visca França! Dins del segle XX, encara s’apel·lava a l’esperit de la revolta. Gabriel Alomar, l’any 1930, posava messions per una Mallorca que es faci digna de l’impuls de Ramon Llull i de l’energia intrèpida de Joanot Colom.

6 En el magnífic Diccionari del Teatre a les Illes Balears, coordinat per Joan Mas i Vives, s’atribueix la composició a Filippo Gioffredi de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya establert a Palma i autor de quasi totes les músiques de les sarsueles de Bibiloni. És molt popular la Marxa de Gioffredi que es toca el dia de Pasqua a Felanitx per tancar la processo de l’Encontrada. La podeu escoltar a: https://www.facebook.com/watch/?v=315048199465495

10 Un exemple és Cati Eva Canyelles. En podeu veure un fragment a: https://www.youtube.com/watch?v=csZC0_oV__0

Aquesta entrada s'ha publicat en el 25 de desembre de 2021 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.