Etziba Balutxo...

Dia 1 d’agost del 2019, Pere Morey, el narrador revitalitzador de les rondalles, es presentà al funeral del periodista Jacint Planes i Santmartí. Amb la música del Viatge a Itaca de Lluís Llach, va llegir unes paraules:

Gràcies, Cinto, bon guerrer que a ta Pàtria fores fidel…

Aquell capvespre, acompanyat per dues dotzenes d’amics, Pere Morey va retre tribut agraït de reconeixement per corregir, amb civisme exemplar, el silenci, la desídia i la negligència dels polítics. Ni un, absolutament ni un, va assistir a la cerimònia de comiat al periodista que, en vida, havia estat tan temut com afalagat pels ara no assistents. Pere Morey va reparar les covardies dels qui no es fan dignes de representar-nos. Era una persona de rialla fàcil i, plena d’il·lusions, projectava una alegria aplegadissa. Malgrat el neguit per la situació de la Nació Catalana, tenia clar que no podem defallir. Animava la gent lluitadora, amonestava la incrèdula i encoratjava tothom. Era un home gran i un gran home. L’afirmació ve avalada amb una prova vella i simple que em permet d’aconsellar-vos: a l’hora de valorar una persona, observau com són els seus fills i recordau que els tests s’assemblen a les olles. Aquesta és la millor denominació d’origen; certificat de qualitat. Els bons pares són la millor factoria de bons fills.

Tres mesos després d’aquella proclamació de dignitats a la petita capella de Porto Pi, l’artífex del petit i senzill homenatge va caure, va patir un vessament, va ser sotmès a un estat induït de coma i, sense remei clínic, va deixar de respirar l’aire de la seva estimada i cantada Mallorca. Els qui l’havíem vist i tractat en els darrers mesos no hi sabíem donar passada. No ens podíem avenir que, tan carregat de projectes, l’absència sobrevinguda del seu activisme esdevingués paisatge.

I tanmateix Pere Morey no és mort. Tal com va dir ell de Gilgamesh, no morirà mai. No mor cap persona mentre hi hagi gent que la recorda. En el seu cas, el mantindrà viu una gentada amb qui va compartir una ingent acció cultural en molts de camps¹.

Com a testimoni escrit, hi ha també una gran quantitat d’obres (més de tres dotzenes de llibres) que en projectaran llargament la memòria molts d’anys enllà. I, per afegitó, no morirà perquè, generós, va fer testament vital per projectar-se en altres vides.

Amb la revalidació d’una amistat d’ençà fa més de quaranta anys, he d’afegir una immensa i intensa gratitud per la feinada en defensa de la llengua, la cultura, el territori i la identitat.

Gràcies, Pere, bon guerrer que a ta Pàtria fores fidel…

1 És un deure esmentar la destacada participació de Pere Morey en els actes de commemoració del Tricentenari 1715-2015. Va ser peça clau de la comissió cívica creada ad hoc, amb conferències il·lustrades a Eivissa i arreu de Mallorca (Algaida, Marratxí, Porreres, Campanet, Calvià, Calonge…), amb l’organització d’alguns dels actes més reeixits com l’Homenatge a Guillem Riera a la Torre del Serral dels Falcons (4 d’abril del 2015) o la recreació de Les Capitulacions de Rubí, a les Voltes, als peus de la Seu (11 de juliol del 2015) i amb la publicació de la novel·la LA DARRERA CANONADA, presentada al Club DM, a Manacor i a la Fira del Llibre.

AFEGITS

Vaig parlar de la nostra coneixença a la presentació que vaig fer del seu llibre Mai no moriràs Gilmanesh! a Can Alcover, dia 21 d’octubre del 2009. Podreu llegir-la a: https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=240001

ALGUNES FOTOGRAFIES DELS ACTES DEL TRICENTENARI

UNA DE LES DARRERES FOTOGRAFIES (octubre de 2019)

VÍDEO

Filmació de Serafí Lliteres de l’Homenatge a Guillem Riera a la Torre del Serral dels Falcons (molt recomanable la intervenció de Pere Morey, a partir del minut 4 de la filmació, vindicant ser respectats com a poble)