Etziba Balutxo...

1 Transcric la presentació que vaig fer del documental EL CRIT DE LES DONES:

Ja han passat dos anys bons d’ençà de la constitució d’una comissió cívica, orientada a commemorar els 500 anys de la Germania de Mallorca, amb l’objectiu de difondre el coneixement d’un dels episodis més transcendentals de la nostra història i, això no obstant, tan poc explicat a les nostres escoles. Com a primera feina, elaboràrem una ambiciosa programació: taules rodones, conferències, llibres, exposicions, documentals, itineraris per Palma i per la Part Forana, una rapsòdia musical… Entre d’altres propostes, recordàrem que l’any 1995, Antoni Mª Thomàs va estrenar al Principal, amb el grup Lluna de Teatre, Joanot Colom, de Llorenç Moià, obra que anys després reposaria el grup Magisteri Teatre, dirigit pel felanitxer Antoni Artigues Claret que va morir fa quatre anys. D’immediat, contactàrem amb Antoni Mª per veure si seria possible tornar escenificar l’obra. Les circumstàncies no ho varen fer possible, ateses les precarietats derivades d’uns pressuposts que no prioritzen la Cultura com el principal valor per fonamentar la identitat dels pobles i potenciar el seu progrés.

Tot i això, malgrat no haver pogut recobrar l’obra de Llorenç Moià, hi haurem sortit guanyant, perquè Antoni Mª no va voler romandre al marge de la commemoració i va assumir un projecte nou, ric i reparador: donar veu a les dones del temps de la Germania. Hem de posar en relleu que, com a totes les guerres, les dones són sempre les grans víctimes; doblement víctimes, si tenim present que a banda de patir les conseqüències directes dels conflictes com tothom, quan es deixen de moure les armes, les dones, molt sovint endolades, són les que lideren la represa, les que han de recobrar l’harmonia familiar i treballar per tal de refer la pau social, en una dolorosa caminada cap a la normalitat per damunt de terres fetes rius de sang i de llàgrimes.

El crit de les dones, aquest treball cinematogràfic del qual Antoni Mª Thomàs, amb la seva reconeguda trajectòria, és l’autor, com a guionista, dramaturg, realitzador i director constitueix una queixa desesperada, un clam, un gemec, un plany obert als vuit vents del món i a la roda del temps. En sis històries personals, cinc agermanades i una mascarada són encarnades en sis actrius que, tot i la dificultat d’evitar caure en l’histrionisme arrossegades per un text estremidor, amb punts àlgids de pell de gallina, broden els personatges a nivell d’excel·lència. Estic convençut que les sis dones representades en aquestes sis històries validarien els sis testimonis. En conjunt, més enllà dels sis exemples, l’autor glosa la peripècia de les dones mentre enalteix els valors d’aquella revolta que, ni més ni menys, pretenia assolir la igualtat, la llibertat i la germania. Fixau-vos bé: egalité, liberté et fraternité… dos-cents setanta anys abans de la Revolució Francesa.

Vull felicitar Felanitx per la Igualtat, aquest col·lectiu de gent justa i noble, per haver tengut la iniciativa de posar a l’abast del nostre poble aquest documental i, més encara, per haver-me lliurat la confiança de dir-ne dues paraules. Agrair, també, a l’Ajuntament que n’hagi assumit el patrocini, emmarcat dins dels actes que la Vila, sota el títol Felanitx té memòria, ha dedicat enguany a la commemoració del mig mil·lenni d’aquell aixecament popular que, al crit vigent de Pac qui deu! Mori el mal govern! va revoltar-se contra els abusos de la monarquia, contra la corrupció i contra l’espoliació fiscal. És cert que, després de poc més de dos anys, la Germania va ser esclafada per l’exèrcit imperial de Carles V que va iniciar una sàdica repressió de la qual n’és mostra emblemàtica l’esquarterament de Joanot Colom, però de la que les dones tampoc no se’n feren escàpoles. Tot i això, avui i sempre, aquella revolta popular constitueix un acte de dignitat en defensa dels drets de les persones i dels pobles. Pau, Justícia i Germania!