Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

LA CULTURA A MALLORCA

Deixa un comentari

A punt de Nadal, una data oportuna per a la lectura si és que n’hi ha que ho són més que les altres, ha arribat a les llibreries La cultura a Mallorca. Estudis, semblances, reflexions de Damià Pons. Conegut de tothom en l’àmbit de la cultura catalana, per no fer llarg n’hi ha prou amb la transcripció de la nota biogràfica que figura a la solapa de l’edició1.

Damià Pons i Pons (Campanet, 1950). Doctor en Filologia Catalana i Professor jubilat de Literatura Catalana Contemporània a la UIB. És autor de diversos llibres de poemes recollits a Els mapes del desig (2001). Ha publicat nombrosos estudis històrico-cul turals i literaris, entre els quals Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998), El diari “La Almudaina” en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998), Joan Torrendell, entre el Modernisme vitalista i el regeneracionisme d’esquerres (1998), Entre l’afirmació individualista i la desfeta col·lectiva (Escriptors i idees a la Mallorca del primer terç del segle XX) (2002) —Premi de la Crítica Serra d’Or d’estudis literaris (2003)—, Cultura i literatura a Mallorca entre els segles XIX i XX (2006), Lectures i reflexions (2006), Damià Huguet, entre la poesia i el cinema (2010) i Trajectes literaris: de Mateu Obrador a Baltasar Porcel (2010). Així mateix, ha tractat altres temàtiques en els volums L’educació, el repte de la complexitat (2004), El jonc i l’aritja (2006) i Memòria i projecte (2014). Va ser conseller de Cultura i Patrimoni històric del Consell de Mallorca i alhora diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-1999), i també conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears (1999-2003). És membre de l’IEC, primer com a corresponent de la Secció Filològica (2008-2014) i, a partir de 2015, com a numerari de la Secció Històrico-Arqueològica.

El llibre, de 320 pàgines, s’estructura en tres blocs (Estudis i ressenyes, Semblances i Cultura i Política) en els quals l’autor arreplega 25 treballs publicats a part o a banda (Randa, Estudis Romànics, Lluc, Serra d’Or, Arabalears, El Temps, Caràcters, L’Altra Mirada, Pissarra, El Mirall…), inclosos en altres llibres o, en darrer extrem, procedents de discursos i presentacions. Les dates, excepte un treball publicat el 2013, oscil·len entre el 2015 i el 2019, la qual cosa demostra la prolífica tasca intel·lectual de l’autor. La diversitat i riquesa dels articles convida a albirar diverses vistes sobre les valls i els comellars de la Política, de la Cultura i, òbviament, de les polítiques culturals. La desfilada de protagonistes també és prou heterogènia i calidoscòpica per observar els diversos colors de l’iris aplicats a les persones. Val a dir que les vives i encara actives són minoria (Isidor Marí, Maria del Mar Bonet, Antoni Tugores, Joan Francesc Mira…) i, en canvi, algunes evocacions esdevenen cants d’enyor o tributs de reconeixement (Arnau Amer, Jordi Carbonell, Joaquim Molas…). Amb tot, una passejada prou il·lustrativa que, a partir de la Mallorca de 1917, amb el rerefons de Ramon Llull com a icona, fa la radiografia cultural i política d’un segle, amb referents emblemàtics: Miquel dels Sants Oliver, Josep Maria Llompart, Josep Massot i Muntaner…

El recull, en el seu conjunt, és una bona eina per prendre consciència de l’evolució històrica dels darrers anys de la cultura catalana a Mallorca i revalida el pensament de l’autor, amarat doblement d’insatisfacció i d’esperança, quan reprodueix aquelles paraules del moderat optimisme de Llompart que, malgrat els anys que han passat d’ençà que les va dir, encara ara mantindrien molt possiblement un to similar: Ni tan bé com volíem ni tan malament com temíem: vet aquí els termes amb què es pot resumir el balanç dels darrers vint-i-cinc anys de llengua i de cultura a les nostres illes2. Puc dir que he après moltes de coses i, això, sempre és un guany per a la ment i l’enteniment. Tot el llibre convida a bescanviar comentaris i opinions (també a debatre i discutir), però part damunt de tot incita a reflexionar sobre allò tan dit i repetit que cal indagar de quines egües venim per tal de decidir, sense restriccions ni ponentades, cap a on volem anar. També anima a la resistència. A negar-nos a deixar que ens menin cap allà on ens volen dur d’ençà de 1715. En definitiva, un raig i roll d’arguments i de pensaments que ens insta a fer valer sense aturall (indesinenter!) el doble dret a conèixer el passat i somiar el futur; a revoltar-nos contra l’extinció eutanàsica que alguns pretenen, programen i atien contra la llengua, la cultura, el territori i la identitat.

Ben recomanable!

 

1 Lleonard Muntaner Editor. Col·lecció L’Arjau n. 89, Palma, 2022

2 XXY aniversari de l’OCB, Auditòrium de Palma, desembre de 1987

Aquesta entrada s'ha publicat en el 16 de desembre de 2022 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.