Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

JOANOT COLOM DEGOLLAT (cada dia) AL SEU POBLE

Deixa un comentari
En el seu poble nadiu, el felanitxer Joanot Colom, Instador del Bé Comú, és com si no hagués existit mai, tot i haver estat un líder que defensà la Justícia i lluità fins a la mort en defensa de les llibertats.
JOANOT COLOM DEGOLLAT (cada dia) AL SEU POBLE
La il·lustració, de l’historiador Guillem Morro (autoritat de les Revoltes Foranes i la Germania), idealitza el gest de Simó “lo Tort” Ballester, líder de la Revolta de 1450, fent la crida a l’aixecament popular.
***

 


Pere Oliver i Domenge
, el novembre de 1929, publicava a les pàgines de la revista La Nostra Terra un llarg i excel·lent treball: Joanot Colom i Cifre, Instador del Poble. Oliver corregeix una de les pàgines més manipulades de la història, sobretot per Quadrado (1), i descriu la vida de l’heroi felanitxer, la tràgica mort i l’injust i intencionat oblit.
JOANOT COLOM DEGOLLAT (cada dia) AL SEU POBLE
Joanot Colom lliurà Palma el 1523, després dels dos anys que la Germania governà Mallorca, amb un majoritari suport popular, contra la fam i la misèria derivades de la corrupció i l’abús dels senyors. Els qui asseguren que “paraula de rei no pot mentir” han de deixar de creure en les rondalles, perquè el perdó reial promès va ser una traïció i Joanot va patir un sàdic martiri. Fermat dalt d’un carro a Bellver, va fer l’itinerari macabre de davallada, mentre els botxins li aplicaven ferros roents a la carn, l’esquarteraven, penjaven els seus trossos als pilars de la ciutat per escalivar el poble i, finalment, el degollaren i penjaren el seu cap, dins d’una llanterna de ferro a la Porta Pintada, “vigilat de nit, perquè no parli”. Allà va estar fins a l’any 1822.
El cap engabiat de Joanot Colom
El cap engabiat de Joanot Colom
Esbaldregaren i enrunaren ca seva i sembraren el solar de sal per extirpar qualsevol record, amb el cinisme de fer-ho “para borrarles para siempre de la memoria”.

Tot i que la història l’escriuen els vencedors, el temps a vegades imposa el rigor de la veritat. A la segona meitat del s. XIX els poetes romàntics i els historiadors repararen el deshonor. L’any 1862 l’Ajuntament de Palma va tomar unes cases velles i dedicaren el nou carrer de davant la Sala, que anava fins a la plaça Major, a Joanot Colom. Dia 7 de febrer de 1870 (dia de la Germania) es va fer una manifestació contra els imposts que va acabar a la plaça del Roser, coneguda per tradició oral com “la placeta d’en Colom”. Els regidors hi posaren la placa que podeu llegir: “A los primeros iniciadores de la idea democrática en Mallorca, que congregados en este sitio resolvieron vindicar los derechos del pueblo, levantándose en armas para defenderlos con sus vidas”. El maig de 1892, l’Ajuntament de Palma encara va voler enaltir més Joanot Colom i, tot i la plena consciència que era felanitxer, el va fer fill il·lustre de Palma i li dedicà la plaça on s’exhibí el seu cap (2).

Galeria de fills il·lustres de Palma
Galeria de fills il·lustres de Palma

 

 

 

 

 

 

 

Anys després, a Felanitx, es posà el seu nom a la plaça de la Torre (o de Ses Torretes).

Pere Oliver i Domenge parla a la plaça de Joanot Colom
Pere Oliver i Domenge parla a la plaça de Joanot Colom

L’any 1936, arran de la insurrecció militar feixista, tant a Palma com a Felanitx es va retirar el nom de les dues places. Les dues es retolaren amb noms oprobiosos. La de Palma va passar a ser plaça d’Espanya i la de Felanitx, per a més afronta i humiliació, plaça Pax, però no amb referència a la pau, sinó a Pere de Pacs, un dels majors enemics de la Germania. Es tractava d’humiliar Joanot Colom. L’any 2005 l’Ajuntament de Palma inaugurà una escultura de Joanot Colom, feta per Jaume Mir, que presideix un parc infantil a la barriada de Son Gotleu. L’octubre de 2009, arran d’una polèmica encetada en el Diari de Balears, l’Ajuntament de Palma s’acovardí i, en comptes de retornar el nom de Joanot Colom a la plaça d’Espanya, la de la Porta Pintada, va reposar el seu nom al primer carrer que li havien dedicat més d’un segle abans; el que va de Cort a la plaça Major, molts d’anys reconegut com a carrer Colon, en referència al descobridor d’Amèrica.

Escultura de Joanot Colom a Palma del felanitxer Jaume Mir
Escultura de Joanot Colom a Palma del felanitxer Jaume Mir

I a Felanitx? A Felanitx, res de res. Encara ara no s’ha fet justícia i, fins ara, cap partit polític no ha gosat proposar la deguda reparació de la malifeta que la història reclama. Resulta paradoxal que Joanot Colom tingui carrers dedicats a Palma, Esporles, Inca, Montuïri i altres pobles i no al seu.

Passa d’hora de reparar la ignomínia. Per a major escarni, el batle mascarat (3), Onofre Ferrandell, alineat amb els opressors i traïdor als seus conciutadans, té un carrer a la Vila, obert naturalment pels feixistes durant la incivil Guerra dels Tres Anys i encara és l’hora que cap Ajuntament hipotèticament democràtic hagi retirat. Al port del mateix municipi, hi ha carrers dedicats a contemporanis forans de Joanot Colom: als navegants que portaren la mort, la desolació i la desfeta de cultures i pobles d’Amèrica, retolen els caps de cantons. És el cas de Cristòfol Colon a qui, a diferència de Joanot Colom, un insensat i inculte equip de govern municipal (4) volia fer fill il·lustre, contra la raonada opinió dels historiadors locals. El navegant, que va obrir camí a un dels genocidis més gegantins de la història de la humanitat, no era de la Vila, perquè mai a la història un felanitxer que vol anar a un lloc ha anat a pegar a un altre. No era d’aquí, perquè el seu nom hauria sortit a rotlle amb els Coloms agermanats que patiren la repressió i no hi ha cap referència. Però fins i tot si, en contra del que diuen els historiadors de prestigi, el navegant hagués nascut a Felanitx, no l’hem d’enaltir, perquè ell, de manera conscient i reiterada, va proclamar-se d’una altra terra i hauríem de ser molt curts de gambals i d’enteniment per honorar a qui s’avergonyeix i renega del seu poble, cosa gens felanitxera. Retre homenatges a qui no vol ser dels teus, és voler fer ganes de riure. Bona vela i barca nova!

Així i tot, el cas de Cristòfol Colon és dels menys criticables. Feis una volta per Portocolom i veureu com és de necessari elaborar una nova nomenclatura dels carrers. Genocides, assassins, lladres i violadors, cínicament contemporanis de Joanot Colom, donen nom a carrers del nostre poble. Hernán Cortés, genocida de Mèxic, i el seu cosí Francisco Pizarro, destructor del Perú, només són dos exemples. Hem perdut la xaveta? Els pobles que, en comptes d’honorar la seva gent, enalteix els opressors estan condemnats a viure esclaus, una actitud que no és gens felanitxera.

Què fan els altres pobles? Contemporània a la Germania, Castella va viure una revolta similar, la de Las Comunidades i el desenllaç va ser idèntic. Si els nostres caps foren Joanot Colom, JoanCrespí Pau Casasnoves (al qual, per cert, a Inca li varen dedicar un Institut), a Castella els líders executats varen ser Padilla, Bravo i Maldonado. També allà manipularen la història fins a finals del s. XIX quan els investigadors fiables i els historiadors solvents destaparen les justes i poderoses raons de la revolta popular. Sabeu què han fet a Castella? Doncs, Padilla, Bravo i Maldonado donen nom a multitud de places, escoles i monuments, són reconeguts com a herois populars i la data escollida com a dia de la Comunidad Autónoma de Castilla y León és el 23 d’abril, dia dels Comuneros. A València, una de les vies més importants de la ciutat està dedicada a la Germania.

Una mostra dels monuments dedicas a Padilla, Bravo i Maldonado
Una mostra dels monuments dedicats a Padilla, Bravo i Maldonado

 

 

 

 

 

 

Hauríem de provocar vergonya aliena. Al seu poble i al conjunt de Mallorca, Joanot Colom va ser degollat de nou l’any 1936 i, d’ençà de la Restauració Borbònica de 1975, no s’ha corregit l’endemesa. Així que, sense altre mèrit que el de ser fill del mateix poble que l’agermanat, vull convidar la bona gent felanitxera, molt majoritària al poble, a reclamar que es faci efectiva una doble proposta reparadora.

En primer lloc, cal restituir el nom que l’Ajuntament de Felanitx, per acord democràtic, va donar a la plaça de la Torre i que, per la força de les armes, va ser usurpat il·legal i il·legítimament l’any 1936 i conferit a un opressor. És evident que reposar la plaça de Joanot Colom és un acte simple de justícia reparadora que no requereix arguments, perquè és el reconeixement de la Democràcia i, tàcitament, el rebuig a la imposició i la condemna a la Dictadura franquista que va eliminar el seu nom dels carrers i dels llibres.

En segon lloc, en aplicació rigorosa, en plenitud i sense restriccions, de la Llei de la Memòria Històrica que reclama eliminar els noms que recordin matances i fereixen la dignitat de les víctimes i la sensibilitat de les persones, atesa la circumstància insòlita, incomprensible i intolerable, que a Portocolom un dels carrers més emblemàtics, encara porta el nom del Crucero Baleares, el vaixell que el mes de febrer de 1937 va protagonitzar una de les pitjors massacres de la guerra incivil, coneguda com “la desbandada”, cal esmenar la malifeta.

JOANOT COLOM DEGOLLAT (cada dia) AL SEU POBLE

“La desbandada” va ser un crim de guerra planificat que va deixar un riu de sang entre la població civil, majoritàriament gent vella, dones i infants que fugien del bombardeig dels avions nazis alemanys i feixistes italians sobre Màlaga, per la carretera de la costa que va a Almeria, on esperaven a punt els canons del Canarias i del Baleares, els quals provocaren entre cinc mil i quinze mil víctimes innocents. Passa d’hora de reclamar la retirada de l’abominable nom de tal màquina assassina i que, en el seu lloc, s’estampi amb tots els honors el del felanitxer que s’aixecà contra l’abús, defensà la justícia, lluità per la llibertat i governà Mallorca: Ronda de Joanot Colom, Instador del Bé Comú.

Si la primera proposta, la de reparar el nom furtat de la plaça de la Vila, és de pur sentit comú, la segona és un acte que qualsevol demòcrata acceptarà ulls clucs. El crit principal de la Germania de Mallorca era pag qui deu! i Felanitx està en deute. Com a gent condreta, no hem de consentir que passi un dia més sense corregir la vergonya. Si la gent que governa les institucions negligeix i, en comptes de retre testimoni de reconeixement i gratitud als bons fills de Felanitx, manté els caps de cantons amb noms de genocides, criminals de guerra o màquines de matar, caldrà plantar cara fins que els responsables reparin la ignomínia i deixin d’una vegada d’amagar-nos la història i de sembrar-nos de sal la memòria. No és de rebut que Felanitx amagui el nom de Joanot Colom, perquè això és degollar i esquarterar de nou a un dels seus fills més il·lustres i valents que ha donat el poble al món, com a símbol del valor de la Justícia i de la Llibertat.

PAG QUI DEU! MORI EL MAL GOVERN! VISCA LA TERRA!

(1) L’aportació de Quadrado és important, perquè va publicar dades profitoses extretes dels l’arxius. Això no obstant, defuig la tasca d’historiador per bastir una crònica, carregada de judicis de valor i qualificatius, que delata una submissió absoluta al discurs oficial.

(2) Així, varen quedar tres places en el mateix entorn: la de la Porta Pintada (*), a l’actual indret del mateix nom, la d’Eusebi Estada (*) que definia l’espai entre les estacions de tren (que obriria el carrer del mateix nom) i  la de Joanot Colom (*), d’ençà de la Guerra dels Tres Anys Plaça d’Espanya, on hi ha l’estàtua del rei en Jaume. L’Ajuntament de Palma, tot i retornar el nom del carrer Colom a l’agermanat (*), no va tenir prou coratge per retirar el de la plaça d’Espanya, imposat pels feixistes.

Plaça de Joanot Colom a Palma
Plaça de Joanot Colom a Palma
Plaça d'Eusebi Estada (a les estacions)
Plaça d’Eusebi Estada (a les estacions)
La Porta Pintada
La Porta Pintada

 

(3) Amb el nom de mascarats es coneixien els contraris a la Germania.

(4) Gabriel Tauler, batle de Felanitx i membre de l’executiva de Joseramón Bauzá, lluny de mirar d’atendre els greus problemes socials que pateix el poble, és el principal protagonista d’una campanya de persecució ideològica, tudant doblers públics, en una caça de bruixes mai vista des de 1936, contra els joves que defensen la festa, la llengua, la cultura i la llibertat. No va assumir les seves responsabilitats, arran d’un greu incident, quan la policia local va ruixar amb gas la població civil que feia bulla com cada any. En comptes d’obrir l’oportú expedient contra els qui varen exercir la violència, va instar la mateixa policia local autora de la irracional actuació a elaborar un informe i, posteriorment, atiar denúncies contra 12 persones i reclamant multes injustes, abusives i arbitràries. Des del primer moment, va mentir en tot el que ha fet referència a aquesta qüestió. Afirmà que els responsables de l’incident eren gent de fora poble i que el seu equip de govern s’inhibiria i no s’implicaria en la qüestió. Mentides com la Seu! El resultat del seu guerracivilisme ha obert una esquerda social de primer ordre a la comunitat felanitxera i, com mai s’havia vist, un atac frontal del seu equip al més important patrimoni cultural del poble: la llengua de Joanot Colom i de Nadal Batle. Per a saber-ne més: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/204700
JOANOT COLOM DEGOLLAT (cada dia) AL SEU POBLE

 

RECOMANACIONS FINALS:
* L’Ajuntament de Felanitx hauria d’obrir una ponència per revisar la nomenclatura dels carrers del poble i de Portocolom. Hi ha prou historiadors i investigadors solvents a la Vila per dur a terme aquestra feina i elaborar una proposta rigorosa i documentada. Per raons de dignitat i sensatesa, tenim noms pendents d’honorar i altres que reclamen ser retirats.

* Podeu accedir a les excel·lents pàgines de Llorenç Buades i de Josep Vilchez. A la del primer, http://www.ixent.org/germania.html, hi trobareu informació sobre la Germania de Mallorca. A la del segon, http://www.fideus.com/, hi trobareu informació sobre la República i la Guerra dels Tres Anys.

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES AMAGADES el 21 d'agost de 2012 per Bartomeu Mestre i Sureda

  1. Aquest article s’hauria d’actualitzar pel que fa a Cristòfor Colom amb les aportacions de Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de l’Almirall.

Respon a Joan Cap Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.