Germania per a joves
Deixa un comentariCrònica d’un llibre nonat
En curs de persistents passejades per tot quant cercador existeix, amb l’objectiu de treure del pou de la desmemòria tot allò que faci esment a la Germania, vaig pegar de morros amb la notícia d’un llibre, relativament recent, que m’era desconegut del tot i que ningú del meu entorn en sabia noves. El diari Ultima Hora de dia 29 de gener de 2004 informava que Una novela sobre las Germanies en Mallorca gana el Premi Ciutat d’Alaior. El autor es un profesor mallorquín que la escribió para que sus alumnos entendieran mejor esta revuelta. Feren part del jurat d’aquell premi Pau Morlà Florit, regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alaior, Ramon Bassa Martín i Ramon Díaz i Villalonga, en representació de la Universitat de les Illes Balears, Pere Gomila Bassa i Ismael Pelegrí Pons, membres de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis1.
A cap llibreria me varen donar noves de la novel·la; ningú no en sabia res. A l’espera de poder-ne localitzar un exemplar, en vaig fer una breu referència a un article dedicat a les obres de creació artística i literària que tracten de la revolució mallorquina de 15212. Com que el llibre, El fill del coratjut de Bugia, era un enigma, vaig optar per la recerca de l’autor, Antoni Vidal Nicolau, i en vaig trobar una detallada descripció biogràfica quan, l’any 2011, va fer el pregó de les fires de Llucmajor.
Fill de dos mestres d’escola, Bartomeu de Llucmajor i Catalina de Porreres, Antoni Vidal Nicolau neix l’any 1968 al poble patern, però als vuit anys va a viure i a estudiar a Palma. A la UIB, on col·labora amb el Grup d’Estudis d’Història Econòmica, es llicencia el 1991. Durant dos anys, fa feina com a redactor de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Escriu a diverses publicacions. 
El 1992 fa el pregó de les festes de Porreres. Com a professor d’ensenyament de secundària, passa per tres instituts d’Eivissa abans d’incorporar-se al de Son Pacs a Mallorca. Fruit de la seva experiència a les aules, escriu El fill del coratjut de Bugia i, l’any 2004, guanya el Premi de Narrativa Juvenil Joan Miquel Guàrdia, convocat per la UIB i l’Ajuntament d’Alaior3. L’any 2019, amb pròleg de Pere Gabriel, publica La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra4.
Un historiador mallorquí amb obres publicades havia de ser fàcilment localitzable i, sortosament, les gestions per contactar amb ell em permeteren demanar-li què se n’havia fet d’aquella novel·la sobre la Germania. La resposta va ser immediata: El premi consistia en la publicació del llibre per part d’Edicions de la UIB. Però llavors, no sé per quina raó ni es va fer presentació i, a més, el servei de publicacions de la UIB ni el va posar a la venda i va quedar mig o millor dit ben oblidat. Jo el vaig fer servir uns quants anys mentre vaig ser professor de l’IES Son Pacs. He de reconèixer que en els cursos que el vaig fer servir a l’aula, jo els proporcionava l’exemplar que llavors m’havien de retornar, m’era molt útil per tractar la Història de Mallorca i servia com a punt de referència per anar des de la conquesta catalana i fins i tot per analitzar l’edat Moderna de Mallorca.
EL LLIBRE NONAT
Tot plegat, un misteri. El fet és que el llibre no es va publicar, en el sentit de fer-se públic, però sí que es va editar i disposa del pertinent ISBN i del DL, amb un disseny de la coberta de Jaume Falconer i, a la contracoberta, els logos de la UIB, l’Ajuntament d’Alaior i l’IME. A la caràtula, en el títol, destaca el nom mal escrit de la ciutat (Bujia en comptes de Bugia) per més que l’autor l’usa correctament a tot el relat. En els crèdits no s’indica si el text s’ha sotmès a assessoria lingüística. A Internet, misteriosament, apareix a la venda a diverses pàgines com (cal dir-ho?) Amazon. Finalment, en vaig aconseguir un exemplar.
LA NARRACIÓ
Les poc més de 120 pàgines, estructurades en 17 capítols, contenen un relat que fa ganes de bon de veres, perquè compta amb tots els ingredients necessaris per captar l’interès dels lectors: màgia, enigma, lluita per sobreviure, qualque toc d’humor… una clau, un cofre, l’home de la mà tacada, uns documents amagats… A partir de dos narradors, la jove Joana que fa feina a la taverna de son pare i un dels clients, en destapar-se que ha estat detingut un mític bandoler de la serra de Tramuntana, coneixerem la història de Pere Antoni, fill de Gregori, el coratjut de Bugia.
Pere Antoni, a qui es qualifica com l’últim alè dels agermanats, és un dels qui, després de la revolta, es va veure bandejat per sobreviure. Quan va morir sa mare el febrer de 1521, amb només 13 anys, havia anat amb els seus tres germans (Tomàs, Nofre i Francina) a viure a la casa d’un oncle agermanat. D’immediat, l’atzar el converteix en protagonista d’una recerca que derivarà en una acció trepidant. D’intriga en intriga, com qui no vol la cosa i de manera molt senzilla, l’autor fa passejar els lectors pels episodis més rellevants de la Germania (el refugis dels nobles a Alcúdia i Santueri, l’alliberament dels esclaus, la santa quitació, l’arribada de les tropes reials, la repressió i les confiscacions…) fins arribar, amb emoció, al desenllaç final, amb el darrer relat d’una dona que llegeix i rellegeix les cartes d’una altra dona. Fins a la darrera línia, amb la data del 17 de gener de 1583, quan una Joana envellida i tocada de nostàlgia tanca la narració, la gent que la llegeixi experimentarà la satisfacció d’una lectura agraïda i àgil que, des del primer moment, enganxa i provoca de manera progressiva la curiositat mentre s’evoca un capítol essencial de la història de Mallorca.
Al meu entendre, hi ha qualque aspecte menor susceptible de millora. A Sant Francesc, per exemple, no s’hi acolliren mascarats, perquè era el centre de reunió dels agermanats. Els qui volien protecció, cercaren el dret d’asil a La Seu i a altres parròquies. També qualque episodi valida el discurs convencional, tant pel que fa a les distincions entre moderats i radicals com per donar per bons fets no documentats. En qualsevol cas, el lector romandrà seduït i immers en el moment històric de la Germania i prendrà consciència del que va significar la revolta. Personalment, m’ha agradat molt. Bastida amb un llenguatge senzill i molt entenedor, m’ha semblat una narració molt ben estructurada, pedagògica i didàctica (quin encert el personatge de na Francina per reivindicar els drets de les dones!). És un relat juvenil del tot recomanable… però encara és molt més que això.
Una oportunitat oberta
És trist que aquest llibre no hagi tret el cap i que, d’ençà fa 17 anys, ningú n’hagi parlat mai fins ara, però cal deixar de banda les lamentacions i mirar de corregir l’endemesa. Tanmateix, no sabem qui eren (ni falta que fa) les persones responsables d’emmagatzemar el llibre fa 14 anys. En positiu, El fill del coratjut de Bugia és el resultat d’una experiència, dins del programa de diversificació curricular, com a proposta per als alumnes de 4t d’ESO de l’IES Son Pacs dels cursos 2001/2002, 2002/2003 i 2003/2004. L’autor, com a professor d’història, va aprofitar el treball a l’aula per escriure el relat i, paral·lelament, elaborar-ne una guia didàctica que, encara ara, es pot consultar a https://sites.google.com/site/coratjut/
En entrar a la pàgina, sota el títol de l’obra, podreu llegir:
UNA NOVEL·LA HISTÒRICA DIRIGIDA A L’ALUMNAT DE SECUNDÀRIA
Per què Mallorca visqué una revolta tan sagnant a principis del segle XVI?
Per què els menestrals i els pagesos deixaren les seves ocupacions, s’alçaren contra el virrei i s’arriscaren a perdre les seves propietats?
Aconseguiren alguna de les demandes que reclamaven els revoltats?
En el menú de la pàgina web, hi trobareu aquests apartats:
Antecedents
https://sites.google.com/site/coratjut/antecedents
Causes de la Revolta
https://sites.google.com/site/coratjut/causes-de-la-revolta
Etapes de la Revolta
https://sites.google.com/site/coratjut/etapes-de-la-revolta
GUIA DIDÀCTICA
Els personatges
https://sites.google.com/site/coratjut/segona/els-personatges
La trama de la novel·la
https://sites.google.com/site/coratjut/segona/la-trama-de-la-novel-la
Qüestionari sobre l’obra
https://sites.google.com/site/coratjut/segona/queestionari-sobre-l-obra
L’AUTOR
https://sites.google.com/site/coratjut/l-autor
I ara, què?
Quina és, ara mateix, la situació? En el marc de la commemoració del mig mil·lenni de la Germania, un dels objectius que ens vàrem marcar destacava el de posar a l’abast de les escoles un material que convidi a divulgar el coneixement de la revolta. Aquest llibre, i la guia didàctica que l’acompanya, és una excel·lent aportació. El professorat de secundària l’hauria de valorar com una oportunitat oberta.
Cal rescatar El fill del coratjut de bugia! Som-hi!
NOTES
1 Aquell any 2004 va ser temps de reculada cultural. El juny del 2003, després del govern del primer pacte de progrés, va ser el retorn de Jaume Mates. El Conseller de Cultura del govern, Francesc Fiol, va tancar Som Ràdio, va abandonar l’Institut Ramon Llull, va eliminar la Junta Avaluadora de Català i va promoure un decret de trilingüisme, preludi del TIL de José Ramón Bauzá. El rector de la UIB era Avel·lí Blasco. El batle d’Alaior, Pau Morlà Florit.
3 Vull aprofitar l’esment per dir que el metge menorquí que donava nom al guardó, l’any 1890 publicà a L’Avens un article vindicant la catalanitat per concloure: Així ho creu un demòcrata republicà, i no de quinze dies, qui desitja coralment la independència, la llibertat i la prosperitat i l’avenç de la pàtria catalana. (La Identitat Reeixida, Palma, 2002). És la primera vegada que apareix explícita la voluntat d’emancipació d’un illenc.
4 Illa Edicions. Col·lecció Mar de fons. Palma, 2019
És una pena que molts de llibres d’autors mallorquins no apareguin mai a les llibreries. Sembla que els llibreters els tenen aversió, i no els venen si algú no els ho comana. Els més benevolents accepten tenir-los durant unes poques setmanes i tot seguit els tornen a l’editorial.I un llibre que es dóna a conèixer a les llibreries té molt poc camí per a córrer.