Etziba Balutxo...

ABSTRACT

Enguany, entre els actes commemoratius de l’aniversari de la Penya Barcelonista Els Tamarells, s’ha programat la inauguració en el local social d’un espai dedicat a fer memòria de la relació del F. C. Barcelona amb Felanitx. Amb algunes imatges gràfiques, es palesaran les dues visites de l’equip a la Vila els anys 1935 i 1956. Una notícia del setmanari local parlava d’un hipotètic partit anterior, però als pocs dies la informació va ser corregida. En canvi, és cert que ja estava anunciat a la premsa el partit que havia de jugar el Barça l’agost de 1936 i que la guerra incivil va impedir. A banda dels tres partits jugats, cal afegir la vinculació del club amb persones de la Vila com ara els casos de Mariona Caldentei i de Miquel Barceló.

1912 LA PEÇA CLAU QUE DETERMINÀ LA RELACIÓ

L’inquiet apotecari Pere Oliver i Domenge va fundar a Barcelona el Centre Mallorquí i en va ser el primer president. L’entitat es definia en els Estatuts, elaborats sobre l’estructura de les societats mutuals, com una associació regional de beneficència, orientada a la instrucció, la cooperació, la protecció i la previsió social dels illencs que vivien a Barcelona.

Una de les iniciatives d’Oliver va ser crear un dispensari, obert als socis i familiars, i una biblioteca. Per finançar els projectes, el Centre Mallorquí organitzà un partit entre el Real Polo Jockey Club i el Barça que havia guanyat la copa.

El partit es va jugar el 17 de novembre de 1912, en el Camp de la Ràbia de Sant Gervasi, on vivia Oliver, seu també aleshores del Club de Polo. El Barça va guanyar per 3 – 0. L’anècdota és que aquell dia Oliver es va alinear amb l’equip local i, per tant, va jugar contra el Barça que sempre seria el seu equip i del qual, com veurem a continuació, va ser artífex de la primera visita a Felanitx l’any 1935.

1935. LA PRIMERA VISITA

Per iniciativa de Pere Oliver i Domenge (1886 – 1968), els dies 21 i 22 d’abril de 1935, el Barça va jugar en el camp del Torrentó de Felanitx dos partits de futbol contra el Gimnàstica. Arran dels Fets d’Octubre de 1934, Oliver havia estat detingut, acusat de sedició, destituït com a batle i tancat a la presó dels Caputxins de Ciutat. La peripècia no va acabar fins el mes de febrer de 1935 quan el jutge va arxivar la causa i, un any després quan, amb la victòria electoral del Front Popular, el febrer de 1936 Oliver va recuperar l’alcaldia. Aquells dos partits de futbol, per tant, no les va gestionar des de l’Ajuntament, sinó gràcies a l’amistat amb el directiu del Barça Josep Sunyol i Garriga (1898 – 1936), amb qui havia coincidit a l’Acadèmia Calassància, on s’incorporaven els millors alumnes de cada promoció de les Escoles Pies de Barcelona, on ambdós havien fet el batxillerat¹.

La primera notícia d’aquella visita l’hem trobat en el CORREO DE MALLORCA de dia 28 de febrer de 1935 amb la pregunta: ¿El F. C. Barcelona a Felanitx? L’article respon la pregunta amb tots els detalls dels dies dels partits i de l’alineació del club visitant (vg. Annex-1). Tres dies després, dia 2 de març, El Felanitxer publicava una crida adreçada als socis del Gimnàstica: Se convoca a los socios del Gimnástica Felanitx a la Junta General extraordinaria que se celebrará en el salón de La Protectora el miércoles día 6 de Marzo a las ocho y media de la noche. El objeto de esta reunión es tratar del desplazamiento del F. C, Barcelona, por lo que interesa grandemente la asistencia de todos los socios. En el següent exemplar del setmanari, dia 9 de març, s’informa del resultat positiu d’aquella reunió i conclou que: ya puede darse por hecho este acontecimiento futbolístico. Una setmana després, el 16 de març, el setmanari confirmava la noticia cumbre de la temporada i oferia detalls dels jugadors barcelonistes més destacats que jugarien a la Vila (vg. Annex-2).

Dia 6 d’abril, El Felanitxer publicava un primer anunci dels dos partits , ampliava la informació, amb els possibles noms de l’equip visitant i posava èmfasi en l’entusiasme creixent que s’escampava més enllà del poble. L’article advertia que l’equip local no perdia en el seu camp feia molt de temps i que, recentment, havia derrotat al Mallorca per 7 a 2 i a l’Atlètic de Balears per 4 a 0. Aquella eufòria generà una moral col·lectiva de poder guanyar al Barça, va ser recollida per tota la premsa de Ciutat (Correo de Mallorca, Última Hora i El Día) i va servir d’altaveu per publicitar els dos encuentros altamente sensacionales i per insistir en el fet que aquella temporada el Gimnàstica era invencible en el camp del Torrentó, amb la qual cosa posaven en berlina i en solfa que el Barça fos capaç de guanyar cap dels dos partits (vg. Annex-3).

Aquella temporada, 1934/1935, el Barça comptava amb un equip molt complet i competitiu que li permetria guanyar la Copa de Catalunya i, l’any següent, la Copa d’Espanya. L’alineació oficial de l’equip estava integrada per: Montlloch, Iborra, Ventolrà, Raich, Franco, Fernández, Argemí, Areso, Escolà, Balmanya i Bayo. Tanmateix només la meitat dels jugadors titulars s’enfrontarien finalment amb l’equip de la Vila en el segon partit. El Barcelona, en el primer partit, va presentar un conjunt amb reserves de l’equip titular. Més motius encara per estar vivament esperançats i creure en les victòries del Gimnàstica.

El Felanitxer de dia 13 d’abril anuncià els dos encontres en portada. A l’interior, es feia ressò de l’entusiasme que s’havia aixecat amb la visita del Barça i informava de la remodelació del camp de futbol i la instal·lació de nous seients que permetrien l’assistència de 2.500 persones. La premsa de Ciutat, també va informar de la reforma en curs i de l’interès creixent que aquell esdeveniment esportiu generava (vg. Annex-4).

A l’exemplar de dia 20, també en portada i a tota plana, El Felanitxer detallava l’alineació que presentaria l’equip blaugrana d’acord a l’estructura de l’època: un porter, dos defenses, tres mitjos i cinc davanters. L’article interior s’exclamava entusiasmat perquè el Barça alinearia els seus millors titulars del moment. Igualment, corregia una informació errònia que el mateix setmanari havia publicat un mes abans. Efectivament, mentre a l’exemplar de dia 16 de març, en anunciar els partits, havia escrit: La afición futbolística mallorquina tendrá ocasión de ver actuar una vez más en nuestro suelo el F C. Barcelona, ara, advertida la falsedat d’aquella afirmació, repararia el lapsus: un acontecimiento deportivo que no se había vislumbrado en los dos lustros de practicarse fútbol en nuestra ciudad y que tal vez no se presentará en diez años más. També reprodueix la frase del popular setmanari Deportes que afirmava: La Gimnástica es prácticamente imbatible en su terreno (vg. Annex-5).

El primer partit va omplir totalment les localitats del remodelat camp del Torrentó. El segon, conforme a la tradició felanitxera de mantenir els dilluns com a dies no feiners, també va presentar una bona entrada, tot i que no es varen omplir les grades totalment. Quant als resultats esportius d’aquells dos enfrontaments, les expectatives es varen veure frustrades i degueren deixar mal gust de boca. La premsa ciutadana en va parlar ben poc, possiblement perquè els corresponsals no ho consideraren gaire pertinent. Així, la informació del Correo de Mallorca es referí lacònicament al primer partit: Barcelona, 4 – Gimnástica, 0. Ayer tarde contendieron en Felanitx, en partido amistoso un equipo del F. C. Barcelona y el local Gimnástica. El encuentro fué un fácil triunfo de los azulgranas que vencieron por cuatro tantos a cero. Breu i clar. El diari Última Hora se’n va fer ressò de manera semblant: EN FELANITX. UN EQUIPO DEL BARCELONA BATIO AL FINALISTA POR 4 A 0. En el campo de deportes de la ciudad de Felanitx, tuvo lugar ayer, con excelente entrada, e] primero de los dos partidos concertados con un equipo del Barcelona. La lucha no resultó lo reñida que confiaban los del Gimnástica, ya que el Barcelona loa venció por el claro “score” de 4 goals a 0. En canvi, El Felanitxer de dia 27 d’abril informà amb tot detall dels resultats dels dos partits (0-4 i 0-5) i de les vicissituds patides, amb comentaris sobre el nefast arbitratge (amb un intent d’agressió) i altres consideracions (vg. Annex-6). Una observació important que cal fer és que el mateix dia del primer partit, dia 21 d’abril de 1935, el Barcelona va guanyar en el seu camp al Madrid per un contundent 5-0 (la primera “maneta” de la història). El partit de lliga posava en evidència que, tot i que la visita del Barça a Felanitx es va fer de manera oficial, l’equip que jugà en el Torrentó, si més no en el primer partit, era una alineació pràcticament de reserves.

1935 i 1936. UN NOU INTENT QUE NO VA REEIXIR

Dues setmanes després dels partits, en El Felanitxer de dia 4 de maig es pot llegir: Con motivo de la estancia en nuestra ciudad de los jugadores del Barcelona que vinieron para jugar los dos partidos que tan grato recuerdo dejaron entre nuestros aficionados, el Presidente del Gimnástica ha recibido la siguiente carta: «Molt distingit senyor: El nostre Delegat i jugadors que formaven l’expedició que en representació d’aquest Club els visità per a jugar dos partits, celebrats al seu terreny els passats dies 21 i 22, al seu retorn, ens han parlat, amb entusiasme, de les moltes i amables atencions i convits de que foren objecte per part de vostès, durant la seva curta i agradable estada a aqueixa població. Això ens obliga, amb gran satisfacció, a acudir a vostè, com a digne President d’aqueixa entitat per a significar-li la nostra més sentida gratitud per totes les atencions i proves d’amistat i esportivisme reservades als nostres representants, havent establert, amb aquesta magnífica oportunitat, unes relacions i coneixences que haurem d’esforçar-nos en mantenir com un tribut de sincera admiració i inoblidable reconeixement vers tots quants s’aixopluguen en el sí d’aqueixa entitat o en són llurs simpatitzants. Saludem a vostè amb el major afecte. Pel F. C. Barcelona, el President accidental, Francesc X. Casals.» Del comunicat, podem deduir que, malgrat les dues paneres patides i els nou gols encaixats, les relacions del Gimnàstica amb el Barça eren molt bones. Ho confirma el fet que dos mesos després, en El Felanitxer de dia 6 de juliol de 1935, es pot llegir: ¿Volverá a visitarnos el F. C. Barcelona? Por las fiestas de San Agustín tal vez nos visite por segunda vez el potente equipo catalán, el cual desplazaría los siguientes jugadores: Llorens, Saurina, Aubach, Ramón, Guzmán, Felipe, Artigas; estos tres últimos del Levante y Gual, Parera, los dos del Sabadell, actual subcampeón de España. L’intent no va reeixir, però simplement es va ajornar un any, perquè en el setmanari de dia 18 de juliol de 1936, en parlar del programa de festes, es presenta ja com a cosa feta: Para las fiestas de San Agustín se preparan dos partidos de gran trascendencia: los azulgranas de Barcelona contra los merengues de Felanitx. Pere Oliver, ara ja des de la Sala, amb l’inestimable suport de Josep Sunyol, va programar aquell nou partit entre el Gimnàstica i el Barça que hauria pogut servir de revenja però… l’aixecament feixista-militar del mateix dia que es publicà la notícia ho va eixalar. Just una setmana després, dia 25 de juliol, Pere Oliver, batle de Felanitx, va poder embarcar-se, via Menorca, cap a la Barcelona republicana com a passa prèvia al camí de l’exili a Filipines. Dies després, Josep Sunyol, president del F. C. Barcelona va ser assassinat per les tropes franquistes a la Serra del Guadarrama dia 11 d’agost de 1936. Oliver va poder tornar l’any 1952 a la Vila, on viuria sotmès a vigilància permanent fins que va morir el maig de 1968.

1940 UN JUGADOR DEL BARÇA A LA VILA

Una història, una més, que ha passat per malla fins avui i que reclama ser coneguda i reconeguda, és la del futbolista del Barça Francesc Suriol i Solé (1919-1999), Siscu, que va jugar amb molt d’èxit en el Gimnàstica la temporada 1940/1941 i va esdevenir capità i líder de l’equip. Procedent del FC Santboià, el 2 de febrer de 1938, el dia que va fer 19 anys, en plena guerra, el va fitxar el Barça i, d’immediat, s’incorporà al primer equip. Se’n va fer ressò El Mundo Deportivo (12-II-1938): Debuta un nuevo medio centro, procedente del Santboi. Se llama Suriol y de él se tienen buenas referencias en el club blaugrana hasta el punto de merecer la confianza en tan difícil lugar en un match trascendente. Això no obstant, va jugar pocs partits amb el Barça, perquè el mes de maig va ser cridat a files. Tot i que la directiva del club li gestionà entrar a Intendència a Barcelona, ell ho va refusar per anar a primera línia al front de l’Ebre. Ho explicà així: En aquells moments, l’exigència moral m’exigia lluitar contra els feixistes per defensar els drets dels pobles, per la democràcia, per la nostra llengua i la nostra cultura. A l’Ebre va viure la gran batalla dels mesos de juliol i agost, amb la derrota republicana de Xerta, on moriren molts dels seus companys. Quan les tropes franquistes entraren a Barcelona, ell va anar, a peu i de nit, a Sant Boi. Allà els falangistes el varen detenir i tramitaren un judici on s’acusà Suriol per haver estat secretari de les Joventuts Socialistes de Sant Boi, voluntari a la guerra i culpable de delictes de sang. Després de sis mesos empresonat, es va iniciar contra ell un consell de guerra sumaríssim. Sa mare, aquell dia, va morir d’un atac de cor. Després d’esperar-la durant dos mesos, se li va comunicar la sentència: Por la magnanimidad de nuestro invicto caudillo Francisco Franco, su pena queda en seis años de prisión que se convierten en libertad condicional vigilada. Als tres dies d’haver estat alliberat, el va visitar una comissió del FC Barcelona presidida per Samitier. Analitzada la situació, per tal d’esquivar la marginació i la vigilància, varen concloure que la solució millor era cedir el jugador al Gimnàstica de Felanitx, on va anar a viure, amb 21 anys, el setembre de 1940. El Barça també li va aconseguir una feina a la Banca March.

La incorporació al club de futbol felanitxer va sortir al diari Baleares dia 21 de setembre de 1940: NUEVAS ADQUISICIONES DEL GIMNASTICA DE FELANITX. En el vapor correo del domingo llegaron a Palma, dos de las nuevas adquisiciones del Felanltx. Se trata del medio centro Suriol y del centro delantero Fulquet. De ambos se tienen muy buenas referencias y se espera que en el Gimnástica den excelente resultado. Reina gran expectación para ver el debut del nuevo equipo blanco después del reforzamiento total de sus líneas. Suriol no va defraudar gens les esperances i, des del primer partit, confirmà que es tractava d’un jugador de primer nivell. Just un mes després d’incorporar-se, el Baleares de dia 21 d’octubre publicava: Lo mejor de los primeros 45 minutos, la línea media blanca y de ella, el medio centro, Suriol. Sereno, reposado, con mucha vista en el corte de juego y puntería y acierto en el servicio, creó muchas sifuaciones peligrosas, con su táctica inteligente y sus pases largos. No passaria un altre mes quan al Felanitx, dia 16 de novembre, reblava el clau: Una línea media con cerebro. Es muy posible que tengan razón los que opinan que el secreto de los triunfos es una buena línea media. Y en la línea media es preciso mencionar a Suriol. Fué el medio centro perfecto, fué el alma del equipo, quién le dió movimiento, quién dirige el juego, iniciando los ataques, oportuno en la defensiva y demostrando en todo momento que no es sólo el músculo el que debe jugar, sino que es preciso emplear, el cerebro. Nuestro medio centro jugó un partido que es preciso calificar sencillamente de espléndido. Si del cerebro parten los nervios que mueven todo el cuerpo, bien puede calificarse a Suriol, por el partido del domingo pasado, de cerebro del equipo; de sus pies o de su cabeza partía el balón siempre bien dirigido, sus pases eran medidos y obligaban a jugar a todos sus compañeros de equipo; hasta sus órdenes dadas con voz serena y clara concepción de la jugada, eran como las órdenes que emanan del cerebro y hacen mover los miembros del cuerpo. En suma Suriol jugó un encuentro, que de repetirse, basta para consagrar definitivamente a un jugador. Gràcies a aquella crònica, se li posà com a malnom el cervellet que, poc després, degut a un altre elogi on la premsa descrivia el juego científico de Suriol, es transformà en el científic. El jugador demostrà habilitats de golejador i abans dels dos mesos va ser designat el capità de l’equip.

De l’etapa en el Gimnàstica, a la seva biografia, abunden els elogis a Felanitx i descriu la felicitat que hi va sentir: Vaig tenir una vida molt bona a Mallorca. El president del Gimnàstica, el senyor Bonus, tenia una flota de vaixells per a l’exportació de fruita seca i un iot, on sempre que els jugadors teníem una setmana de festa, sortíem a voltar pel mar. D’altres vegades, anàrem a la cacera de conills i perdius, que eren molt abundants per aquelles terres. Vaig poder viure la vida intensament. Tot anava sobre rodes, però just a punt d’acabar la temporada… Aclamat per l’afició de Felanitx i de tota l’illa, Suriol estava a punt de tornar-se incorporar al Barcelona quan un fet trenca la direcció dels esdeveniments. Durant un partit de màxima rivalitat, Gimnàstca – Mallorca, un jugador apodat «el rata» clava els tacs al turmell dret de Suriol, produint-li una greu lesió. Quan el Barça el crida per oferir-li la renovació del contracte, Suriol confessa la lesió, perquè no troba just enganyar el club que havia tengut un comportament tan bo amb ell.

Els metges li diuen que operar-se no li donaria garanties i, enmig de les ofertes rebudes de primera divisió, accepta fitxar per l’Espanyol, on va viure una altra peripècia: Com que, formalment, no havia fet el servei militar, Suriol és destinat a Àfrica. L’Espanyol, que té el general Moscardó com a president honorífic, fa servir les seves influències i evita que el jugador sigui mobilitzat. Jugarà dues temporades amb l’equip, amb infiltracions de novocaïna, però a la lliga del 1943 el fàrmac deixa de fer-li efecte. D’acord amb ell, el club el cedeix al Santboià quan l’equip del seu poble estava a punt de perdre la categoria, però que gràcies a ell va salvar. Després de rebutjar un contracte amb el Betis, acaba la vida com a jugador al Reus i, a partir dels 28 anys i durant més de 30, va continuar la vida esportiva com a entrenador, amb èxits importants com aconseguir amb el Santboià la Copa de Barcelona de 1950, entre els 160 equips participants. Com a entrenador, va dirigir el Sants, el Manresa, el Reus, el Vic, el Vilanova i, sobretot, el Santboià del qual també en va ser president durant set anys.

Encara que a Mallorca només va jugar una temporada, el seu nom va deixar petjada. Així, el Baleares destacava el seu retorn quan va jugar a Palma amb l’Espanyol dia 21 de juny de 1942 per enfrontar-se al Mallorca. Encara un any i mig després, el 30 de desembre de 1943, arran d’una visita del Reus per enfrontar-se al Mallorca, el diari Baleares publicava: En la linea media brilla Suriol por su colocación y pase templado. Nos acordaremos mucho tiempo de su primera etapa en el Gimnástica de Felanitx. Sic transit gloria mundi! Qui se’n recorda avui a Mallorca d’en Siscu? D’en cervellet? D’en científic? O, com l’anomenaven en els altres equips, del mestre? Qui, de Felanitx, sap que l’equip del Gimnàstica va comptar una temporada amb un excel·lent jugador del Barça; amb una jove promesa que, víctima de les vicissituds de la guerra incivil, primer, i d’una greu lesió, posteriorment, va veure eixalada la seva carrera. Trobareu el seu nom ben present a la premsa i, gairebé sempre, amb un tractament elogiós. Sabreu més coses a l’extensa entrevista que li va fer Eva Melús Ferro en el llibre Memòria compartida. Recull de textos santboians. També apareix a la Viquipèdia i en el Gran Diccionari de Jugadors del Barça de l’editorial Base. Des d’ara, haurà de ser reconegut per qualsevol que tracti la història esportiva de Felanitx, un poble vinculat al Barça com cap altre de Mallorca.

1956. LA SEGONA VISITA

La segona visita del F. C. Barcelona a Felanitx és més coneguda que la de vint anys abans, malgrat que la primera va ser molt més rellevant. Així mateix s’han de fer, com a mínim, tres matisacions. Una és que el juliol de 1956 no va venir l’equip del Barça, sinó el del Barça Amateurs, (el Barcelona Juniors, segons més d’un diari) encara que, com a atractiu, es presentà reforçat amb Kubala i amb l’esperança que s’hi afegirien Ramallets i César que es trobaven a Mallorca de vacances. La segona consideració és que aquesta vegada no s’enfrontaria al Gimnàstica, desaparegut arran de la guerra incivil, sinó que jugaria contra el Club Deportivo Felanitx, creat l’any 1944 i que el 1955, la temporada anterior a la de la visita, havia ascendit a Tercera Divisió, on es va mantenir una partida d’anys. La tercera qüestió és que la segona visita del Barça no va ser exclusiva a Felanitx, sinó que dos dies abans s’enfrontà al C. D. Alaró i un dia després s’enfrontaria al C.D. Manacor².

El 13 de juliol de 1956, el diari Baleares informava que Kubala jugaria a Alaró i a Felanitx amb el Barcelona amateur. L’endemà, el setmanari Felanitx de dia 14 de juliol, en el marc del programa de les festes de Santa Margalida, anunciava: Gran partido de fútbol en el Campo del Torrentó. A l’interior, s’aclaria que Kubala jugaria amb l’equip amateur del Club de Fútbol Barcelona³. El partit de Felanitx va ser dia 20 de juliol, el dia de la patrona del poble. Tres fotografies d’aquell dia mostren Kubala en el camp amb alguns dels components del Felanitx i amb els germans Pere i Miquel Oliver Reus que es varen retratar amb el gran ídol barcelonista⁴.

L’equip amateur del Barça, davant d’una nombrosa assistència de públic que va omplir a vessar el camp del Torrentó, va guanyar al C. D. Felanitx per 2 – 4, encara que en el descans qui guanyava era l’equip local per 2 – 1. Ramallets i César no jugaren i es limitaren a fer la treta d’honor. Kubala va marcar de falta directa i va justificar l’expectació que havia generat. La crònica del partit es pot llegir en el setmanari de dia 21 de juliol i en el Baleares del mateix dia. Posteriorment, els diaris es referiren elogiosament a la transcendència històrica d’aquella visita del Barça… encara que aquell conjunt només fos una plantilla de subalterns que no tenia res a veure amb la plantilla oficial. 

ALTRES RELACIONS ENTRE FELANITX I EL BARÇA

A banda de les dues visites que ha fet el Barça a la Vila i del cas singular d’en Siscu, cal destacar que Felanitx és un poble amb una gran tradició barcelonista. Entre d’altres rellevants seguidors i socis eminents, podem esmentar l’apotecari i polític Pere Oliver i Domenge (1886 – 1968), el matemàtic i exrector de la UIB Nadal Batle i Nicolau (1945 – 1997) o l’historiador Miquel Barceló i Perelló (1939 – 2013). Es coneix el cas pretèrit de Jaume Vicens Mas, un felanitxer que feia feina de cuiner a Barcelona i es va fer soci l’any 1927. Tot plegat es delata que ve de molt enrere l’atenció i l’interès de la gent felanitxera envers el club i, actualment, ho verifica disposar de la Penya Barcelonista Els Tamarells, una de les més importants del món, si no la que més, tant per la quantitat de persones associades com per la quantitat i qualitat dels actes esportius, lúdics, gastronòmics, musicals, poètics i socials que cada curs organitza, alguns d’ells multitudinaris, ampliats i incrementats d’ençà de la recent constitució de l’Àrea Jove i l’Àrea Cultural.

En aquest capítol de relacions entre el Barça i el poble de Felanitx, no podem obviar notables vinculacions personals com la de Mariona Caldentei i Oliver (Felanitx, 1996). Si Francesc Suriol va ser un jugador del Barça a Felanitx, Mariona és la jugadora de Felanitx al Barça. Culer de tota la vida (Miquel Àngel Morete, son pare, va ser un dels impulsors de la Penya Els Tamarells), Mariona va jugar amb l’equip femení del Barça durant 10 anys i va guanyar, entre d’altres, tres copes d’Europa i, amb la selecció espanyola, el campionat del món. Una altra dada igualment transcendental és la vinculació del Barça amb l’artista felanitxer Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 1957), seguidor habitual dels equips de futbol masculí i femení, a qui el club ha encarregat el cartell commemoratiu dels 125 anys d’història⁵.

El Barça, més que un club, i Felanitx, més que un poble (i viceversa), haurien d’actualitzar i millorar les seves profitoses relacions. Amb aquesta esperança, les relacions descrites en aquest article, especialment les inèdites fins ara, han de servir de fonament i estímul de cara al futur. Visca el Barça i visca Felanitx!

NOTES

ANNEXOS (transcripcions de les principals notícies de 1935)

ANNEX-1

CORREO DE MALLORCA, 28 de febrer de 1935

Casi ya se puede asegurar la visita del F. C. Barcelona, sólo faltan unos pequeños trámites para quedar completamente cerrado el contrato, que según nos hemos enterado, se dará solución la próxima semana entrante. El F. C. Barcelona vendrá a esta para jugar dos partidos por las fiestas de Pascua que serán los días 21 y 22 del próximo mes de Abril.

El equipo visitante se formará escogiendo de los siguientes jugadores: Porteros: Martorell, Llorens. Defensas: Saura, Alcoriza, Villacampa. Medios: Roig, Guzmán, Recasens, López. Delanteros: Bover, Bestit I, Gual, Ramón, Barrera II, Esteve, Llull.

Como podrán observar los entendidos en estas cosas, se trata de un equipo de gran envergadura, capaz de arrollar (como reza una carta) a cualquier de estos equipos de postín de por estas islas; a pesar de ello los entusiastas deportistas del Gimnástica están dispuestos a jugar se el Todo, y dejar un grato recuerdo a la afición futbolística felanigense. Así lo deseamos.

ANNEX-2

EL FELANITXER, 16 de març de 1935

El F. C. Barcelona a Felanitx. Definitivamente podemos comunicar a nuestros lectores la noticia cumbre de la temporada, noticia interesantísima para toda la afición futbolística mallorquina, que tendrá ocasión de ver actuar una vez más en nuestro suelo el equipo de gran renombre nacional el F C. Barcelona.

El F. C. Barcelona se desplazará a Felanitx los días 21 y 22 del próximo mes de Abril, para contender amistosamente con el Gimnástica. Para que el lector tenga idea de los elementos que compondrán el equipo, copiaremos literalmente lo que dice «El Mundo Deportivo» del 11 actual al hablar de Martorell, que es el meta que ha de venir a Felanitx: «El héroe fué Martorell, que hizo milagros en la meta catalana, especialmente en los finales del partido, cuando el team santanderino, enfebrecido, buscaba persistentemente el tanto que remachara su victoria. Lo logró al fin, pero tuvo que volcarse sobre el marco de los catalanes, bombardeándolo hasta lo inverosímil para que Martorell surgiese siempre en el momento de peligro y alejara la casi totalidad de las veces el tanto mascado. ¿Y este es el meta suplente? Dudamos que Fornies, el titular, ni aún el propio Zamora, superaran hoy la actuación de Martorell.» Esteve y Gual otros dos elementos que forman en el equipo del C. D. Barcelona y que debutarán en Felanitx en el Campo del Torrentó por las próximas fiestas de Pascua. Veamos lo que dice el mismo número de «El Mundo Deportivo» al hablar de estos dos delanteros: «Cuando faltaban cinco minutos para el descanso, un centro de Esteve es rematado de cabeza por Gual, valiendo el primer tanto del Sabadell. Apenas transcurrido un minuto, otro centro de Esteve es también rematado de cabeza por Gual y es el segundo tanto vallesano. A los treinta y un minutos de juego del segundo tiempo, otro centro de Esteve; salen Lilo y Cabezo a salvar la situación, pero Gual, valiente mete la cabeza y logra el tercer goal. Y echando un parrafito – sigue diciendo «El Mundo Deportivo» — a distinciones, repitamos en primer lugar la magnífica actuación de Esteve. Esteve y Clavet los mejores en el ataque sin que dejemos a un lado a Gual que estuvo acertadísimo logrando los tres goals de la tarde. Si bien el mejor juego partió de los vallesanos donde Esteve en su línea de ataque tuvo una tarde felicísima por jugadas personales y por su inteligencia con el interior Clavet.» El desplazamiento del F. C. Barcelona supone un esfuerzo indiscutible de la Sociedad Gimnástica de Felanitx a lo que es de esperar que sabrá corresponder la afición mallorquina.

ANNEX-3

EL FELANITXER, 6 d’abril de 1935

El 21 i 22 Abril se enfrentarán el F. C. Barcelona y el Gimnástica de Felanitx. De día én día crece en esta ciudad el entusiasmo por el fútbol, debido a los grandes triunfos que el Gimnástica ha obtenido durante la presente temporada frente a equipos de primera categoría. Ha vencido al campeón de Baleares por 7 a 2, al C. D, Mallorca y últimamente al subcampeón A. C. Baleares por 4 a 0. Esto hace que la visita del renombrado equipo catalán despierte gran expectación, siendo muchos los aficionados que se apresuran a encargar asientos numerados y abonos para los dos partidos. El Barcelona se desplazará con figuras sobradamente conocidas de la afición deportista, y aunque hoy no podemos dar la lista completa del equipo, pues el Barcelona juega el Campeonato de Liga con equipos duros que es probable ocasionen lesiones, daremos solamente los nombres de aquellos que definitivamente vendrán a enfrentarse con nuestros gimnastas: Llorens, el meta que ganó el Campeonato de España con el Barcelona, Aubach, el mejor defensa del grupo B, recientemente ingresado en el Barcelona, Franco, el joven medio ala del primer equipo del Español, López, procedente del Madrid F. C., Saurina, el veloz extremo derecha que jugó en Madrid y en Las Corts con el primer equipo, suplente efectivo de Ventoldrá, Sastre, el jugador internacional, Solé, el extremo izquierda seleccionado del grupo B recién ingresado en el Barcelona. A éstos nombres hay que añadir otros de primeras figuras que por las razones anotadas antes aun no se han podido comprometer formalmente, pero que se tiene la casi absoluta seguridad de poderse desplazar

CORREO DE MALLORCA, 6 d’abril de 1935

Por fin, el F. C. Barcelona a Felanitx. La noticia es ahora en firme. Ya tenemos encuentro de categoría en Mallorca. Y, nada menos, se trata del F. C. Barcelona, equipo catalán de primera fila. Cabe decir, después de nuestra confirmación, que viene el Barcelona el 21 y 22 del corriente mes para contender con el Gimnástica de Felanitx en dos encuentros altamente sensacionales. El Gimnástica esta temporada se halla en forma magnífica y bien lo demuestra el haber vencido a todos cuantos equipos de todas las categorías que han desfilado por el campo del “Torrentó” de Felanitx. Es, pues, de esperar, que los encuentros que se avecinan sean por demás emotivos e interesantes.

ULTIMA HORA, 6 d’abril de 1935. Amb la mateixa informació anterior es demana: ¿Logrará el Barcelona vencer en el terreno del Gimnástica?

EL DIA, 9 d’abril de 1935. Amb idèntica informació, titula la crònica del corresponsal: ¿Logrará el Barcelona vencer al Gimnática?

ANNEX-4

EL FELANITXER 13 d’abril de 1935:

Para el gran recibimiento del F. C. Barcelona, los trabajos de organización del magno acontecimiento deportivo de los días 21 y 22 van adelantando; esta semana se darán los últimos toques al campo de juego; serán colocados los nuevos asientos y empezará la venta de las sillas numeradas y abonos. El equipo ha dado por terminados sus entrenamientos intensivos y en la próxima semana no tendrá más que unas ligeras sesiones de gimnasia. El entusiasmo es enorme, como lo prueba el gran número de abonos y asientos pedidos. Estos días ha estado en Felanitx un redactor de «Deportes» y nos ha dicho que su Director en persona vendrá para hacer la información de los encuentros, así como unas caricaturas de los mejores jugadores. Ahora, a esperar el Domingo, para ver si nuestros jugadores saben corresponder al esfuerzo de directivos y aficionados. Nosotros tenemos la seguridad de que por ellos no ha de quedar.

CORREO DE MALLORCA, 17-4-1935

Por las fiestas de Pascua el F. C. Barcelona á Felanitx. El desplazamiento del F. C. Barcelona a la ciudad de Felanitx ha despertado enorme expectación. En las peñas deportivas ya no se habla de otra cosa y el acontecimiento deportivo es esperado con extraordinario interés. Las reformas llevadas a cabo en el Campo del Torrentó, lo han embellecido convirtiéndolo en uno de los mejores de nuestra isla. Su capacidad ha sido aumentada. Ahora en cómodos asientos cabrán unas dos mil quinientas personas. El Gimnástica de Felanitx, ha echado, como vulgarmente se dice, la casa por la ventana y está preparando varias fiestas. Inaugurará su nuevo local social en el sitio más céntrico de Felanitx. Habrá una excursión a las cuevas y finalmente por la noche una verbena. Es digno de todo elogio el proceder de la Sociedad Gimnástica de Felanitx que sin regatear esfuerzos de ninguna clase trabaja denodadamente en pro del deporte. Ahora que los bravos “merengues” del Gimnástíca hagan un buen papel, en estos sus dos primeros encuentros con equipos de gran envergadura y así corresponderán a la afición tal como se merece.

ANNEX-5

EL FELANITXER, 20 d’abril

Por fin ha llegado el día del gran acontecimiento futbolístico, acontecimiento que no se había vislumbrado en los dos lustros de practicarse fútbol en nuestra ciudad y que tal vez no se presentará en diez años más. Es en verdad un acontecimiento extraordinario. Comentándolo dice el semanario «Deportes»: «La Gimnástica es poco menos que imbatible en su terreno. De ello tienen magnífica idea nuestros regionales. El once que alinearán los azulgrana, encierra figuras de valía reconocida. ¿Lograrán truncar la marcha de los felanigenses? ¿Sucumbir, como han sucumbido, cuantos equipos han jugado allí? Tenemos fé en el Gimnástica pese a la gran valía del equipo visitante.»

La verdad; nosotros no somos tan optimistas. No creemos ni remotamente posible una victoria de nuestro equipo. Pero eso sí, estamos segurísimos de saborear el plato más exquisito de fútbol al ver la enorme resistencia que opondrán nuestros jugadores al unir todo su saber, que no es poco, y todos sus entusiasmos, que son muchísimos, frente a la técnica insuperable de los azulgrana, maestros en el deporte. Los equipos se alinearán en esta forma:

Barcelona F, C.: Llorens, Babot, Aubach, Franco, Salas, López, Ruano, Sastre, Trujillo, Ramón y Solé.

Gimnástica F.: Luisín, Gomila, Bennasar, Mayol, Vicens, Sbert, Barceló, Etchevarne, Rius, Burdils y Comas.

En el momento de cerrar esta edición hemos recibido un telegrama urgente del F. C. Barcelona, anunciándonos una gran modificación en el equipo, pues los visitantes alinearán a los formidables jugadores, titulares del equipo azulgrana, Ramón, Trujillo, Ruano y Salas. No importa decir con qué entusiasmo ha sido recibida esta noticia, que hace que podamos afirmar con toda convicción que el equipo que alinearán los visitantes es uno de los mejores conjuntos que puede presentar el Club campeón de Cataluña.

ANNEX-6

EL FELANITXER, dia 27 d’abril de 1935:

FC Barcelona 4 – Gimnástica 0

El primer encuentro constituyó una derrota excesiva y dos triunfos personales en las filas gimnásticas. No nos engañamos. Presumimos la derrota porque estábamos seguros que una entidad tan formal; tan antigua, de tan preclaro historial cómo el F. C. Barcelona, no querría que su fama cayera en desprestigio y que nos mandaría un equipo capaz de apuntarse sendas victorias en estos encuentros que para honor y gusto de la afición felanigense sé han celebrado estas pasadas fiestas. Y así ninguna extrañeza nos causó que nuestro equipo viera interrumpida su serie inacabable de triunfos en el Torrentó. frente al potente equipo azulgrana, que demostró ser muy superior al nuestro en conjunto, aunque individualmente nuestros jugadores se pueden tutear, con los catalanes. Porque las más de las veces que dos jugadores se disputaban cara a cara un balón, salía vencedor el Gimnástica por codicia y fortaleza; pero cuando los catalanes empezaban a trazar arabescos sobre el terreno con sus pases cortos y precisos, los locales quedaban desorientados y eran dominados. Dos jugadores sobresalieron en las filas merengues: Barceló y Luisín, sobre todo él primero. Fué durante los 90 minutos un dique contra el qué chocó la tripleta central Catalana. Bregó incansable toda la tarde, dando juego a sus delanteros y cortando el contrario; fué un medio centro de gran talla. Desarrolló un juego de exterior inteligentísimo, se internó repetidamente y supo crear numerosas ocasiones de peligro frente al marco de Llorens. Los demás realizaron un buen partido. Únicamente Vicent se mostró algo receloso y Gomila un poco fallón. A Bennássar y a Mayol nada más se les podía pedir frente a los colosos de la defensa catalana. A Etchevarne le tocó parar el ala más peligrosa y a veces pareció no desarrollar, todo el buen juego que en él es habitual; Sbert jugó con su acostumbrada valentía y empuje. La pareja de baks Rius – Burdils no prodigaron despejes espectaculares; pero hay que tener en cuenta qué no se encontraban ante una delantera de niños; no obstante, ellos y la línea media fueron lo mejor del equipo. Natalio realizó un partidazo, aunque a veces bloca defectuosamente, lo que costó el cuarto goal.

De los catalanes todos, muy bien, sobresaliendo Llorens, los defensas y el ala izquierda de la línea atacante. Arbitró desastrosamente Vidal, que bien se mereció la pitada con que fué despedido, aunque condenamos el conato de agresión de que fué objeto a la salida del campo, por parte de unos díscolos chiquillos. Asistió un público numerosísimo, que se portó correctamente, aplaudiendo las jugadas de mérito de ambas partes.

Previos los saludos de rigor y intercambio de ramos de flores, avanzan primero los visitantes haciendo intervenir a Natalio; pero pronto se imponen, los blancos, y el dominio es alterno. El extremo izquierda se interna, burla a Etchevarne, esquiva a Burdils, entra muy cerrado y rematan el delantero centro e interior izquierda, logrando el primer tanto. Poco después hay otra avánzada del mismo extremo, con pase al interior izquierda, quien remata raso y muy colocado sin que Natalio, á pesar de su estirada, pueda evitar el goal. Antes de finalizar la primera parte se produce un fallo de Burdils que aprovecha el delantero centro para burlar la salida de Natalio y entrar el balón. Después de aplaudirse varias intervenciones de ambos guardametas, se llega al descanso. Durante éste se comenta la magnífica labor de los visitantes, que ha maravillado a no pocos. Y empieza la segunda parte. Nuestro equipo juega con entusiasmo loco y duránte un rato domina, logrando dos córners sin resultado. También los contrarios logran algunos córners y al intentar rematar uno de ellos, Natalio no consigue blocar, detiene de cabeza Rius, se arma un barullo enorme ante la puerta y por fin aparece la pelota entrada en forma no muy legal. Con este desfavorable resultado, algo excesivo si se atiende al desarrollo del encuentro, se llegó al final.

F. C. Barcelona, 5 — Gimnástica, 0

El encuentro del lunes todavía revistió más brillantez. En las gradas, algo menos de público y sobre el terreno algunas modificaciones en los equipos. Burdils, a quien se le reprodujo la lesión de la espalda, no pudo alinearse, en el marco se puso a Tugores y Natalio jugó medio partido de interior izquierda y el segundo Riera. Saca el Gimnástica, pero cortan los catalanes cediendo a aut. Se juega por ambas partes con gran valentía. Los locales dominan ligeramente logrando córner que despeja la defensa. Se aplaude al árbitro por su actitud no dejando pasar ninguna falta. Pronto los catalanes obtienen el primer tanto en una desafortunada intervención de Tugores. Se suceden una serie de pases frente al marco que defiende Llorens, que desorientan a las defensas visitantes; el público anima a los felanigenses con sus aplausos, pero la pelota acaba a kic. Poco después el delantero centro chuta raso y le vale el segundo tanto. Vuelven a la carga los locales con ardor para ver de acortar la desventaja, y Vicens desde medio campo corre veloz la pelota y envía un centro que por lo templado y medido fué de verdadero maestro; pero Natalio, que se hallaba solo ante la puerta contraria, remata inexplicablemente a las nubes. Y el que marca otra vez es el delantero centro catalán al rematar de cabeza un excelente servicio. En la segunda parte es presentado al público el famoso boxeador. Jonhi Cruz que entre los aplausos lanza el kic-off. Avanza Vicens y chuta; pero Llorens en gran estilo bloca, ganándose una ovación. Las líneas de los blancos se entienden perfectamente; pero los catalanes no ceden y tejen unos avances preciosos de estilo. En uno de estos avances el interior izquierda chuta muy raso y Tugores no puede detener el balón. Este tanto desconcierta no poco a los locales y los otros juegan a placer. Pero después Vicens, que viene jugando muy bien, avanza en colaboración de Mayol y centra á dos pasos del marco, Mestre fusila el goal, pero Llorens demuestra ser «un veterano» y saca el esférico que había penetrado más de dos palmos en el marco sin que el árbitro lo notara. El público que ovacionaba el tanto se llevó una desilusión. Se sucede otra jugada análoga, pero esta vez la para Llorens en magnífico plongeón. Los catalanes obtienen el último goal a pesar de la estirada de Tugores que únicamente pudo desviar ligeramente la pelota.

Y sin que los locales pudieran marcar el tanto del honor, que bien merecían y parecía que iban a obtener de un momento a otro, el árbitro señala el final del encuentro. B. R.

ALTRES IL·LUSTRACIONS