LA GERMANIA NOVEL·LADA

Sota el títol LA DIABÒLICA SECTA COLOMBINA, el nom que, a partir del domini fosc de frares, monges i capellans, els enemics del poble encolomaren (mai millor dit) a la GERMANIA DE MALLORCA, l’historiador solvent, investigador fiable i il·lustrador refinat Guillem Morro Veny ha bastit un llibre que ha subtitulat Història novel·lada de Joanot Colom (s. XV – 1523), líder de la Germania Mallorquina (1521 – 1523).

L’autor, amb Hilari de Cara, davant del quadre que representa Simó Ballester animant a la revolta de 1450

No és aquesta la primera novel·la de Guillem Morro. L’any 2015 ja ens va lliurar La glòria dels vençuts, a partir de la vida d’un altre lluitador pels drets dels mallorquins: Simó Ballester, anomenat lo Tort.1 Morro és un desllorigador i desenteranyinador de la memòria usurpada a sang i a foc i, des del discurs dominant, manipulada i difosa com la vertadera història. Atesa la trajectòria professional de l’autor, no sorprendrà ningú que el llibre, de gairebé 400 pàgines i una quarantena de dibuixos, sigui una profitosa lliçó d’història. En aquest cas a l’entorn de la figura de l’heroi felanitxer Joanot Colom, Instador del Bé Comú, inserit en el marc de la revolta dels agermanats. El caràcter novel·lesc del relat obri la porta a personatges de ficció, però tots i cada un dels episodis històrics és rigorosament ajustat als fets i molt ben documentat; fins i tot amb transcripcions minucioses que generen la major credibilitat i, lluny de les lectures maniquees dels vencedors, verifiquen els fets.

Per situar-nos en el context històric de la novel·la, cal destacar que la Germania va coincidir amb una dècada transcendental. Va ser un temps de creativitat, d’art, de poesia i de reivindicació. D’aquella dècada són alguns dels llibres que han canviat el rumb de la Humanitat. És la dècada que Luter penjà les seves 95 tesis a la porta de l’església de Wittenberg, en protesta contra la venda de passaports per anar al cel en forma d’indulgències. És també la dècada que Tomas Moro escriu Utopia, que Erasme de Rotterdam redacta L’Elogi de la Follia i que Maquiavel publica El Príncep; la mateixa dècada que Miquel Àngel acaba la Capella Sixtina i que Copèrnic postula el model heliocèntric que constitueix una icona a la història de la Ciència. Tot això passava en el món civilitzat, mentre que a les antípodes, és la dècada que Castella practica el genocidi més gran de la història de la mà de militars sense escrúpols que, des del dirigisme cultural dels programes escolars, encara avui ens són presentats com a herois i retolen noms de carrers, mentre els agermanats romanen proscrits. Cal fer notar que precisament va ser l’afany de Castella de recaptar imposts abusius per tal de patrocinar el seu genocidi, una de les causes d’empobriment dels pagesos i dels menestrals, origen de les Germanies de Mallorca i de València.

Joanot Colom. Escultura de Jaume Mir

La novel·la de Guillem Morro. rere les passes de Joanot Colom, detalla, amb gran coneixement dels fets, les raons més que justificades de l’aixecament popular de dia 7 de febrer de 1521, suarà farà el mig mil·lenni. L’espoliació econòmica insostenible, la corrupció dels poderosos, les confiscacions, l’abús d’autoritat, l’actuació sàdica i inhumana de la Inquisició… tot plegat configura una situació que, ni que fos per dignitat, legitimava prendre les armes al crit de pag qui deu! El cul de sac on s’havia arraconat al poble, amb l’extorsió salvatge dels senyors sobre els pagesos i els menestrals, fan de la Germania de Mallorca, talment la de València, una revolució justa. Guillem Morro fa una crònica que no pot deixar indiferent ningú amb una mínima sensibilitat; els arguments que exposa obliguen a indignar-se i, malgrat els greus errors estratègics, a prendre partit a favor de la revolta.

Fra Barceló; l’excepció de la conducta de l’Església

Capítol especial, igualment ben explicat per Guillem Morro, és el paper ignominiós, determinant i nefast de l’Església Catòlica, còmplice sempre en tots els conflictes dels poderosos i col·laboradora activa de l’opressió a les classes populars. L’ús del secret de confessió per atiar la repressió (amb acusacions emmascarades) o la consideració, tal com predicaven els capellans, que les dones embarassades tenien les portes de l’infern obertes fins que la criatura no era nada, són proves inequívoques de la immoralitat d’una secta diabòlica que, aquesta sí, no va tenir miraments en fomentar confiscacions desmesurades als pobres, amb càstigs criminals que continuaren després d’esclafada la revolta popular.

L’actuació de Luter posà en crisi el poder del papa i sacsejà la jerarquia de l’Església Catòlica. Amb un efecte derivat, multiplicà els predicadors arreu d’Europa com verifica l’aparició de l’occità Miquèl de Nòstra Dama, Nostradamus, el qual tenia 18 anys quan es revoltà la Germania. Front als sermonaires oficials, malgrat les amenaces que proferien d’excomunió i d’intervenció dels inquisidors, el agermanats, ingenus o desesperats, s’aferraven als discursos dels visionaris que glossaven les profecies de la tresca i la verdesca, a partir de La disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, publicada a Barcelona l’any 1509. La por de l’infern atemoria els revoltats i enfortia el paper subjugador de l’Església.

Memorial a la Germania a Son Fornaris

Pàgina a pàgina de la novel·la es poden seguir els fets històrics més rellevants d’aquella noble revolta. L’assalt dels agermanats a Bellver o els atacs no reeixits a Alcúdia i al Castell de Santueri, els dos únics punts geogràfics de Mallorca on es feren forts els mascarats i on es refugiaren els senyors. Els frustrats intents dels ambaixadors dels agermanats a València, Barcelona i Valladolid, mai no foren escoltats per l’emperador Carles I, el qual es negà a atendre raons poderoses, com l’incompliment del mandat de Ferran d’Aragó, i va brindar suport incondicional a la injustícia dels seus representants, fins al límit d’ordenar l’execució dels enviats de la Germania, com va ser el cas del metge Pau Casesnoves d’Inca; un altre crim reial.

Entre dones i infants, 200 persones cremades a Pollença

Tots i cada un dels episodis clau d’aquella revolta popular són descrits amb objectivitat, la qual cosa no significa aquiescència ni neutralitat. Es narren els combats desiguals contra un exèrcit forà, enviat per ordres de Carles I, amb l’objectiu de castigar el poble de Mallorca, en benefici de la Corona, l’Església i els senyors; un càstig que, tal com amenaçaren, s’aplicarà durant quatre generacions… i que encara té efectes vigents. Per esmentar un dels episodis d’aquella barbàrie que no hem de voler esborrar de la memòria, cal recordar la matança de les dues-centes persones, dones i infants, que moriren cremades quan l’exèrcit imperial calà foc a l’església de Pollença, on s’havien refugiat a l’empara de la protecció que brindaven els temples com a llocs sagrats; una protecció que no va ser respectada pels qui tant exigien a la Germania preservar els llocs sagrats. La hipocresia del poder desemmascarada.

Les aventures de ficció que serveixen de fil conductor de l’evolució de la revolta, estan adobades d’històries personals, ben entretengudes i distretes, amb enfrontaments, bregues i reflexions sobre el sentit de la vida enmig de les tragèdies, però també amb expressions de tendresa i, en més d’un cas, amb un punt d’erotisme. En tots aquests camps l’autor demostra un coneixement exhaustiu de com era la vida al començament del segle XVI, com es vestia la gent, com es distreia, com conreava la terra, com menjava…

Morro al llarg de tot el text exhibeix un ric i adient vocabulari, en bona part extret de la manera de parlar de l’època. Bencossat, llambregada, enraonies, coalitzat, allerat, garjola, estatuir, darreratges, aflacar, emfasitzar, adverar, aciençat, propinc, entuixegat, compel·lir, aixovar, esvanir, armífer, fàcies, furient, falòrnies, sobergueria, bare… són una mostra de paraules vives en el diccionari, però no gaire actives avui en l’ús quotidià. Aquesta desfilada a la novel·la de mots que, tot i ser plenament vigents, han deixat de ser d’ús habitual, ens fa veure fins a quin punt hem reduït i empobrit el llenguatge. Més enllà del vocabulari, moltes més coses destapen la curiositat. Quan es feia el toc del seny del lladre? Quan és la nit d’Aparici? I el dia de Ninou?

La publicació, de l’editorial valenciana Calambur, és pulcra formalment. Tapa dura, amb sobrecoberta i un tipus de lletra que facilita la lectura, animada per les agraïdes il·lustracions de l’autor. Això no obstant, l’edició delata que no s’ha fet la sempre necessària revisió lingüística i, ateses les faltes, convida a annexar una fe d’errades en benefici de l’autor i dels lectors. Al final del llibre, s’incorpora un Glossari, amb una trentena de càrrecs i d’institucions, i un Epíleg, amb una seixantena llarga de personatges històrics esmentats a la novel·la. Ben segur que, ambdós annexos, són una bona eina per acompanyar la lectura. Cert és que, a la relació dels personatges destacats, no hi ha cap dona, però tot i l’anonimat femení la novel·la posa en evidència el paper clau que jugaren les dones com a intendents, infermeres, educadores i, com a totes les guerres, la seva condemna com a dobles víctimes que, després de la derrota, hauran de liderar les famílies i animar-les a recobrar-se i a iniciar la represa.

Un plafó de l’exposició a la Casa dels Mestres de Santa Maria l’any 2011

Quant a l’autor, ja coneixíem els seus estimables treballs sobre les, en general, denominades revoltes foranes (tant la de 1390 com la de 1450), inequívocs precedents de la Germania. Coneixíem igualment les didàctiques exposicions que, acompanyades de visites guiades sobre aquest mateix tema, ja fa anys que passeja arreu de Mallorca, amb dibuixos i quadres de gran dimensió de la seva autoria (no oblidem que, a més de doctor en Història, és llicenciat en Belles Arts).

         Al Memorial de la batalla d’Inca de 1452

Com molta de gent, he gaudit en més d’una ocasió de les seves explicacions sobre els eixos comuns de les lluites en defensa de les llibertats; no només entre les revoltes foranes i la Germania, sinó amb el paral·lelisme que sap projectar Guillem Morro amb la situació d’oprobi i cadena que patim actualment i que, en termes clarament colonials, ens manté subjugats lingüísticament, culturalment, fiscalment i militarment per una monarquia restaurada des de la dictadura militar de Franco que es rebolca dins de la corrupció i l’abús absolutista.

En resum, LA DIABÒLICA SECTA COLOMBINA constitueix una novel·la molt interessant i recomanable. Una profitosa lliçó, mitjançant una amena i instructiva passejada per la història de la Germania, amb la certificació implícita que l’abús contra el qual s’aixecà el poble de Mallorca persisteix com a problema no resolt. La corrupció i l’espoliació fiscal reclamen que ens agermanem de nou contra la injustícia. La novel·la de Guillem Morro convida a aprendre del passat, a exigir la defensa a ultrança dels drets fonamentals, a evitar caure en els vells errors que revalidin la repressió, però a no negligir en la lluita irrenunciable del nostre poble en la defensa dels drets i de la llibertat.

Bona lectura i bona reflexió!

 

1 Trobareu la crítica perspicaç que va fer Pere Morey Servera (1941-2019) a: https://antiga.laltramirada.cat/l-altra-mirada/l-altra-mirada-47-febrer-2016/article/la-gloria-del-vencuts-de-guillem-morro

 

PS.- Per a qui vulgui saber més coses, em permet de facilitar els enllaços amb l’excel·lent i rica cronologia de Llorenç Buades Castell (1952-2015) de cada un dels anys (1521, 1522 i 1523) de la Germania de Mallorca:

http://www.ixent.org/any1521aMallorca%28Ixent%29.html

http://www.ixent.org/Any1522aMallorca%28Ixent%29.html

http://www.ixent.org/Any1523aMallorca%28Ixent%29.html

2 pensaments a “LA GERMANIA NOVEL·LADA

  1. Joan Barceló Bauzá

    Hola Tomeu.
    Voldria fer un tall del teu comentari al “Porreres” del llibre. Per això et deman l’autorització.
    Joan Barceló

    Respon