Continúa la campanya del referèndum, marcada per la seva “espanyolització”, així com pel fet què s’està convertint progressivament en unes primàries de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Alguns ens repeteixen què l'”Estatutet de la Moncloa” és millor i és un avenç respecte a l’Estatut de 1979. Només faltaria què no fos així desprès de 25 anys de democràcia. Tanmateix, la verdadera qüestió és que aquest “Estatutet” no respon ni pot respondre a les necessitats de l’economia i de la societat catalanes d’avui. Per això volem l’Estatut del Parlament, el del 30 de setembre, perquè és el què Catalunya necessita i el què Catalunya es mereix.
Aquest “Estatutet” no garanteix ni un euro més per a Catalunya: ens condemna a continuar amb el dèficit fiscal actual. Molt probablement tampoc ens aportarà més inversió pública per l’efecte de l’increment del Fons de Compensació Interterritorial (FCI) què anirà a les CCAA pobres per compensar la pèrdua dels fons europeus. No hi ha canvi de model de finançament, ni la clau de la caixa, ni cap tipus de bilateralitat en les relacions financeres amb España. És una hipoteca per a l’economia catalana i per a la modernització del país. Ens condemna a seguir retrasats en sanitat, educació, habitatge i serveis socials, respecte a la mitjana europea. Us recomano, en aquest sentit, aquest manifest pel NO de professors universitaris, empresaris i directius.
Es bó recordar també algunes declaracions de Artur Mas i CiU ara fa un cert temps:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!