Antoni Soy

Eunomia

12 de setembre de 2005
0 comentaris

Despres de la Diada Nacional de Catalunya

Ahir varem celebrar la Diada del nou Estatut i del nou model de finançament. Ens han de permetre mes autogovern, mes sobirania política i fiscal. Ens son imprescindibles per a desenvolupar les nostres capacitats com a país avui. Ens calen per a dur a terme les polítiques econòmiques, socials, territorials i ambientals que Catalunya necessita urgentment. Esperem que tothom estigui a l’alçada i que abans de final de mes tinguem un nou Estatut. Que serà, que es un bon Estatut. Que significa un pas de gegant respecte al que tenim actualment.

De l’Estatut parlava el President Maragall en un article a l’Avui de 11 de setembre (“Catalunya ha de tornar a mirar lluny”). Mes lluny, però, molt mes lluny pel meu gust, del decaleg (d’onze punts) que ens hi proposa. De la necessitat de ser agosarats i d’anar mes lluny de veritat en parlava l’article de Jaume Sitja (“Els fantasmes de l’Estatut”) a El Punt de 11 de setembre. De molt interès també l’article de J. B. Culla a El Pais de 9 de setembre (“En el fondo del asunto”), tot i que pel meu gust l’ultim paràgraf es recrea en el pessimisme d’alguns intelectuals sobiranistes, sense massa relació, d’altra banda, amb la resta de l’article. Aquest pessimisme, injustificat segons la meva opinió, es troba també a l’article de Josep Mª Pasqual (“Torna, Pujol”) de El Punt de 8 de setembre. Per canviar la Constitució, que cal fer-ho i a fons, a Catalunya hem de començar per enviar un bon Estatut i ambiciós a Madrid. I el que s’esta fent ho es. Ho podria ser mes, com sempre, teòricament, però no segons la correlació de forces avui existent. Sobre aquest tema, finalment, em sembla d’un gran interès l’article de Josep Mª Muñoz de 8 de setembre a La Vanguardia, “La impotencia coercitiva”.

En Ramon Tremosa ens parla, com sovint, del model de finançament previst al nou Estatut a l’Avui de 10 de setembre, “Finançament: acord impossible?”. Les seves reflexions d’un gran interès, com quasi sempre. Tanmateix, hem de recordar que a l’Estatut no s’hi pot posar tot, i crec que NO si ha de posar tot. A l’Estatut hi ha d’anar el model de finançament, els grans principis que han de regular les relacions bilaterals entre Catalunya i l’Estat en temes fiscals. Després haurem de continuar negociant – perquè la vida es molt dura- amb l’estat per definir i concretar, a partir del model establert a l’Estatut, els detalls del sistema de finançament concret per cada període de temps, cinc anys en principi. Molt important també l’article del president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, sobre “La gestió dels ports, peça clau de l’economia”, a l’Avui de 11 de setembre, on defensa la importància d’una gestió descentralitzada, de proximitat, i professional de les infrastructures com els ports, en línia amb el que també es reclama en el nou Estatut.

Dos articles encara sobre el tema del civisme. En Joan Subirats hi insistia a El Pais de 8 de setembre amb “La Barcelona sucia”, i Manuel Delgado a El Pais de 9 de setembre amb “El desorden”, una visió diferent, com es habitual en l’antropoleg, però molt interessant del tema.

Pels que ara estem en el tema es de gran interès també l’article de Joan Recasens, “Las televisiones locales en el cruce de caminos”, a El Pais de 8 de setembre.

Aquests dies he acabat de llegir “Economistas contra la democracia” de Jacques Sapir (Ediciones B). Un llibre interessant de critica dels economistes “experts” que ho volen basar tot en les tècniques econòmiques pretesament asèptiques, i una reivindicació de l'”antiga” i tradicional economia política i de la necessària anàlisi i presa de decisions econòmiques a partir de la política democràtica.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!