Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Fer-se ric a costa del medi-ambient
Bancs, consultores i governs s?aprofiten per fer-se ric amb el programa per lluitar contra el canvi climàtic.
En el programa de les Nacions Unides per limitar el escalfament global de la Terra sorgit arran de les conclusions del la Cimera de Kyoto , han revelat obscurs negocis amb beneficis del 10.000%.
En en el Sud-est de la Xina hi ha una planta química que emet tan gasos contaminats en un any com milions de cotxes fent cadascun uns 20.000 Km també en un any.
Per netejar la contaminació d?aquesta planta es necessita insta-lar un incinerador que només costa 5 M?, però en canvi al final les empreses europees i japoneses els hi costarà 500 M?, 100 vegades més del que realment val.
Els beneficis extraordinaris d?aquesta operació seran repartits pels propietaris de la planta, una reserva d?energia neta del govern xinès , i consultors i banquers que varen firmar el tracte en una mansió del barri dels rics de Mayfair a Londres
Per les empreses europees i japoneses costa menys pagar aquesta diferencia abans que prendre reals mesures per netejar les seves plantes de gasos contaminats del canvi climatic.
Els defensors del programa de les Nacions Unides sobre el mercat de compra de bons d?emissions del CO2 per part de les empreses contaminats com a compensació a les altres països no emissors, diuen que en tot programa sempre hi ha forats i que aquest casos no han de posar en dubte l?utilitat del programa.
Però això no es pas tot, en aquest cas de la Xina, la planta química produeix un gas, el Freó, un gas que ha estat retirat dels països industrialitzats perquè ajuda a fer més gran el forat del Ozó. El creixement ràpid de la classe mitja en la Xina i en la Índia, ha disparat la demanda de aparells barats de refrigeració i d`aire condicionat que utilitzen el Freó. Aquesta demanda ha fet que reciclar velles fàbriques com aquesta de la Xina i constituir de noves per tal de donar abast a la demanada de gasos refrigerants es un bon negoci. Gracies això i altres fàbriques, es calcula que en 2009 la Xina la emissió de CO2 superarà la de EEUU.
Una gran part dels 500M? destintats a aquesta fàbrica de la Xina, seran per modernitzar i augmentar la seva producció, es a dir estem pagant per un incinerador de 5M? a un cost de 500M? per tal de que augmenti la producció de Freó. Un Freó que farà augmentar el forat de la capa d?Ozó.
Un estudi recent ha calculat que uns 800M? al any per la compra de bons de emissió de CO2, es destinaran per insta-lar incinerador en las noves i velles plantes químiques de producció de gasos fluor-carbonats. Uns incinerador que només costen realment uns 31M?.
En la conferència sobre el escalfament global a Nairobi d?aquest Novembre, els delegats Europeus han demanat que només es pugui invertir els diners en fàbriques modernes que no produeixen fluor-carbonats, però el govern Xinès, el principal beneficiari d´aquest mercat de compra i venda de bons, han insistint que els diners son per la reserva d’energia neta de Xina. Al final s´ha demanat que es farà una comissió per estudiar el cas.
En teoria els diners d?aquest mercat de compra i venda de bons de emissió de gasos contaminats per el canvi climatic (normalment compostos de CO2) era per compensar als països mès subdesenvolupats com els països africans que no contaminen però en canvi son igualment perjudicats pel canvi climatic i a més a més gràcies a la seva massa forestal estan ajudant a la seva atenuació amb l’eliminació del CO2 mitjant la fotosintesis dels arbres.
Des de que el programa esta en marxa, aquests països pràcticament no han rebut res i en canvi només 4 nacions, Xina, Índia, Brasil i Corea del Sud, estan recollint 4/5 parts dels pagaments del bons. Xina recull quasi la meitat.
Es creu que 2/3 parts son per ajudar a implementar incineradors per a fàbriques productores de gasos fluor-carbonats.
Estem malgastant els diners per fomentar la construcció i modernitzar fàbriques que produixen gasos que fan el forat més gran de la capa d’Ozò.
Mentre tan governs dictatorials, bancs i consultores es fregan les mans.
N´hi ha per llogar cadires…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!