UNA PASSEJADA AMB PERE OLIVER I JOANOT COLOM

retallaLa recerca et fa anar d’una banda a una altra i, amb resultats inesperats, t’estira i t’arrossega de rodolons molt sovint cap a la frustració i, no tantes de vegades, cap a noves descobertes que t’omplen de satisfacció. L’atzar és un component important de la investigació. La sorpresa, l’imprevist, convida a estirar fils nous i t’endinsa, a l’arrisca l’aventura, per camins i laberints desconeguts.

Fa uns mesos em vaig proposar descobrir i retratar el lloc on va néixer Pere Oliver i Domenge. Com diantres trobar el primer pis del número 126 del carrer dels Oms de la ciutat de Palma de 1886? Com fer-ho si, avui, aquest carrer tot just arriba al número 60? L’evidència em va fer topar de morros amb la impossibilitat de localitzar l’adreça. Com que a un epistolari familiar s’apuntava que el domicili era “a la part baixa del carrer, més acostat a la Rambla que a la plaça de Joanot Colom”, vaig acudir a l’apotecaria d’aquella zona, per si la titular, Francisca Armengol, o en Toni Torrens, me’n sabrien donar noves o indicar-me qualque pista. Aviat vaig saber que  la meitat dels anys 70 del segle passat es va fer una revisió de la numeració de Palma i, molt en concret, del carrer dels Oms. Antigament, en diverses èpoques, començava a la plaça de Joanot Colom i, per tant, devia agafar el braç de la Porta Pintada fins al carrer de Sant Miquel, per continuar davallant fins a la Rambla. L’explicació aclaria l’enigma, però no determinava el lloc exacte de l’antic número 126. Toni Torrens em va obrir el seu exemplar de la Guía Turística Comercial de Palma de Mallorca. 1943, obra de J.M.R. Qualque orientació hi trobaríem!

Els anuncis delaten un món que ja no existeix

Els anuncis de la Guia delaten una ciutat esvaïda

D’aquest llibre, me n’havia parlat fa molts d’anys l’escriptor Antoni Serra. Divertit, m’explicà que l’autor el va enllestir amb l’únic objectiu de guanyar doblers. Es dedicà a recórrer Palma, botiga a botiga i oferir als propietaris, porta a porta, d’incloure el seu establiment a una guia comercial. Descrita en quartetes encadenades amb rimes primàries i forçades, va il·lustrada amb centenars d’anuncis de tota mida, la pràctica totalitat en blanc i negre. Els comerciants que pagaven sortien destacats, els qui no ho feien eren ignorats o, en més d’un cas, criticats. La guia posa èmfasi en els atractius turístics de Palma (la Seu, la Llotja, el Castell de Bellver…) i, fins i tot, alguns de fora de la ciutat (les coves del Drac, per exemple). Al final, un doble índex (per carrers i per activitats professionals), servia els lectors de guia turística i comercial, ben ajustada al títol del llibre.

Un dels anuncis de la Guia

Un dels pocs anuncis en color de la Guia

La utilitat pràctica de la guia, tant per turistes com per residents, no va impedir-ne la retirada per ordre del governador. Els pocs llibres que es varen vendre abans de requisar-se la publicació són mals de trobar i, òbviament, han fet que avui sigui molt difícil poder consultar-ne qualque exemplar. El motiu de fons del segrest de la publicació va ser que la guia feia propaganda de les prohibides cases de barrets. Serveixi d’exemple la que descriu, a l’entorn de l’actual plaça del Rosselló, una de les més freqüentades de l’època ubicada en el número dos del carrer Bobians:

  • Al 2, doña Catalina
  • Ferretjans, muy popular
  • tristezas te hará olvidar
  • pues su misión se encamina
  • en trocar el mal humor
  • por la máxima alegría.
  • Es su mansión hoy en día
  • un refugio halagador.
  • Preside amor de escenario
  • del que al arriarse el telón
  • sus protagonistas son
  • seres de algo imaginario. (…)

L’autor, emboscat rere les inicials, era Jordi Martí Rosselló (1891-1973), Es Mascle Ros, republicà, obrerista i anticlerical, editor de nombroses publicacions periòdiques entre les quals destaca el Foch y Fum, popular, irònic i satíric que va tenir una gran acceptació, amb seguidors fidels, molts dels quals eren analfabets i anaven als casinos on algú llegia el contingut en veu alta. També va publicar moltes de peces breus teatrals que, en més d’un cas, li suposaren multes i prohibicions. El 1918 va ser excomunicat pel bisbe de Mallorca, l’alcoià Rigobert Domènec i Valls, i el 1919, arran d’una demanda presentada per Joan March Ordinas, va ser desterrat i va haver de traslladar-se uns anys a Barcelona.

Jordi Martí Rosselló, "Es Mascle Ros"

Jordi Martí Rosselló (https://www.fideus.com)

Arran de la insurrecció de 1936, malgrat la seva implicació amb les forces d’esquerra, sorprenentment (gràcies a la intervenció del seu germà militar), no va patir la repressió feixista i va continuar fent feina a la seva impremta Independència. Per descomptat, va haver d’abandonar el seu activisme d’abans de la guerra i, excepte el fracassat intent de divulgar i vendre la guia esmentada, s’endinsà en el silenci.

Algunes de les populars peces teatrals del Mascle Ros

Algunes de les populars peces teatrals del Mascle Ros

Seguir les notícies referides al carrer dels Oms d’aquesta guia mostra alguns punts de referència que m’han facilitat la recerca de la casa dels pares de Pere Oliver. Del número 126 en concret, es diu que a la planta baixa hi ha el Nuevo Bazar. Atesa la inexistència de la botiga esmentada, calia trobar alguna referència d’aquell entorn que avui encara perduri; una pista de qualque descripció que pugui identificar-se en l’actualitat. N’hi ha més d’una. Potser la més clara és aquesta: «Aquí en el 140/ la gran placa dedicada/ a un hijo ilustre. Ganada/ cuando sus huestes…». Avui, la casa amb la làpida que recorda on va néixer Sebastià Vila correspon al número 42.

Descripció del tram d'interès del carrer dels Oms

Descripció del tram d’interès del carrer dels Oms

Per pura lògica matemàtica, per una simple regla de tres, si l’antic 140 és l’actual 42, l’antic 126 hauria de correspondre, a l’actual 28. Això, naturalment, si no fos que en aquest tram s’hagi produït la inserció o la retirada de qualque edifici. Doncs, això és el que va passar. Quan es va obrir la galeria comercial, que va del carrer dels Oms fins a la plaça dels patins, es va esvair un portal. Per tant, no és gens aventurat considerar que el número 126, en el primer pis del qual sabem que va néixer Pere Oliver i Domenge, avui correspondria exactament a l’actual número 30. Per esvair el dubte raonable, vaig retratar aquest portal i els dos del costat, els vaig mostrar a un familiar i, tal com jo pensava, va assenyalar quin era dels tres.

En aquest primer pis, molt possiblement, va néixer Pere Oliver i Domenge

En aquest primer pis del carrer dels Oms, molt possiblement, va néixer Pere Oliver i Domenge

Una plaça amb tres noms? Tres espais delimitats?

Aclarit, almenys molt aproximadament, l’enigma del lloc de naixement del protagonista objecte de la meva recerca, no vaig abandonar la guia i, encuriosit, vaig aprofitar per fer-ne una lectura completa. Els qui varen viure la Palma dels anys 50 del segle passat, poden passejar-se per les pàgines del llibre, evocar la ciutat esvaïda que va retratar Màrius Verdaguer i comprovar com de molt ha baratat el paisatge. Una de les informacions que vaig trobar, a l’entorn de la denominació de l’actual plaça d’Espanya, em va ratificar la usurpació del nom antic o, per ser més exactes, dels tres noms antics d’aquell espai.

La informació d’aquesta guia convida a recapitular la controvertida i molt discutida nomenclatura de l’espai de Palma que, si més no en la més significativa extensió, oficialment va dur el nom de Joanot Colom, entre els anys 1892 i 1939 (jo i d’altres havíem assenyalat erròniament la data de 1936). La revisió no pot ser mai debades i sempre pot ajudar a aclarir els embulls. L’any 1862 l’Ajuntament de Palma va tomar unes cases velles de davant la Sala i va obrir un nou carrer de Cort a la plaça Major, amb el nom del cabdill de la Germania de Mallorca. Trenta anys en clau després, el maig de 1892, el nom del carrer s’adjudicà al navegant Cristòfol Colom, perquè l’Ajuntament va voler enaltir encara més la figura de l’agermanat felanitxer i va posar el seu nom a l’espai de la Porta Pintada, on el seu cap va ser penjat i exhibit, per a escarni públic, durant tres segles. Quan l’any 1902, una dècada després, es va estimbar la murada, el nom de Joanot Colom també abraçà la part exterior. Ho demostra l’acta de la demolició, on es descriu com l’horabaixa de dia 12 d’agost de 1902, amb gran solemnitat, “a la plaça de Joanot Colom” es va posar la primera pedra d’un edifici escolar. També ho demostren les descripcions que asseguren que, “a la plaça de Joanot Colom”, se situaven els cotxes i els carros de viatgers (els dels traginers se posaven a la zona dels hostals davant de la porta de Sant Antoni).

colomestada4L’agost de 1910, coincidint amb el projecte de la línia de tren a Santanyí que va presentar Eusebi Estada, promotor també de l’enderrocament de la murada i, per aquest motiu, proclamat fill il·lustre de la ciutat, se li dedicà un espai que, de moment, ningú no ha delimitat amb exactitud, però que, en contra del que s’ha escrit, no va eliminar el nom de Joanot Colom. Allò que sí és ben possible és que en substituís una part. Aquesta duplicitat en el nom, entre els anys 1910 i 1939, ha generat una confusió general que ve d’enrere i que es pot exemplificar a partir de dues notícies de premsa. Dia 25 de setembre de 1934, a La Vanguardia llegim: “Esta mañana los transeúntes vieron que sobre la estatua del Rey Jaime I, situada en la plaza de Eusebio Estada, ondeaba una bandera fascista.” Un any i mig després, el diari Ultima Hora informava que, la matinada de dia 14 d’abril de 1936, “una escuadra colocó una bandera de Falange en la estátua de Jaime I en la plaza de Juanot Colom”. A banda de certificar la temptació de posar banderes a la mà del conqueridor, les dues notícies delaten, si més no, confusió quant al nom d’aquell espai. Quin dels dos era el nom de la plaça? Com així hi ha postals coetànies amb cada un dels dos noms? Potser eren dues places i no una?

Postal de 1904

Postal de 1904

Cal tenir en compte que, des de la Part Forana, fins que s’esbaldregaren les murades, com a gairebé totes les portes de Palma, s’accedia a la Porta Pintada per un pont. La projecció imaginària d’aquest pont, cal situar-la inserida dins del gran espai que es va generar. En retirar-se el pont i la murada, es delimitaren tres espais. El més estricte de la porta pintada abastava l’entorn de la mateixa porta (amb les esglésies de Santa Caterina de Sena i Santa Margalida, com a referència dels marges). Els altres dos espais, a la dreta i l’esquerra d’on se situava l’antic pont, xapaven la gegantina plaça. En el de la part dreta, mirant des de l’estació cap a la Porta Pintada, el 1910 s’inaugurà l’estació meteorològica. En el de part esquerre, la de l’església dels Caputxins, el 1927 s’inaugurà el monument al rei en Jaume I, gairebé enclavat damunt d’on abans hi havia el pont de la Porta Pintada, també dita de la Conquesta. Resulta molt aventurat creure que els dos noms foren adjudicats als dos espais? És fer volar coloms? Com així la dicotomia perdura en el temps? Personalment crec que l’explicació més plausible és la d’entendre que eren dues places i no una. Allò que és indubtable, per l’allau de documents que hi ha, és que el nom posterior de d’Eusebi Estada no va eliminar mai el primigeni de Joanot Colom.

La plaça dedicada a Eusebi Estada

La postal mostra el carrer que, possiblement, delimitava dues places. El forn del cantó fins el 1939 era plaça de Joanot Colom.

El llibre de Jordi Martí va ser publicat l’any 1943, és a dir, quatre anys després que les autoritats franquistes retolassin amb el nom d’Espanya el gran espai on, com hem vist (i més enllà de l’estricta Porta Pintada), retolava dos noms i, segons la meva deducció, dues places. Això no obstant, la guia deixa clar que no es va retirar el nom de l’instador del poble, sinó que es va reduir i circumscriure a l’espai que va des de la gran plaça al carrer de Sant Miquel; la Porta Pintada, en definitiva. No sé fins quan va durar el nom, però l’any 1943, Es Mascle Ros descriu les botigues de tot aquell entorn i defineix que la darrera casa de la plaça d’Espanya, “abans d’entrar a la plaça de Joanot Colom”, és el forn de la pastisseria Santa Eulàlia (avui local d’una cadena americana de menjar pollastre frit), situada a la planta baixa d’un edifici singular. Doncs bé, aquest forn ja s’havia publicitat més de 20 anys abans a Portafolio de Balears, la guia de Mallorca elaborada l’any 1922 per Benet Fàbregues, i l’anunci especifica que es troba a la Plaça de Joanot Colom, davant de les estacions del Ferrocarril.

L'anunci del Forn de Santa Eulàlia a la plaça de Joanot Colom

L’anunci (1922) del distingit Forn de Santa Eulàlia el situa a la plaça de Joanot Colom

Vint-i-un anys després, el 1943, a la segrestada guia del Mascle Ros, apareixen ben delimitades, i descrites al detall gairebé porta a porta, tant la plaça d’Espanya com la de Joanot Colom. En canvi, ja no s’esmenta la plaça d’Eusebi Estada. Segons testimonis que m’ho feren avinent en el seu dia, a la placeta del ferrocarril que hi havia entre l’Hostal Terminus i l’edifici de l’estació, durant la guerra encara hi havia com a mínim una placa amb el nom d’Eusebi Estada. Des d’aquella placeta, fins la primeria dels anys 70 del segle passat, aparcaven els autocars que feien la línia de Palma a Felanitx (i a moltes altres destinacions de la Part Forana). En obrir-se el lateral, per donar entrada i sortida als vehicles, l’espai va quedar aferrat al carrer per on transcorre la via del tren de Sóller i que desemboca a la plaça entre les dues estacions de ferrocarril. Aquest carrer, l’any 1939, en acabar el conflicte bèl·lic, va ser retolat amb el nom de l’impulsor del ferrocarril a Mallorca, al temps que li retiraren el nom de la plaça.

A la part superior es veu la plaça de l'estació. A aix, l'espai amb palmeres, delimita la zona de l'estàtua a Jaume I

A la part superior es veu la plaça de l’estació. A la inferior, l’espai amb palmeres de l’esquerra, delimita la zona de l’estàtua a Jaume I

Resulta evident que l’actual plaça d’Espanya, nom imposat per les autoritats feixistes, va usurpar tant la de Joanot Colom com la d’Eusebi Estada, però ambdós noms varen mantenir-se, arraconats, a la mateixa zona. El d’Eusebi Estada al carrer lateral ja descrit que comença entre les dues estacions de tren. El de l’agermanat, retolà l’espai de la Porta Pintada. Uns anys després, també aquest espai prendria el nom de plaça d’Espanya per, ja dins dels anys 80, recobrar el de Porta Pintada.

Aquesta foto mostra millor els dos espai

La foto delimita millor els dos espais i el lloc on se situaven els cotxes i els carros de viatgers

Hi ha prou referències que confirmen el nom de la plaça Joanot Colom. A més de les dues guies esmentades, hi ha exemples a balquena: cartes, targetes personals i comercials… A tall d’anècdotes il·lustratives, pot servir la informació de dia 22 d’abril de 1910, publicada a La Vanguardia, on s’informa que ha tocat la loteria al selleter de la plaça Joanot Colom (Can Tarongí). Igualment indicatiu és l’anunci de la tenda de dolços d’Antònia Esteve, publicat el març de 1934 a Der Herold, el dominical que editaven a Mallorca els alemanys fugitius del nazisme.

A baix, a la dreta, l'anunci de la botiga de llepolies

A baix, a la dreta, l’anunci de 1934 de la botiga de llepolies

Com a cosa certa i segura, la Guia de Jordi Martí Rosselló confirma que, almenys durant la primera etapa de la postguerra, la imposició del nom d’Espanya, no va eliminar el nom de Joanot Colom, sinó que el va reduir a l’espai de la Porta Pintada i va decantar el nom d’Eusebi Estada cap a un carrer lateral, el qual, encara es manté. El de Joanot Colom, en una rocambolesca actuació municipal del consistori que va desatendre la crida a un estudi raonat previ, l’any 2009 va ser reposat gairebé d’amagatotis a l’antic carrer que va de Cort a la plaça Major. Roda el món i torna al born!

La investigació brinda sorpreses, ironies i curiositats! La recerca de Pere Oliver i Domenge m’ha fet anar a pegar fins a Joanot Colom. Tanmateix són dos noms que es creuaren més d’una vegada. Pere Oliver va publicar Joanot Colom, Instador del Poble i, quan va ser batle de Felanitx, li dedicà la plaça de la Torre, usurpada arran de la guerra com la de Palma i encara no retornada.

Pere Oliver a la plaça de Joanot Colom dia 1 de maig de 1934

Pere Oliver a la plaça de Joanot Colom dia 1 de maig de 1934

Alexandre Jaume comparà l’empresonament l’any 1934 de Pere Oliver, a la presó dels Caputxins, amb l’execució, quatre segles abans i a molts pocs metres d’aquell lloc, de Joanot Colom.

Alexandre Jaume relaciona els noms de Colom i Oliver

Alexandre Jaume relaciona els noms de Colom i Oliver

Sí la recerca té aquestes coses i, qualque vegada, et fa present d’informacions que il·lustren qüestions pendents d’aclarir i brinden nous camis per esbrinar-les o per aportar dubtes raonables, ni que sigui!

2 pensaments a “UNA PASSEJADA AMB PERE OLIVER I JOANOT COLOM

  1. Joan Capó

    El canvi de nombres es va fer entre el 1975 i el 1976. Per saber quin nombre hi havia abans pots anar al Departament de Població, a la plaça de Santa Eulàlia, 7.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*