Etziba Balutxo...

Un adagi africà assegura que una persona no mor mentre hi hagi algú que la somia. Aquest és el cas de Guillem d’Efak. He escrit moltes de vegades que és viu i ben viu. Ara, transcorreguts 18 anys d’ençà de la seva mort física, ens arriba un nou llibre seu, del qual no en tenia ni la més remota referència. Curiosament, és el primer original seu en castellà si deixem al marge alguns poemes de joventut, publicats a la premsa local de Manacor, i les traduccions que va fer per a la col·lecció Historias de l’Editorial Bruguera.
*     *     *
Foto: caràtula del llibre. ASSITEJ Madrid (ISBN 975-84-616-2204-7)
*     *     *

Un llibre tècnic

El llibre en qüestió, editat per ASSITEJ (Asociación de Teatro para la Infancia y la Juventud), ens arriba a misses dites i envoltat d’un cert misteri. Amb una presentació signada per Itziar Pascual, “Guillem d’Efak, la flecha y la diana”, transcriu en 102 pàgines, un treball que l’editorial descriu així:

Teoría y práctica del taller de teatro es un método de ejercicios progresivos destinados a provocar la creatividad del niño. La parte práctica del libro se cierra con un apéndice que contiene consejos y sugerencias de títulos para la confección de guiones, prácticas de taller y una serie de ejercicios psicofísicos. Se indican también los temas del Cuento y las Marionetas. Al método práctico precede una parte teórica, imprescindible para la comprensión del punto de vista desde el cual el autor ha confeccionado este libro, que se cierra con una sucinta bibliografía.

D’on surt aquest llibre? L’editorial no ho aclareix. Només explica que és la transcripció d’un mecanoscrit de Guillem d’Efak i l’emmarca “en aquellos años” de vida teatral del poeta a Barcelona (darreria dels 60, primeria dels 70). Això no obstant, una bibliografia final aporta un llibre publicat l’any 1983, tres anys després del retorn de l’autor a Mallorca. Podria tractar-se d’un original enviat a qualque premi literari que, trenta anys després, l’editorial ha considerat d’interès? Podria ser que la bibliografia sigui posterior o que no sigui seva? Com diu la publicitat del llibre: “En el libro se descubre un autor sorprendente”. El misteri no s’esvaeix, tampoc, amb la lectura del manual. En qualsevol cas, tant si és de fa 40 anys com si en fa 20, és un treball interessant i útil per a la gent que vulgui treballar el teatre a les escoles.

Sigui quina sigui la procedència, hem de celebrar amb satisfacció una troballa d’un llibre desconegut que confirma el món polièdric de Guillem d’Efak, poeta, narrador, cantant, traductor i home de teatre, tant com a actor, com a autor i, tal com ara certifica aquesta publicació, teòric de l’art de l’escena. L’editorial va posar-se en contacte amb la família per a obtenir els permisos d’edició corresponents i per a la redacció d’una solapa amb una fotografia de l’autor de 1965 i aquesta breu nota biogràfica:

La llegenda continua

A la segona edició de Balada d’en Guillem d’Efak ja vaig palesar que s’ha editat molta més obra de l’autor d’Erosfera d’ençà de la seva mort, enguany ha fet 18 anys, que en els 65 que va viure. Això ha passat amb les seves cançons (revisades i editades per Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Gom Teatre, Biel Majoral, Banda de Música de Manacor, Joan Pons, Projecte d’Efak, Pep Tosar, Joan Martorell, Òscar Mas, Núria Feliu, Els Valldemossa, Els Pescadors de l’Escala, Bib Mama, Agustí Baró, Josep Carreres, Joan Bibiloni, Refugi…), amb tota la seva obra teatral (Teatre. Guillem d’Efak) els seus poemaris inèdits (Tampoc el foc, Capellet de vidre, El darrer quadern) i amb nombroses segones edicions (Madona i l’arbre, Gimnèsies i Pitiüses…). Aquest fet aclaparador (molts més llibres i molts més discs en mort que en vida) va acompanyat del reconeixement pòstum de la medalla d’or de les illes Balears, concedida l’any 2011. Tot plegat té la valoració negativa d’incitar-nos a pensar que l’autor s’ha hagut de morir per a veure l’obra reconeguda, però també ens convida, en positiu, a concloure que l’obra de Guillem d’Efak és ben viva i que hi ha gent que el somia per fer verídica la dita africana de l’inici d’aquest escrit.

PS.- Vull aprofitar per afegir una fotografia molt interessant de l’arxiu familiar de Nicolau Pizà, pare de Queta i Teo. Justament darrera del popular duo mallorquí es veu Guillem d’Efak a la cloenda del I Festival de la Nova Cançó que es va fer a l’Hotel Jaume I de Palma (cantonada passeig Mallorca amb carrer Catalunya).