Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

ARA (i sempre) MÉS QUE MAI!

Deixa un comentari
El retall de premsa que il·lustra aquest comentari va ser publicat dia 24 d’abril de 1983 al Diario de Mallorca. Han passat trenta anys! La foto mostra el punt d’informació que instal·là el PSM als peus de l’estàtua de Jaume I. Sota l’eslògan de la campanya electoral, es poden veure, d’esquerra a dreta, Baltasar Darder (Ariany, 1949), Bartomeu Mestre (Felanitx, 1952) i Joan Perelló (Campos, 1953), cap d’ells ciutadà. En l’ordre invers varen ser els tres primers candidats a l’Ajuntament de Palma.

 

*     *     *

 

ARA MÉS QUE MAI! va ser l’eslògan electoral que escollí el Partit Socialista de Mallorca a les eleccions municipals i autonòmiques de 1983, les primeres després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. La proposta va ser de Jaume Santandreu, autor d’un romanç que, musicat per Rafel Estaràs, interpretaren Els Valldemossa a l’Auditori de Palma a l’acte central de la campanya.

Poble mallorquí
ja no ets cap infant
per voler tenir
didots importats;
destapa els enganys
dels partits centrals.ARA MES QUE MAI, FORA DISFRESSATS!

Redreça el present
obrint nous camins.
Poble independent,
el nostre destí,
que avui alça el clam
de la Llibertat.

ARA MÉS QUE MAI, FORA DISFRESSATS!

No et sentis vençut
pels cops del passat.
Desperta l’orgull
de Poble arrelat.
Nació enmig del mar,
pàtria de fills grans.

ARA MÉS QUE MAI, FORA DISFRESSATS!

La frase de la campanya va ser utilitzada amb moltes de variants. Un dels anuncis mostrava un jove que demanava a un altre: “I tu, a qui votaràs?”. La resposta era: “Jo? Ara més que mai!”. Aquella seria la darrera campanya del PSM on no apareixien els candidats i se centrava tota la propaganda en la frase publicitària escollida. Quatre paraules que deien molt i que no es varen registrar. Anys després, el mateix eslògan va ser utilitzat per una campanya de l’Ajuntament de Barcelona, just abans dels jocs olímpics, per complementar la de Posa’t guapa! L’Ara més que mai anava seguit de els diverses disciplines esportives de la competició. (1) D’aleshores ençà, la frase ha fet fortuna. El desembre de 2009 Caritas i la Creu Roja iniciaren una campanya, encara vigent, amb la mateixa frase (2)

Tal com indica el titular de premsa, els partits sense recursos havien de fer servir l’enginy i la imaginació per tenir un mínim de protagonisme. El PSM disposava d’una persona ocurrent i amb experiència en el món de la imatge: Jaume Montcades. Ell va ser el creador dels politxons que ompliren les zones ajardinades de Ciutat, des de la Porta del Camp fins a la plaça del Progrés. D’ell també va ser la idea de crear uns mòbils per penjar als arbres. No es contractava cap empresa, sinó que la feina d’empaperinar, enfilar-se als arbres i als fanals, estalonar politxons i fer bustiades selectives de propaganda, tot absolutament ho realitzaven els afiliats amb una implicació, un voluntarisme i un entusiasme que accentuaven la participació en la vida política del partit.

Les altres organitzacions fonamentaven la campanya sobre tanques publicitàries de pagament, anuncis de premsa, espots televisius… La campanya del PSM els treia de polleguera. Per això, aviat instruirien normes per posar problemes… i multes! No es podrien posar politxons “per no espanyar els jardins”, no es podrien penjar mòbils “perquè podien distreure els conductors”, no es podrien posar banderoles “perquè podien caure i provocar accidents”. Malgrat tot, a cada obstacle, se cercaven alternatives. Si no es podien clavar els politxons, es podrien clavar als pals de telèfon… fins que es prohibís fer-ho i, aleshores, es podrien fermar als semàfors… fins que es prohibís fer-ho i, aleshores, es posessin a les papereres… fins que es prohibí fer-ho i aleshores…

Tota la campanya va ser una lluita constant contra les prohibicions. La censura va atacar directament el PSM. Jaume Santandreu, aleshores col·laborador setmanal al diari Baleares va veure com no li publicaven l’article de la darrera setmana de campanya. Més gros va ser que el programa de TVE Vivir cada día del realitzador Lisardo García-Bueno, que s’havia d’emetre el dimecres anterior a les eleccions, dedicat a l’Hospital de Nit i a la figura de Santandreu, era ajornat durant dues setmanes per ordres superiors. El darrer dia de campanya, Jaume Santandreu va plantar-se als peus de l’estàtua de Jaume I i va parlar durant 12 hores seguides, en una acció de protesta, mentre altres candidats repartien còpies de l’article censurat.

El resultat electoral va ser decebedor, però dins del que estava previst i va permetre mantenir una presència institucional de resistència. Es varen obtenir dos escons al Parlament: Sebastià Serra i Damià Ferrà-Ponç (Santandreu era el tercer de la llista). S’assoliren regidors a Algaida, Binissalem, Bunyola, Campanet, Inca, Llubí, Manacor. Montuïri, Pollença, Porreres, la Pobla, Sant Llorenç i Vilafranca, a banda de presència interposada en altres llistes municipals independents (Artà, Felanitx, Sineu…). El cas més lamentable va ser perdre el regidor de Palma, tot i la bona feina feta en el camp de l’educació i la normalització lingüística per Joan Perelló. Cal advertir que, a les eleccions de 1979, dels 27 regidors de Palma, el PSOE en va treure 11, 2 el PC i 1 el PSM, amb la qual cosa va ser possible un pacte per superar els 13 que havia obtingut UCD. Aquesta vegada, però, tot just havia passat mig any de l’aclaparadora victòria electoral del PSOE al Congrés de Diputats espanyol, amb majoria absoluta de l’octubre de 1982. Com era de preveure el PSM i el PC varen perdre els tres regidors mentre els 11 del PSOE es transformaren en 14. La llista de Palma del PSM, entre d’altres, comptava amb Joana Maria Palou, anys després directora del Museu de Mallorca, Miquel Barceló, director clínic de l’Hospital de Nit, Miquel Fullana (1905-2000), membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, cofundador de l’OCB (és l’autor del logo amb l’estel), secretari personal de l’arquitecte Guillem Forteza i militant d’Esquerra Republicana durant la República.

S’havia fet una feinada en condicions molt precàries. Malgrat el resultat, tothom coincidia en les valoracions. Havia estat una campanya molt imaginatvia i dinàmica. Avui, amb la perspectiva dels anys, aquella frase convida a somriure. Ara més que mai? Ara i suara! Ahir, com sempre, com ara mateix, hem de continuar defensant la llengua, la cultura i la nació catalanes. De fet, aquell eslògan no prescriu, perquè és consubstancial en la lluita. Potser les quatre paraules de la frase es podrien simplificar i reduir a tres: ARA I SEMPRE!

A Baltadar Darder in memoriam
El retall de premsa de fa trenta any reclama no tancar el comentari sense fer abans un just recordatori de Baltasar Darder i Sansó. Nascut a Ariany l’any 1948, era mestre (va dirigir l’escola del patronat gitano de Son Banya entre el 1973 i el 1988), llicenciat en filologia catalana, defensor a ultrança de la Cultura Catalana, fundador dels Escoltes de Mallorca i dinamitzador dels grups d’esplai, va morir sobtadament a Palma l’any 1991. Aquell any li va ser concedit el premi Francesc de Borja Moll i es va posar el seu nom a una associació i un casal de joves. Les persones que el vàrem tractar el mantenim ben viu a la memòria, atesa la seva bonhomia i un esperit solidari disposat a implicar-se generosament en qualsevol lluita compromesa a favor de la llengua i del territori. Algú dubta que hauria estat un excel·lent regidor? Tant de bo tots com ell!


(1) vg. arxiu adjunt BARCELONA

(2) vg. arxiu adjunt CREUROJA

  1. Gràcies per mantenir viu el record de qui, efectivament, va ser paradigma de bonhomia i esperit solidari. En aquesta casa des d’on escric, la seva presència traspua els mobles i els llibres, i el seu record rialler i amatent hi és present a cada moment i a cada racó. Ara els seus néts el veuen als retrats que pengen de les parets, i diuen: l’avi!!!
    No sé si hauria estat un bon regidor (era massa bona persona), però va ser el millor company, el millor pare de les meves filles, i de ben segur que hauria estat un avi meravellós per als meus néts, que són també els seus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.