marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
ACOLLIR LA VOLUNTAT D’ACOLLIDA
El jardí que m’acull amb la quietud que més nodreix no em demana si conec el nom de les flors que agombola. De les moltes que me miren i em somriuen amb murrieria només sé el nom de les roses i dels gladiols. M’empegueeixo de no conèixer-ne el nom perquè em permeten fruir de la bellesa que glateix arreu, enterca, per molt que la ignorem, que la negligim o que l’odiem, fins i tot.
I si el jardí no em reclama el nom de cap flor per fruir de la seva bellesa pacificadora, com no he de voler acollir qui fuig de la guerra, dels dictats de l’odi o dels corrents de sang? Qui i per què no vol que jo aculli qui vulgui? Qui, en nom de qui o de què i per què em priva d’atendre qui em plagui a casa meva? No presumim tant de ser molt bons acollidors de turistes i visitants?
M’empegueeixo de no conèixer el nom de les flors i de no fresar el camí de la desobediència.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El poema de la setmana
.
VOLEM ACOLLIR!!!!
Dissabte passat, després del meravellós, emotiu i humaníssim espectacle que visquérem al Palau Sant Jordi, de Barcelona, al voltant de la campanya “Volem acollir!”, alguns companys que tenen la generositat de llegir els poemes que, cada cap de setmana, solc publicar en aquestes pàgines, van suggerir-me que n’escrigués un sobre la descarnada tragèdia dels refugiats, que tan i tan a prop nostre tenim.
I jo els vaig dir, recordo, que em veia absolutament incapaç, tot i la tensió —ben roent en aquells moments— de les meves fibres sentimentals, d’escriure un poema tan bell i tan definidor sobre aquesta tragèdia del nostre segle com el que havia escrit, poc abans de morir —als seus joveníssims, gloriosos i creatius cent anys— la gran poetessa Joana Raspall; un poema tan colpidor i tan senzill com el seu propi nom: “Podries”.
I és, per això, que avui m’he decidit no tan sols a oferir-vos-el com a “Poema de la setmana”, sinó també a seleccionar-lo —i recitar-lo— una d’aquestes nits, dins el meu petit espai poètic de la “Nit dels ignorants”, de Catalunya Ràdio.
Tant de bo la seva emissió serveixi per sensibilitzar-nos, tots plegats, sobre aquesta enorme tragèdia tant propera com vergonyosa, i ens mogui a acudir a la gran manifestació que dissabte que ve ha de recórrer, en un unànim i atronador clam, els amples carrers de la capital de Catalunya.
Gràcies, Oscar Camps, Jordi Armadans, Rubèn Wagensberg, David Zorrakino… i tants i tants altres esperits exemplarment solidaris per ser com sou i per fer tot el que feu!
Jm. S.
https://soundcloud.com/josepmiquel-servia/joana-raspall-podries