marginàlies

José Ramón Bauzá Díez, madrileny de naixement i marratxiner d’adopció, pot anar on li plagui sense donar cap explicació a ningú; el president del govern de les Illes Balears també, però la seva activitat ens compromet a tots, raó per la qual les seves presències i absències poden ser criticades. Ahir, segons una nota de premsa que emeté el seu gabinet, el president encara en funcions assistí a la presentació del llibre “La defensa de Mallorca. XXV siglos de historia militar”, escrit per Jesús Rodríguez Saiz, general de divisió. L’acompanyaren, Maria Salom, presidenta en funcions igualment del Consell de Mallorca, i la delegada del Govern de l’Estat, Teresa Palmer. Altíssima representació institucional, sens dubte, per a aquesta presentació que es va fer al “Centro de Historia y Cultura Militar de Baleares”. També hi era el comandant general de Balears, Fernando Aznar Ladrón de Guevara.

Segons la nota editorial d’aquest llibre, “Los primeros pobladores de Mallorca no tenían establecido un sistema de defensa contra enemigos externos pero, a partir del siglo V a C., la llegada de naves griegas, fenicias y cartaginesas y las incursiones de los denominados pueblos de la mar hicieron crear una conciencia de defensa colectiva que  plasmaron en los poblados talayóticos amurallados y en la preparación de los honderos baleares”. Si us ha fet dentetes…

No l’he llegit, el llibre, i no sé si ho faré perquè el darrer paràgraf de l’esca editorial no deixa d’inquietar-me:  “Se establecen fuertes artillados y Baterías de costa que protegen las grandes bahías y más tarde el contorno de la isla hasta la caída del Muro de Berlín”. Això era despús-ahir, com aquell qui diu…

Però bé, sense conèixer la investigació del senyor Rodríguez Saiz, que les institucions públiques més importants de l’arxipèlag i de Mallorca considerin que els seus caps han de fer acte de presència en la seva presentació pública, vol dir que la consideren capital, molt important per a la ciutadania de les Balears.

I aquesta decisió de la presidència del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears no passaria d’aquí i a mi personalment no m’hauria causat enuig i, a conseqüència, agrura, si aquestes mateixes presidències haguessin decidit no fer acte de presència dilluns passat al lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Joan Veny i Clar, que ha dedicat tota la vida d’adult a l’estudi dels nostres mots. Avantposar una obra d’assaig –per important que sigui- a un acte de reconeixement a tota una vida exemplar de treball i esforços, mostra clarament les discriminacions presidencials.

Fer parts i quarts d’aquesta manera diu molt de com són, què volen i on volen anar tant Bauzá com Salom, president i presidenta en funcions.