NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

TRADUCCIÓ: “La cançó es rebel·la” Alfons Garcia Valencia. Levante EMV 26 d’agost.

 

Protesta

La cançó es
rebel·la

La música en
valencià veu el repartiment d’ajudes de la Generalitat com una mostra més del menyspreu
que pateix. Organitza una marató per a captar finançament i “fer-se
visible”.

ALFONS GARCIA VALENCIA

            Oblit, indiferència, menyspreu,
marginació. Són paraules habituals en les activitats i els comunicats dels
músics en valencià a l’hora de definir la seua relació amb la Generalitat. L’últim
exemple ha estat la resolució de l’Institut Valencià de la Música (IVM), depenent
de la Conselleria de Cultura, sobre les ajudes de 2009. Serà l’atzar o l’estrany
sentit de l’humor de les coincidències, però diferents propostes del món de la
cançó s’han vist excloses, de nou, en el repartiment del manà institucional. El
festival Feslloch, coorganitzat per Escola Valenciana; el Nits d’Aielo i Art,
promogut des de les esferes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, o l’homenatge
a Joan Baptista Humet celebrat en el seu poble natal, Navarrès, són algunes d’elles,
com avançà Levante-EMV.
            Però prou de llàgrimes. És el
que han d’haver pensat els més joves de la música en valencià, que a través del
Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), l’organització que vertebra aquest sector
cultural, han muntat el COMcert aquest dissabte en Benifairó de la Valldigna,
una marató de més de deu hores de música amb el qual obtenir els fons que l’Administració
no els dóna per a finançar una nova guia de músics en valencià. Però, sobretot,
“és una forma de fer-nos visibles en la societat i donar a conèixer el nostre
treball”, assegura el president del COM, Manuel Miralles (un dels fundadors
d’Al Tall).
            “¿Marginació? És quelcom
pitjor. No hi ha pitjor discriminació que la invisibilitat, que ens
ignoren”, abunda el músic, qui afegeix que també en aquest àmbit social hi
ha empreses, “como en la Fórmula 1, però nosaltres sembla que no som ningú,
només misèria”.
            Miralles reconeix que els
veterans arribaren a pensar que allò de la cançó s’acabava, però “d’això
res, perquè la gent jove està fent moltes coses”. “Són els autors els
que ens obliguen a no parar, a no baixar els braços, perquè existeix una
creació brutal, en augment”, apunta el president del col·lectiu.

Llorenç Barber, més pessimista.
            Llorenç Barber, veterà exponent
de la música experimental i director del projecte Nits d’Aielo i Art, no és tan
optimista. Sempre hi ha alguna raó burocràtica, “alguna excusa difícil de
creure”, diu, per a denegar l’ajuda a festivals com el citat, cosa que al
final fa pensar que existeix “una certa llista negra de facto”.
“La tendència general -afirma- és ni un somriure, ni un cèntim, al que siga
crític, problemàtic o supose investigació”. El resultat: “No existeix
la música valenciana en el mapa de la innovació”.
            I Barber no veu símptomes
positius, encara que admet que el seu cercle de contactes és restringit. ¿La
unió dels joves? No és quelcom especial de Valencia, sinó producte de l’arribada
d’Internet en els 90 i la nova era que ha obert. “El que veig és pitjor
que fa 40 anys, perquè encara hi havia esperança de futur. Hui és la gran absència”,
sentencia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.