DE CATALUNYA A POLÒNIA (i viceversa)
Deixa un comentari
***
És sabut que, entre moltes altres organitzacions de fora de Catalunya com el Partit Radical Holandès, el sindicat polonès Solidarność, fundat per Lech Wałęsa, posteriorment president de Polònia, va fer seva, com a himne, L’Estaca (1) de Lluís Llach. L’emblemàtica cançó, tot un símbol de resistència i estímul a la lluita contra les dictadures, és coneguda i cantada arreu del món i en molts d’idiomes, però segurament, a banda de Catalunya, a cap lloc és tan coneguda i popular com a Polònia. La cosa té gràcia.
Té gràcia la cosa, perquè hi ha un fet similar, però a la inversa. És a dir, una cançó polonesa que va esdevenir un himne d’una organització catalana. La història de La Varchavianka, Warschawjanka o Varsoviana, molt anterior en el temps a la de L’Estaca, presenta curiositats ben remarcables com, per exemple, la diversa i, fins i tot, antagònica utilització que se n’ha fet i la perversa manipulació que ha patit la cançó al llarg dels anys.
L’any 1883 el poeta Wac?aw ?wi?cicki, tancat a una presó de Varsòvia, va escriure una lletra (2) per ser cantada amb la música d’una melodia popular polonesa que, a la vegada, havia originat La marxa dels zuaus, un himne militar que el poeta volia escarnir amb una paròdia burlesca. La composició del polonès era una crítica contra l’exèrcit rus. En aquells anys, el moviment obrer del poble polonès lluitava contra l’ocupació russa. És important aclarir que Polònia encara era una nació sense estat i, des de gairebé un segle abans, concretament des de l’any 1795, tenia el territori esquarterat i repartit entre Rússia, Prússia i Àustria. Cal recordar també que Polònia no assoliria la independència fins a l’any 1919, just en acabar la primera guerra mundial, encara no fa 100 anys!
La Varsoviana (3) es va cantar, per primera vegada, l’any 1885 a una manifestació obrera a Varsòvia. Anys després, aquella composició que va néixer adreçada contra l’exèrcit rus va esdevenir paradoxalment l’himne popular de l’exèrcit rus, durant la revolució de 1917 i, des d’aleshores, va ser part destacada de la música militar soviètica. Aquella ironia històrica seria la primera, però no la darrera!
Finalitzada la segona guerra mundial, paradoxalment i per segona vegada, la composició va ser adoptada per les forces militars franceses de paracaigudistes i d’operacions especials, amb el títol Les hussards de Bercheny. L’any 2010 la melodia encara va servir de banda sonora d’un espot televisiu per reclutar joves a l’exèrcit francès. Una altra vegada, doncs, aquella composició nascuda per fer befa de l’exèrcit i enaltir la lluita a favor de la Llibertat, servia irònicament per fer propaganda de les forces militars.
Talment com L’Estaca, més de 20 anys després de néixer, va esdevenir l’himne d’un sindicat que, si no era verticalista, sí almenys amb clares connotacions reaccionàries, també amb La Varsoviana passà una cosa semblant: la varen fer seva els destinataris de la crítica de la cançó: la dictadura dels militars. I tanmateix, segur que tomba i ens podrem alliberar perquè l’única riquesa és la llibertat i cal defensar-la amb coratge i valor.
(1) Aquí la podem escoltar en l’acte del XXVè aniversari de la fundació del sindicat: http://www.youtube.com/watch?v=gZIScFOaaYk&feature=related
(2) La lletra en català:
Negres tempestes agiten els aires,
núvols sinistres ens enceguen l’esguard,
encara que us espera la mort més cruenta,
contra l’adversari hem de lluitar.
L’única riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i amb fe.
Alça la bandera revolucionària
que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel.
Dempeus tot el poble!
Tots a la lluita!
Esfondrem amb fúria la reacció!
A les barricades!
A les barricades!
Per la victòria de la confederació!
(3) Entre les versions que circulen, la majoria russes, a l’enllaç en podeu escoltar una més moderna i original cantada, entre d’altres llengües, en esperanto:
http://www.youtube.com/watch?v=H4VQXqH36Qw&feature=related