Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

LA DRETA NO VOL TREN (i l’esquerra bada)

Deixa un comentari

Quan creus que una cosa s’oblida, veus repetir errors que confiaves caducats.
A la novel·la El darrer manuscrit vaig explicar com la desaparició del tren a Mallorca representà un canvi radical i irracional, amb una concentració urbana gens harmònica, la destrucció del territori, el malbaratament de recursos i un mal immens i intens a la pagesia i al paisatge.

LA DRETA NO VOL TREN (i això no és d'ara!)

La il·lustració, i només és un exemple, mostra la bella estampa que brindava l’estació de Llucmajor. Avui, totalment destruïda, és un supermercat alemany.

***

 

Dia 5 de maig de 1865 el Diario de Palma publicava això: “No vamos a enumerar las grandes ventajas que en sí lleva una línea férrea. Ventajas que llevarán paso a paso a la isla por la senda de una revolución pacífica al colmo del bienestar.” Quina descripció tan perfecta en poques paraules! 10 anys després s’inaugurà el primer tram de ferrocarril a Mallorca i semblava que aquella revolució pacífica a la recerca del benestar, estava ben encarrilada (mai millor dit). No obstant, les coses es varen fer amb els peus i ja se sap que allò que neix malament, malament acaba. Abandonats per Espanya, que patrocinava línies fèrries a rompre arreu de l’estat, aquí el tren va ser fruit de la iniciativa privada i no es va projectar en clau de servei públic sinó d’inversió especulativa. Bàsicament per raons de mesquinesa econòmica, l’amplària de la via escollida no era l’estàndard, els carrils eren lents, i la xarxa dissenyada va ser un ventall radial des de Palma que provocà la progressiva concentració urbana i la deserció de la part forana. Mirar la línia de Felanitx en el mapa (i només és un exemple), delata l’absurd que el tren passàs per Santa Maria i Santa Eugènia, perquè els 46 km que hi ha entre Felanitx i Ciutat es convertiren en més de 70 km i més de dues hores de trajecte. No s’havia pensat en ramals. El tren no s’orientava a les persones, sinó a l’economia i encara malament. La comoditat i la velocitat no varen rebre l’atenció deguda. Tot se supedità, només en clau dels interessos de Ciutat, a les mercaderies (les mines d’Alaró, les efímeres pedreres de Campos, les bodegues de Felanitx, els sequers de Porreres, les salines de Migjorn…). Els doblers comandaren!

Després de la guerra, el règim franquista protegí les concessions d’autocars i limità el preu del tren. El 1945 anar i tornar de Palma a Felanitx costava 12 pessetes en tren i 10 en autocar que, a més, feia el camí en la meitat de temps. L’objectiu era el sabotatge: dinamitar (descapitalitzar) el ferrocarril. La bancarrota es precipità. El 1951 l’estat va assumir la gestió i el 1959 comprà la companyia al preu inicial de les accions. El març de 1962, per no haver de fer les inversions que calia, Espanya s’aferrà a un informe del Banc Mundial que encoratjava tancar les línies no rendibles. Eren els anys del boom turístic. S’encetà la balearització, entesa com a sinònim de creixement no planificat. L’especulació salvatge, la fórmula més perversa de corrupció, va tenir dues conseqüències nefastes que encara patim: excés de població i destrucció del territori. El tren, que representa austeritat i solidaritat, hauria minvat ambdós efectes, però a Espanya la destrucció de Mallorca li importava un rave! Allò que volia, a qualsevol preu, era crear llocs de feina i espoliar-nos en tots els sentits com una colònia. Els països àrabs, amics de Franco, proporcionaven petroli a un preu més baix que el del mercat internacional i això deixava un marge de benefici important al calaix públic… i a les butxaques corruptes. Els untats ministres tecnòcrates volien omplir Mallorca de carreteres, de SEAT-600, d’urbanitzacions, d’habitatges nous i el tren els feia nosa. Fins i tot atiaren la campanya Túnel SÍ, Tren NO! contra la línia del tren de Sóller quan ja era rendible gràcies al turisme. Volien omplir Mallorca de carreteres, de cotxes, d’autocars…

L’any 1964, FEVE, l‘organisme estatal, inicià el desmantellament. L’ampliació de les pistes de Son Santjoan va servir d’excusa per a la primera gran endemesa. En comptes de fer una estació nova a l’aeroport (com a Barcelona o Madrid) suprimiren la línia que anava a Santanyí, amb estacions al Coll, l’Arenal, Llucmajor, Campos, Banys de Sant Joan i Ses Salines, a més de davalladors a Can Pastilla, Ses Fontanelles, Es Munts, Es Pil·larí, Es Palmer i Es Llombards. La línia, inaugurada l’any 1917 no havia durat ni 50 anys. Ara que tant es parla del tramvia, algú s’imagina un tren que unís Palma, l’aeroport, S’Arenal i el Trenc? Doncs, el teníem i el se carregaren. La supressió progressiva de les distintes línies anava seguida de la immediata liquidació i venda dels terrenys. Així va passar amb les línies de Santanyí i de Felanitx. La majoria d’estacions foren enderrocades pels nous propietaris per evitar el risc cert de declaració d’edificis singulars. Certament, ho eren!

El ferrocarril és el transport de menor consum i el més ràpid. Ben gestionat, permet millors horaris, freqüències, comoditat, regularitat, seguretat i capacitat. El tren representa una via de progrés, com bé explica Nicolau S. Cañellas en els seus treballs, i incideix en la forma d’estructurar la societat i de modelar la geografia humana. D’haver-se fet les coses bé, una altra Mallorca seria possible: més racional, més harmònica, més humana, més ben repartida, amb l’optimització i diversificació de tots els seus ports, i amb una qualitat de vida més alta. Espanya no ho va permetre. Ara, amb còmplices d’aquí, tot segueix com abans. Com pot ser que un govern que es diu progressista patrocini amb doblers públics la compra de vehicles (que fan més mal que el tabac) i la inacabable ampliació de carreteres que provoquen més destrucció? Què ha passat? Palma és una ciutat de dies feiners que els caps de setmana esdevé mig morta per l’abundància de segones residències. Els polítics, principalment els de la dreta, no pensen en els seus fills ni en el futur i fan talment com els ministres de Franco. Mirar les vies de cintura i autopistes que conflueixen a Palma ens mostra trens de vehicles particulars que contaminen i consumeixen recursos. Hem de concloure, per tant, que aquella revolució pacífica que, segons la premsa de 1865, ens havia de portar al límit del benestar va ser objecte d’un sabotatge. Un sabotatge que ara es repeteix.


  1. M’ho ensumava però dubtava que fossin manies meves.  Sospitava que aquesta dreta miserable que patim a Mallorca no va de tren.  Ara, Tomeu, ho confirmes i ho documentes històricament. 
    Sempre m’he demanat en cas que la meva sospita fos certa, per què passa això.  Ara ho veig.  El meu endarrer ara és saber si a la Catalunya continental també passa o ha passat res de semblant.  Igualment em deman si, en general, a la resta d’Europa han patit mai una dreta tan curta de gambals. 
    Hem de menester una altra dreta.  Un país normal ha de menester una esquerra condreta i una dreta condreta.  A Mallorca ens manca tant una cosa com l’altra.

  2. Per motius familiars, acadèmics i professionals al llarg de la meva vida he hagut de residir a molts llocs de la península i del continent europeu. Tanmateix, mai m’havia sentit tan aillat del món des que visc a Artà (sense tren). Fa molts anys que juguen amb la nostra paciència, dignitat i mobilitat.

  3. Tens tota la raó, Tomeu! Ara que visc a Binissalem, des de fa un any i mig, valor encara més la importància de tenir un bon servei públic de tren. I aquesta circumstància em permet, a més de donar opinió com a usuari, patir en carn pròpia l’esperit antisocial de les nostres institucions, especialment de la dreta neofranquista que ens governa.
    Aquest govern del PP ha renunciat a l’ampliació de la xarxa ferroriària cap a Llevant, amb la pèrdua, si no estic mal informat, de centenars de milions d’euros del pressupost estatal. A més, és responsable de la brutícia, l’abandó i les avaries de les obsoletes unitats amb motor de gas-oil. I també de l’abandó del manteniment i neteja de les estacions de tota la línia ferroviària, de la impuntualitat del servei i, en definitiva, de l’insult a la ciutadania, usuària o no del tren, que suposa tot plegat.
    A més, des de l’anterior legislatura (al César el que és del César) són realitat tant l’electrificació de la línia Palma-Inca, com les noves unitats del tren elèctric, que romanen aturades des de la passada primavera a l’estació intermodal de Palma. Ningú no sap per què no s’han posades en servei, però no cal ser massa viu per adonar-se que la veritable raó és que, sobretot de cara a les eleccions generalíssimes (del 20-N) el govern de Bauzá no vol que el personal se’n recordi de qui va gestionar aquestes millores.
    Crec que aquest debat és molt important, i tothom que estimi Mallorca hauria de dir la seva.

  4. Idò si Tomeu! La dreta no vol tren! i com bé has dit només pensen en el negoci i en el benefici d’avui, sense pensar en la gana de demà… per això et propòs que llegeixis un article que vaig escriure fa uns mesos sobre la mobilitat a Mallorca, dels problemes que planteja actualment i el que segurament suposarà en un futur.

    Aquest és el link de l’article: http://xeremier-en-bicicleta.blogspot.com/2011/04/100-kmh-deluxe.html

    Supòs que aviat em tocarà escriure un article sobre el tren a Mallorca, segurament agafant dades del teu llibre! Quan ho faci, t’ho faré sebre!

    Salut! 

  5. Idò si Tomeu! La dreta no vol tren! Sembla ser que aquestes gavines només pensen amb la butxaca i en el present, sense pensar en el futur d’aquesta terra. No és d’ara que com a geògraf, el tema de la mobilitat a la nostra illa se’m planteja com un problema que si no abordem aviat pot tenir repercussions molt dolentes per la nostra societat i el nostre territori. D’això vaig xerrar fa uns mesos al meu blog en un article sobre mobilitat i el problema que suposa la pujada continua del preu del petroli. T’adjunt el link perquè li facis una ullada: http://xeremier-en-bicicleta.blogspot.com/2011/04/100-kmh-deluxe.html

    Supòs que aviat hauré d’escriure un nou article sobre el tren a mallorca en present passat i futur i segurament faré esment al teu llibre. Quan el publiqui ja t’ho faré saber! Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.