Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

AGUR, ESKERRIK ASKO ETA IKUSI ARTE, DONIBANE!

Deixa un comentari

Després de gaudir de gairebé tres setmanes a Hugoenea, l’apartament que l’ajuntament de Pasaia i l’Euskal Idazleen Elkartea posen a disposició d’escriptors en llengües minoritzades, demà serà el darrer dia d’estada i toca arreplegar les coses. Ho faré amb la convicció de tornar a Euskal Herria, una terra que havia visitat en anteriors ocasions molt per damunt i que ara, a més d’haver-la conegut molt més, farà part dels llocs que he estimat.

***

Me n’aniré amb les bateries ben carregades, amb l’olor de la mar, amb els ulls plens de paisatges, amb el regust d’una cuina i d’uns vins que allepoleixen les taules més humils, amb el travessar de les barques, amb el record de pujar i davallar muntanyes, amb la sal i l’arena del Cantàbric, amb tots els colors del verd, amb les retalladures d’una costa folrada de fonoll marí i il·luminada per fars, amb cançons d’amor i de mort, amb l’oïda badada d’esforç gustós per endevinar en els ulls el fil de les converses en una llengua viva que neix i s’escampa i creix, amb l’espectacle de veure volar traineres en un esforç solidari, amb els somnis evocats per les llegendes populars sobre dofins i balenes. Però, sobretot, me n’aniré amb el reconeixement a una geografia humana que destaca per la convicció en uns ideals de llibertat, de justícia i de pau i, tant o més que això, amb sana enveja a la dignitat amb la qual aquesta geografia humana defensa els seus ideals, de generació en generació, malgrat el patiment i l’oprobi que l’Espanya uniformitzadora ha practicat i practica.

Una doble condició general és l’amabilitat i l’afabilitat. Amables i afables na Raquel i la seva companya de l’oficina de turisme de Pasaia i el jove de la d’Hernani. Amable i afable la gent de l’Euskal Idazleen Elkartea, especialment na Nagore, a punt de brindar sempre atenció i servei. I na Mila de la botigueta de davall l’apartament, n’Inés, la veïna del balcó, la propietària del Errioguarda Enea on menges cuina basca i et tracten com a basc. Amables, afables i generosos na Gemma i en Mikel, tan propers en els somnis que han sabut transmetre a les seves filles.

Me’n vaig amb noms, cosits a la memòria i amb adreces a les butxaques, d’amics i d’amigues descoberts aquí, amb l’esperança que ens retrobarem aviat a part o a banda. La seva causa té molts de punts de convergència amb la raó de ser de la meva vida. Contra la condemna i la cadena, celebraré la seva emancipació i ells celebraran la meva. Per això no m’he acomiadat a la menuda. Saben que, en voler, trobaran en mi molt més que una mà amiga; una mà agraïda. El magisteri que m’han brindat ha estat un màster intensiu per copsar el sentir d’una gent caricaturitzada sempre des de la mateixa mala fe que m’afecta a mi com a català.

Avui ja no escriuré gaire, perquè moltes experiències viscudes requereixen un bon pair, reflexiu i amb perspectiva, abans de fer-ne relats públics per compartir. He arreplegat llibres, fotografies i notes que m’ocuparan hores i dies quan retorni a la foravila felanitxera on visc. El dietari, en flash, em passeja per l’arribada, amb l’amable acolliment a l’oficina de turisme, aferrada al Museu Víctor Hugo; la pujada de les maletes per un carrer empedrat fins a la casa d’aquest poble que fa part del camí de Sant Jaume de Galícia; la troballa, al costat de l’ordinador, dels consells pràctics d’alguns escriptors catalans que m’havien precedit (gràcies David i Òscar). També me’n duc, ben viva i descrita, la manifestació a favor dels presos de dia 17 a Sant Sebastià sota una pluja intensa amb una gent de pedra picada. El lliurament a l’associació basca d’escriptors d’uns lots de llibres en català, recollits setmanes abans al Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma o la Caixa de Balears. I l’abandó intermitent del retolador i el paper per assistir a una dotzena de projeccions en el marc del Donostia Zinemaldia que he comentat en aquest bloc. L’anada a Hernani, amb l’emoció de trobar enmig de la plaça les esqueles amb flors de persones que varen demostrar estar disposades a donar la vida per defensar allò que creien. Nedades a distints indrets esquivant les ones i els surfistes, la visita a les vinyes de Getaria en plena verema, les entrades a museus marítims i les hores de conversa amb la gent.

Ja he enllestit un full, destinat a les persones que puguin passar per aquest apartament en el futur, en línia amb els escrits que vaig trobar, amb un breu relat de la meva experiència i algunes recomanacions bàsiques (llocs per visitar, per comprar, per menjar, nom dels veïns…). Per paga hi ha tantes de coses per veure que cal ajudar a deixar anar les més prescindibles i destriar les millors. Els explicaré com així San Pedro té les millors vistes del món i com així els seus habitants anomenen “illencs” als de Dobiane. En canvi, no els parlaré dels quatre noms que figuren a la placa que hi ha al costat del far interior del canal i que he posat per il·lustrar aquest comentari. No els hi diré res, perquè així ho puguin demanar i rebre la informació i l’opinió directa de la gent del poble. Quatre morts més d’una llarga peripècia que no ha acabat. Quatre morts més que amaga la història oficial, però que no oblida el poble.

En partir faré una nit a Lleida (que bé, aquest cap de setmana són les festes de Sant Miquel!) i després continuaré fins a Barcelona per embarcar l’endemà vespre cap a Mallorca.

Vaig a fer les maletes.

En ser a casa, ja inventaré qualque bona excusa per retrobar-te, Donibane! Agur eta esquerik asko!

RAIMON: EL PAÍS BASC: http://www.youtube.com/watch?v=ND4spUjP0eA

MÉS COSES:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/204973

https://www.facebook.com/profile.php?id=100000689932576#!/photo.php?fbid=259106410789021&set=a.145741285458868.18703.100000689932576&type=1&theater

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/203592

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 30 de setembre de 2011 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.