Etziba Balutxo...

Segona part de l’anàlisi del llibre Die Insel des zweiten Gcsichts. En aquest fragment es parla d’alguns aspectes generals del llibre. En futurs lliuraments es faran veure algunes falsedats i exageracions, a més de destacar fets històrics autèntics i poc coneguts. També s’aportarà informació complementària dels personatges històrics que hi desfilen.

La fotografia del pati del Castell de Bellver que il·lustra aquesta segona part del comentari, correspon a una de les poquíssimes imatges que existeixen de l’autor durant la seva estada a Mallorca. (font: http://www.ksta.de/ks/images/mdsBild/1288742465069l.jpg)
***

L?obra en curs de comentari, està recollida en un sol volum que conté quatre llibres encadenats que l?autor no va voler publicar mai separadament ni, molt menys encara, autoritzar-ne edicions reduïdes més comercials. La sotstitolà ?De les memòries aplicades de Vigoleis?, la dedicà a la seva companya Beatrice, coprotagonista de les penúries, i negà sempre que fos una novel·la ni, tampoc, l?autobiografia dels seus poc més de cinc anys a Mallorca, entre el mes d?agost de 1931 i finals de setembre de 1936. Insistia, amb la definició del sotsítol, que els records quan es transcriuen són “memòries aplicades”. Va refermar sempre que no hi havia res producte de la creació ni de la inventiva, sinó que tot era autèntic i que tots els personatges que apareixien al llibre vivien o havien viscut. A diverses parts del llibre, especialment quan narra episodis que no ha verificat procedents de terceres persones o de fonts dubtoses, per curar-se en salut de previsibles errors, afegeix un comentari defensiu ben particular: ?En cas de dubte, sempre prevaldrà la veritat?. Veurem com la veritat és molta, però també són molts els dubtes i, en més d?un cas, algunes falsedats que, sense ser intencionades, són notables.

Què hi ha a La isla del segundo rostro? Trobarem mil pàgines i mil històries que permeten al lector enfilar-se pel llibre (hi ha analistes que diuen que l?illa és el llibre i no Mallorca o, en tot cas, ambdues coses simultàniament). L?obra està bastida com un gran arbre que, a mesura que un l?escala, troba branques i més branques com a petits arbres que, a la vegada, veuen brollar altres arbres. El lector passa, de branca en branca, per recobrar personatges abandonats en episodis anteriors i es rebota de nou cap a noves facècies i peripècies que, fins i tot, motivarà rectificacions o afegits a les successives edicions. El lector, tot i la complicitat que reclama l?autor de forma reiterada, roman indefens i no pot fer res més que abandonar la lectura o seguir el laberint de passadissos sense altra opció que fer el camí d?una cronologia que avança i recula a voluntat de la memòria de l?autor, propietari (així ho diuen els crítics sobre l?edició original en alemany) d?un llenguatge molt culte, un vocabulari molt ric, una composició molt intel·ligent i una redacció molt original. La lectura es fa còmoda i agraïda.

Vaig llegir fa devers cinc anys aquesta obra, mentre preparava l?estudi previ de l?edició facsímil de La Nostra Terra, perquè segons Josep Massot i Muntaner, alguns dels que havien escrit a la revista en estudi (Kessler, Keysserling, Francis de Miomandre, Joan Maria Thomàs, Joaquim Verdaguer, Llorenç Villalonga, Francesc Sureda Blanes, Jaume Busquets…) eren esmentats a la narració d’Albert Vigoleis Thelen. Va ser, per tant, una lectura ?de feina? exclusivament orientada al buidatge de les dades que m?interessaven. Això no obstant, vaig tenir ben clar que, en haver enllestit el meu treball, havia de procedir a una lectura menys especialitzada i allunyada d?una recerca concreta, perquè l?univers d?aquesta obra brinda una navegació a la recerca de nous horitzons. Algunes feines pendents endarrerides no m?han deixat fer la segona lectura fins ara. L?he feta, de nou, sobre la traducció en espanyol i amb l?ajut complementari d?alguns treballs publicats per diversos autors que resolen alguns dels enigmes o complementen dades. A més de les obres de Massot, Carme Bosch i Germà Garcia Boned (*), he d?agrair les informacions especialment profitoses que m?han brindat Llorenç Capellà, Miquel Font, Xavier Margais, Pere Mulet i Juli Pérez Fernández. Amb ells he pogut certificar que la recerca és una tasca que brinda una gran satisfacció quan permet aportar correccions o deduccions. Sobretot, com és el cas, quan les troballes serveixen per a conèixer millor uns fets que canviaren, radicalment i traumàticament, el curs de la nostra història.

És un llibre ric i polièdric que brinda perspectives de lectura alternativa a la visió càustica i banyada d’un humor fatalista del text. Això és possible, perquè la talaia des d?on s?escriu el llibre és tan visible que permet allunyar-se de les opinions de l?autor o, fins i tot, mostrar més empatia per qualque personatge secundari. Es pot entrar en el camp de l?especulació i de la interpretació de molts dels episodis del llibre, però hi ha alguns eixos globals concrets que són bàsics a l?hora de definir aquesta obra. El primer i més clar és que, fonamentalment, som davant d’un clar manifest antinazi i antifeixista, amb la qual cosa s?ha d?entendre el retard en l?edició castellana (1993) i la frustració de no haver estat possible encara l?edició catalana. Una prova és que l?autor no tornà a Mallorca fins a l?any 1976, mort ja Franco, perquè tenia la convicció que si ho feia posaria en risc la vida. Una altra definició general indiscutible és el caràcter descregut de l?autor amb totes les institucions, tant els governs de qualsevol signe, com de totes les religions. Farà sang, especialment, amb l?església de la Ciència Cristiana, ubicada al barri del Terreno de Palma i formada per estrangers simpatitzants dels nazis, tot i que la persona que els acull, Helen Blair-Stein, Mamú, és una jueva nordamericana que manté el plet per la proietat d’una famosa marca que li han usurpat. Un altre punt de la crítica incisiva de Thelen ataca els botifarres i, amb major menyspreu, els buròcrates corruptes. Els capellans, començant pel bisbe Miralles, reben de valent amb l?única excepció de Joan Maria Thomàs. Entre els aspectes positius, defensa a ultrança la literatura i els llibres, aportant una dada per a la reflexió: Mallorca té un bordell per cada mil habitants i una llibreria per cada quaranta mil.

continuarà

(*) Les referències bibliogràfiques s’exposaran amb el darrer lliurament d’aquesta sèrie.

PER A SABER-NE MÉS:
http://www.vigoleis.de/content/news/thelen/3/128-plakette-in-palma.htm
http://diaridunmestredescola.blogspot.com/2011/01/la-isla-del-segundo-rostro-autobigrafia.html