LA DOBLE MORT D’ANTONI COLL

antoni - coll

Antoni Coll i Prohens va donar nom a l’actual Carrera de San Jerónimo de Madrid des del mes de novembre de 1936 fins a l’abril de 1939. Milità a les joventuts d’Esquerra Republicana al seu poble nadiu, Felanitx, fent costat a Pere Oliver i Domenge, Ernest Mestre, Miquel Massutí i tants d’altres republicans catalanistes felanitxers. Morí metrallat per un tanc italià de la remesa que March comprà a Mussolini. Ara els negacionistes espanyols qüestionen l’existència de l’heroi mallorquí antifeixista de qui mai no sabran ni pronunciar el llinatge. L’article, publicat avui a la contracoberta del DIARI DE BALEARS (https://dbalears.cat/actualitat/opinio/la-mort-equivoca-d-antoni-coll.html), apunta la vexació que significa, malgrat la llei de Memòria Històrica, veure una avinguda a Palma dedicada a l’sponsor de Franco i patrocinador de la revolta, mentre a Felanitx s’amaga el nom d’un lluitador antifeixista, mort de manera heroica en defensa de la llibertat i de la legalitat.

***

A la foto, extreta del "Archivo Rojo" (Fichero Fotográfico del Ministerio de Propaganda), es veu el nom que tenia l'actual Carrera de San Jerónimo de Madrid

A la foto, extreta del “Archivo Rojo” (Fichero Fotográfico del Ministerio de Propaganda), es veu el nom que tenia l’actual Carrera de San Jerónimo de Madrid

Possiblement el carrer més emblemàtic de La Villa és la Carrera de San Jerónimo, de la Puerta del Sol al Paseo del Prado. Aquest tram, del novembre de 1936 a l’abril de 1939, portà el nom del felanitxer Antoni Coll. Ara, un treball del Departament d’Història de la Universitad de Valladolid n’ha qüestionat l’existència i conclou que va ser un invent del servei de propaganda de la República per mantenir la moral durant la defensa de Madrid. El treball es titula La historia de Antonio Col (sic) i, per adobar la tesi negacionista, esmenta el fracàs de la recerca del llinatge, el desconcert sobre la data de la mort i la similitud dels fets atribuïts al protagonista amb l’escena, habitual del cinema bèl·lic, del film Els mariners de Kronstadt, exhibit a Madrid i que explica la resistència de Kotlin (una illa del Bàltic més petita que Cabrera), on uns soldats s’enfronten a l’artilleria enemiga.

Informació de l'època sobre el canvi de nom del carrer

Informació de l’època sobre el canvi de nom del carrer

Qui era Antoni Coll? La primera referència periodística és la de la seva mort en combat, metrallat des d’un tanc italià, després d’haver-ne destruït quatre. El diari ABC de dia 9 de novembre de 1936 publica un article laudatori, “Antonio Col (sic), héroe del pueblo”, que relata els fets. El mateix dia, EL SOL (“Órgano de expresión de la Democracia nacional”) narra l’heroica mort. L’endemà, a instància d’un comunicat enèrgic i oficial del “Ministerio de Marina”, la premsa desmenteix la mort. Tanmateix, dia 11 s’informa que va morir el dia abans. La resta de publicacions informen que la mort va ser dia 10 de novembre i, amb més o menys detalls, coincideixen en el relat. A Cerro Blanco, al barri d’Usera, clau per les línies del ferrocarril, els tancs italians comandats pel capità revoltat Vidal-Cuadras, que morirà a l’acció, s’acosten imponents a les trinxeres lleials a la República. És dia 6 de novembre. Els defensors compten amb la Centúria 10 d’infanteria de marina de Figueres, a la qual pertany Coll, i el Batalló de la FETE (Federació de Treballadors de l’Ensenyança). Un jove s’arrossega cap al tanc i, quan és a tir, llança una bomba de mà a les cadenes. Dos dies després, dia 8 de novembre, repetirà l’acció i destruirà quatre tancs més (cinc segons algunes versions) fins que és metrallat. Després de mort, altres soldats l’imiten amb èxit (Eleuterio Cornero, Joaquim Grau o Julio Carrasco, el qual s’exilià i arribà a representar França davant de l’OTAN).

Cartell a Madrid en record del "Marinero Coll"

Cartell a Madrid en record del “Marinero Coll”

La mort d’Antoni Coll va tenir una enorme i immediata repercussió. Tothom el volia fer seu. El 12 de novembre, “Milicia Popular” presentà l’acció per afirmar que “los madrileños no son cobardes”. El Quinto Regimiento creà una companyia amb el seu nom. Es multiplicaren els romanços sobre la seva gesta (“Escribió en el Cerro Blanco,/ con sangre sobre la tierra,/ Coll, mallorquín generoso,/ hechos dignos de epopeya“); César Vallejo l’esmenta (“Contemplemos a Coll, el paladín/ en cuyo asalto cartesiano/ tuvo un sudor de nube el paso llano“). Dia 14 Trifón Medrano, del Partit Comunista, fa un elogi públic del soldat. Dia 15, Victorio Macho, l’escultor de les obres del Retiro, s’ofereix per aixecar un gran monument al mallorquí. Dia 20 es penja a la Puerta de Alcalá un cartell gegant d’homenatge i se li dedica el carrer del Congrés de Diputats. Tot i que la brutalitat de la guerra apaivagà el record del mariner, l’abril de 1938, amb motiu del Congreso Nacional de la Solidaridad, organitzat per Socorro Rojo Internacional, s’editaren 19 segells dedicats a persones distingides en la lluita contra el feixisme. Entre d’altres, al costat de Thäelman o García Lorca, hi ha Antoni Coll.

collsegell

El 12 d’octubre de 1938, el Diario del Ministerio de Defensa publica: “Como recompensa a la ejemplar y meritoria actuación del que fue cabo de Infantería de Marina Antonio Col (sic), este ministerio concede al citado cabo el ascenso a los empleos de sargento y teniente con la antigüedad respectivamente de 6 de septiembre de 1936 y 9 de noviembre del mismo año, fechas en las que Col (sic) se distinguió como primer antitanquista. Asimismo, se dispone que su nombre figure en la cabeza de la escala de tenientes del expresado cuerpo con la anotación de “Héroe de Usera“.

Tota la premsa republicana es feu ressò de la mort d'Antoni Coll

Tota la premsa republicana es feu ressò de la mort d’Antoni Coll

Evidentment, Antoni Coll i Prohens va existir. Nascut dia 1 d’abril de 1915 al carrer Cala Figuera de Felanitx, milità a les Joventuts d’Esquerra Republicana i, com la totalitat d’afiliats del seu poble, era més proper a ERC que no a Izquierda Republicana (en un document de l’època diuen que és “separatista”). El juliol de 1936 feia el servei obligatori i s’apuntà a les milícies populars. Malgrat el renom assolit, ningú a Mallorca no en va poder cantar les glòries. Les hemeroteques romanen com a testimoni silent. L’ABC del 14 de novembre de 1936 destaca la fotografia del sergent Jaume Roig, company i amic de Coll, explicant la gesta d’aquell antifeixista que s’enfrontà als carros blindats comprats a Mussolini per Joan March. La víctima ja no té carrer. La desmemòria incivil l’ha arraconat. El franquisme, primer, i el postfranquisme d’ara, amb tanta o més intensitat, ens han regat de sal la història per usurpar-nos la memòria.

prova1Sic transit gloria mundi! Quina ironia rellegir aquell reportatge sobre els noms que no s’havien d’esborrar mai de la història! Un infant de Madrid responia: “No escribas. El nombre que te voy a decir es de los que no se olvidan nunca: Antonio Coll”.

Reportatge de MUNDO GRAFICO: "Un nombre y una azaña de las que no se olvidan"

Reportatge de MUNDO GRAFICO (6-I-1937): “Un nombre y una azaña de las que no se olvidan”

Del conegut com a “tanquista Coll” (no hauria de ser “antitanquista”?), avui ja ningú no en parla. Al seu poble nadiu ni tan sols! D’aquí tres mesos, el novembre d’aquest 2011, farà 75 anys de la seva gesta i de la seva mort. Posaria la mà al foc que l’insensible i guerracivilista govern municipal del PParrum felanitxer no farà absolutament res. Bé, de fet crec que ni que governàs la hipotètica esquerra tampoc ningú no en diria ni pruna. El postfranquisme d’ara manté la memòria popular regada de sal. Crec que si avui es demana als alumnes de l’institut de Felanitx per Antoni Coll, no en trauríem aguller.

Antoni Coll i Prohens (Felanitx, 1915 - Madrid, 1936)

Antoni Coll i Prohens (Felanitx, 1915 – Madrid, 1936)

El novembre de 1938, a les pàgines de la publicació d’Izquierda Republicana de Menorca, apareixia una crònica dels fets de juliol de 1936. L’article recorda que, tot i la insurrecció armada feixista-militar, no es va voler anul·lar la inauguració del Mercat de la Vila. El final d’aquell relat està dedicat a la gesta d’Antoni Coll Prohens. Signa PETER, pseudònim indubtable de Pere Oliver i Domenge, el bon batle, autor de La Catalanitat de les Mallorques i també de Joanot Colom, instador del poble, impulsor d’escoles rurals, d’un nou centre sanitari, de l’escorxador… Igual que Emili Darder, el batle de Palma, prioritzà les qüestions relacionades amb la salut i amb l’educació. Com a curiositat, després d’aquella inauguració del Mercat, Oliver va ser a temps de partir de l’illa abans de ser capturat per escamots felangistes àvids de matera. El seu gran amic, el jutge de pau Pere Reus, seria afusellat amb una paròdia de judici i, com Antoni Coll, el seu nom està embolicat amb el paper d’estrassa de la desmemòria. Felanitx hauria de rescabalar els noms dels honorables republicans que lluitaren per les llibertats i, per això mateix, patiren repressió, exili i en més d’un cas la mort. La relació és tan nombrosa que fa més evident la injustícia. Fins quan haurem d’esperar?

Article (de Pere Oliver i Domenge?) publicat el novembre de 1938 a Menorca

Article (de Pere Oliver i Domenge?) publicat el novembre de 1938 a Menorca

Antoni Coll. Escultura de Jaume Mir.

Antoni Coll. Escultura de Jaume Mir.

POST SCRIPTUM.- L’escriptor Llorenç Capellà, va referir-se al meu escrit publicat al Diari de Balears (https://dbalears.cat/actualitat/opinio/la-mort-equivoca-d-antoni-coll.html), a l’article publicat dia 7 d’agost del 2011 que transcric:

SENSE COMPLEXOS
Bartomeu Mestre publicava, a dB, un excel·lent i punyent article titulat “La mort (equívoca) d’Antoni Coll”, que em va fer pensar que érem el Dia dels Innocents. Tanmateix, Mestre es feia ressò d’un fet tan real com grotesc. Una revista de la Universitat de Valladolid ha publicat un article (“Los marineros de Cronstadt”) en el qual estableix una relació directa entre la pel·lícula sobre la revolució bolxevic i la gesta d’Antoni Coll, el mariner de Felanitx que va inutilitzar un seguit de tancs feixistes, el novembre del trenta-sis, durant la defensa de Madrid. L’autor de l’article -José Cabezas San Deogracias, professor del departament d’Història- arriba a la conclusió que tot va ésser un muntatge dels serveis de propaganda republicans i que, en conseqüència, el tal Col -com ell li diu- no va existir. Evidentment, a n’Antonio Col no el coneix ni la mare que li va donar la vida. Però a n’Antoni Coll, sí. I tant! Fa anys i panys que vaig tenir el privilegi de parlar amb el seu germà. N’estava orgullós, d’Antoni, encara que se’l notava preocupat pel fet que el relacionessin amb un mite de l’esquerra. Allò que no podia ni imaginar-se és que amb trenta-cinc anys de democràcia un professor “sin complejos” gosés afirmar que n’Antoni en lloc de Coll era Col i que, a més a més, no va existir. No hauria d’afegir cap paraula a l’article de Mestre, prou aclaridor i contundent. Però no puc estar-me de cercar en els estants el llibre de Joseph Kessel sobre la defensa de Madrid. L’he trobat tot d’una i l’he obert per la pàgina on sempre tinc un punt. Conta, Kessel, que a la paret d’una trinxera de la “Ciudad Universitaria” va llegir la inscripció següent: “No olvidéis nunca a Coll. Sed dignos de él”. Déu Sant! Els intel·lectuals de la nova Espanya, fins i tot, volen arrabassar de la memòria col·lectiva allò que és llegenda, llegat emocional.

11 pensaments a “LA DOBLE MORT D’ANTONI COLL

  1. Bartomeu Mestre i Sureda Autor de l'entrada

    La recerca exigeix moltes hores de feina i brinda poques satisfaccions, però permet recuperar la desmemòria. Si hi afegim que mereix l’interès i valoració de persones com vosaltres, no té preu.
    Moltes de gràcies per aquests comentaris!

    Respon
  2. Agustí Barrera

    Molt bon treball de recerca i, de recuperació d’una història que ens han volgut segrestar.

    El present es construeix interpretant els fets del passat en un relat coherent. L’hegemonia ideològica

    només s’aconsegueix, amb una exposició el més objectiva possible de la realitat dels fets.

    Respon
  3. Fanny Tur Riera

    Gràcies Bartomeu per no deixar que la desmemòria enterri per segona vegada el nom de tants de republicans i demòcrates illencs.

    Respon
  4. Ricard huguet

    Molt be, Balutxo. Gracies als teus treballs ara sabem coses que molts voldrien restessin ignorades. Aquests de Valladolid, creus que mereixen pertanyer a una universitat ?

    Respon
  5. Bartomeu Mestre i Sureda Autor de l'entrada

    Entre d’altres, he rebut un correu que aporta una informació que entenc important i interessant. El transcric:

    “Molt bo l’article. Per cert, Antoni Coll sortia en un noticiari on explicava la seva acció en un espanyol de Felanitx deliciós. Record que deia: i jo me sentí hervir la sangre… Vaig veure aquest noticiari en una exposició sobre la guerra d’Espanya, a Barcelona, a principis del 80. No sé on es pot trobar el noticiari aquest, però record que l’exposició era organitzada per la Caixa.”
    No sabia de l’existència de tal document. Únicament de les declaracions del sergent Jaume Roig, dies després de la mort d’Antoni Coll.

    Respon
  6. Joan Roca

    Cal que facem una passa endavant. Hem de lluitar contra imponderables que fan que el nivell d’imbecilització de la població vagi a més, a marxes forçades. Un sistema educatiu que fa que la major part dels nostres al.lots esdevenguin titelles egoïstes i sense ideologia, uns mitjans de comunicació de massa que fan que els ciutadans ho deixin de ser (si un mira Tele5 habitualment no pot evitar esdevenir bàmbol en poc temps)… Tot plegat, una massa d’electors que ja no són ciutadans. Ni tan sols súbdits que, com a mínim, són conscients de la seva desgràcia i de la vexació que pateixen. No, els comú de l’electorat d’ara es comporta com a simples consumidors. I així ens va el pèl, governats per mediocres, arribistes i pocavergonyes. Què hi pot haver darrera aquells ulls o davall aquella gomina? La resposta ens provoca calfreds…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*