0-4 (cíclica història)
Deixa un comentari
El passat 12 d’octubre, Joan Pons i Dubià, amic d’ençà de 1970 amb qui crec que no havia parlat mai de futbol, me va escriure per oferir-me la donació d’una foto de la plantilla del Barça de la temporada 1958/59 signada pels seus jugadors. Es tractava d’una imatge icònica amb una bella història. Li havia regalat, quan ell era infant, la seva àvia paterna i, deixant de banda l’alt valor sentimental i, molt possiblement, material per a col·leccionistes, era un autèntic tresor com a document. El mateix dia vaig traslladar la proposta i Sebastià Oliver, president de la Penya Barcelonista Els Tamarells, va acollir l’oferiment amb la satisfacció que mereixia i programà fer la cessió en el curs d’un acte de l’associació esportiva i cultural.
I tanmateix…
Tanmateix ni les ciències són neutrals ni les matemàtiques són exactes. Quin doi qui ho diu! Són màgiques i tenen una juguera mai vista. Els hi agraden les intrigues i la cabalística una cosa de no dir. El dissabte dia 26 d’octubre del 2024 els follets dels nombres en feren una de les seves a la Penya Els Tamarells de Felanitx. A les nou del vespre s’havia de jugar el Madrid – Barça i, com a preludi a visionar l’enfrontament a les televisions del local, mitja hora abans de començar el partit, es va procedir al lliurament protocol·lari de l’obsequi d’aquella fotografia de l’equip del Barça
Curiosament, tot un presagi, la foto era del mateix dia i mes, 26 d’octubre (66 anys en clau abans), enfrontats al mateix rival, el Madrid, a qui aquell any (1958), va derrotar per 4 gols a 0. La foto, amb les signatures originals de tots els jugadors, es va instal·lar a una paret del local, amb una nota explicativa al peu:
Fotografia original i signada de la temporada 58-59. Partit jugat el 26 d’octubre de 1958 FC Barcelona, 4 – R. Madrid, 0, amb tres gols d’Evaristo i un de Tejada. Formen a dalt: Ramallets, Olivella, Rodri, Gràcia, Flotats i Segarra, i a baix: Claudio (ajudant), Tejada, Kubala, Evaristo, Suàrez, Czibor, i Àngel Mur (massatgista).
66 anys després, el 26 d’octubre del 2024, coincidint amb un altre clàssic, Joan Pons i Dubià dona aquesta fotografia, que va rebre fa mig segle de la seva àvia Lídia Maristany, a la Penya Barcelonista Els Tamarells.
És evident que aquell referent, amb el mateix dia (un 26 d’octubre) i el mateix rival (el Madrid), va generar l’aspiració d’obtenir el mateix resultat. Poc feia preveure, al descans del partit, que el somni es faria realitat, però des del primer gol, tota la gent que va assistir al magnífic espectacle de la segona part, va tenir clar que viuríem una nit màgica i, gol a gol, fins que es va fer el quart i definitiu (que podien haver estat tres o quatre més), tothom va mantenir l’esperança que la fotografia que s’acabava de penjar confirmaria al cent per cent que la història és cíclica.
Joan Pons i Dubià, amb el seu llegat, va esdevenir talment un bruixot premonitori que ens va fer eufòrics testimonis d’un espectacle esportiu. Seria desitjable, obtenir ara una nova fotografia, amb les signatures dels jugadors del partit epígon del de 1958, per exhibir-la al mateix local en record d’un partit i una nit memorables. Que no es perdi per no intentar-ho! Som-hi!
Visca el Barça i visca Catalunya!