Ara que ja han passat els primers dies de La 42 edició de La Setmana del Llibre en Català a la nova ubicació al Passeig Lluís Companys es comencen a sentir algunes veus que maldaran per fer que aquesta sigui la nova ubicació del festival. Crec que és un error i intentaré explicar per què cal que ni es plantegi el no retorn al Moll de la Fusta de forma immediata i, per descomptat, a les dates habituals (agafant l’11 de setembre pel mig i allunyant-nos de la Mercè).
En primer lloc cal recordar que la Setmana del Llibre en Català és quelcom que va molt més enllà de la venda de llibres. És clar que tots els expositors volem vendre llibres i qui estigui lliure de pecat que vengui la primera pedra, però La Setmana no és una fira com tantes que n’hi ha -i per al meu gust personal podrien ser moltes més- arreu del territori durant bona part de l’any, sinó que s’ha treballat molt i durant molt de temps per convertir-la en el gran festival literari en català, el punt que marca la represa cultural del pais (si us plau, companys, oblidem-nos de la bretolada de la paraula rentrée) com per ara enviar-ho tot a fer punyetes.
Al Moll de la Fusta hi ha aquesta sensació de formar part d’una comunitat que orbita al voltant del llibre en totes les seves manifestacions. HI ha dos grans passadissos de parades encarades entre elles que fan que el visitant s’hagi de moure sí o sí entre llibres, i hi ha una comoditat molt important per poder explicar els llibres i convèncer els visitants de la importància de la bilbiodiversitat. Potsder alguns companys estan venent més llibres a la nova ubicació, fantàstic per ells, però La Setmana no va d’això, va de crear una comunió especial amb els nostres compradors que, al Passeig de Lluís Companys, en la majoria dels casos no es pot aconseguir.
A més a més, estem molt més estrets. Se’ns ha dit que s’ha mantingut el preu de la parada. Només faltaria! Això no és cert, perquè si tenim una parada un 20% més petita (hem passat de 5 a 4 metres) resulta que el preu s’ha incrementat un brutal 20% en un any. Som de lletres, però a això hi arribem! Hem perdut espai d’escenari, espai expositiu (som més expositors que mai, però estem estrets com mai) i hem perdut aquella comunió amb un públic molt especial que volia venir a remenar els llibres amb tranquil·litat i que ara té passadíssos estrets, sobrepoblats i insegurs (una gran quantitat de carteristes i altres inconvenients). L’espai perimetrat del Moll de la Fusta és molt més segur (no vol dir que no hi hagi robatoris, també) i sobretot permet una distensió amb el lector que les actuals parades no permeten, només que entri una o dues persones es crea una sensació d’incomoditat molt gran. A més a més, no tots els que hem demanat un mòdul tancat (molt més eficient a l’hora de compartir parada) l’hem pogut tenir.
Voleu més raons per tornar al lloc habitual? La creació de l’hàbit. Ara teníem el públic ensinistrat a venir a La Setmana i el canvi d’ubicació fa que molta gent no s’hi atansi. El Moll de la Fusta permet planificar el dia per anar-hi i passar el dia, hi havia oferta gastronòmica (la qualitat podia millorar notablement) i això s’ha perdut. Algú dirà que hem guanyat algun nou lector entre els passavolants que han descobert per primer cop la Setmana mentre anaven a fer alguna altra cosa de La Mercè. Però quants dels visitants habituals de La Setmana no hem perdut pel camí precisament perquè eren festes de la Mercè i han marxat de Barcelona o perquè es feia a l’actual ubicació, molt més incòmoda i no han volgut venir?
Un dels reptes principals de La Setmana és la de portar gent de fora de Barcelona a visitar-la. Organitzar juntament amb Òmnium, amb els clubs de lectura de les biblioteques, amb les entitats cíviques, autobusos per venir els caps de setmana a gaudir de La Setmana, a passar-hi el dia, i això només es pot fer en un recinte perimetrat com el del Moll de la Fusta. I oferir millors serveis als paradistes, com per exemple un petit office exclusiu per a expositors amb microones per escalfar el menjar, una font d’aigua i unes taules i cadires per descansar perquè no ens suposi un esforç econòmic tan gran menjar cada dia fora de casa. També es podrien establir convenis amb restaurants propers perquè servissin in situ el menú del dia, com es fa, per exemple a la Fira del Llibre de València. Tot això necessita espai, comoditat, respirar el mar del Moll de la Fusta. No és només vendre llibres, companys, és que això sigui un gran festival cultural amb el llibre en català com a epicentre. I això ho garanteix el Moll de la Fusta i també les dates en què no hem de competir amb altres esdeveniments culturals. Ens hi juguem el prestigi i la feina feta fins ara. Per moltes edicions més de La Setmana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!