PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

9 de desembre de 2015
2 comentaris

HOMENATJAR L’OFÈLIA DRACS ARA

El proper 22 de gener, en el marc del festival de novel·la negra en català Tiana Negra, que enguany arriba a la seva quarta edició, homenatjarem el col·lectiu d’escriptors Ofèlia Dracs, un homenatge que compta amb el suport de l’associació d’escriptors en llengua catalana i que, a més a més, permetrà reunir alguns membres del col·lectiu, com puguin ser Pep Albanell, Maria Antònia Oliver, Antoni Serra, Margarida Aritzeta, Joan Rendé, Joaquim Carbó o Isidre Grau, els “ofèlia” que han confirmat l’assistència a l’acte si tot va bé.

Ho farem sense que coincideixi en cap aniversari ni en cap data rodona, perquè ens ve de gust, perquè pensam que tots ells, així com els altres membres del grup (Jaume Cabre, Vicenç Villatoro, Jaume Fuster, Joaquim Soler) així com els membres fundadors, Miquel Desclot, Carles Reig, Xavier Romeu, i els epígons -per davant i per darrere- com puguin ser Quim Monzó, Josep Maria Illa, Carme Riera, Joana Escobedo, o Assumpció Cantalozella i Roser Vernet s’ho mereixen per les seves enormes contribucions a la dignificació de les literatures de gènere en la nostra llengua.

Ho varen fer buscant aquesta dignificació a través d’un gènere també especialment complicat i necessitat de constants reivindicacions a casa nostra: el relat breu. Si hom mira les biografies del nucli del grup, veurem que la seva voluntat de servei a la literatura de casa nostra, a la seva cultura i al país, està fora de qualsevol dubte i que les seves trajectòries a més a més estan regides per l’ambició literària i per la recerca de qualitat i a la vegada per la voluntat de guanyar lectors per a la nostra llengua.

El col·lectiu va publicar per primera vegada el 1980 amb una antologia de contes eròtics que va guanyar el premi La Sonrisa Vertical, el mític Deu pometes té el pomer i pel que fa al gènere negre és cabdal veure la importància que va tenir el volum Negra i consentida del 1983, que inicia en alguns casos o consolida en d’altres, vinculacions amb el gènere negre de primer nivell: Maria Antònia Oliver, Antoni Serra o Aritzeta hi escriuran narracions d’un gènere en el qual després excel·liran, igual que Jaume Fuster, que hi arribava essent ja un escriptor referencial. La ciència ficció, la gastronomia i el terror foren altres gèneres que tocaren.

Els homenatjam ara perquè ens ve de gust, perquè no cal esperar a cap data rodona per poder valorar els esforços de tot un grup de literats, entre els quals hi ha alguns dels nostres millors sèniors, per contribuir a dignificar i a engrandir les literatures populars en el marc del nostre país.  El col·lectiu Ofèlia Dracs va demostrar que es podien fer llibres col·lectius de relats d’alta qualitat i a més a més mantenir un esperit de col·laboració i de sana companyonia amb un objectiu comú: enfortir el muscle de la creació en aquest país a través de l’eixamplament de la massa de lectors.

Només per la intenció ja paga la pena dir-los gràcies. I si voleu, ho podreu fer en directe a Tiana el 22 de gener a les 19.00 hores.

  1. Molt agraïda del record que fas d’ aquell grup -mític aquells anys-, amb qui vaig col.laborar i participar en els 2 darrers llibres del grup, el Bocatto i els Jocs Florals.
    A part de ser una mena d’ escola de narració, era un divertimento total, com copsa la foto.
    Érem molt joves, plens d’imaginació i de ganes d’innovar la literatura, cosa que en les obres de l’ Ofèlia vam aconseguir.
    Quan vaig entrar al grup, sobretot em va impactar l’humanisme d’aquella gent, difícil de trobar en el món dels lletraferits, sempre arrogants.
    Una joia.

    Assumpció Camtalozella

Respon a Salvador Macip Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!