PEDRES, MARS, OCEANS
la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.
Una de les imatges més boniques que record es veure passar a tota vela el Juan Sebastián Elcano sota el pont 25 d’abril per entrar al port de Lisboa. També el record ancorat al port de Palma, on el vaig poder visitar per dins quan era un nen petit i m’hi van portar. Era molt interessant però em va agradar molt més la visita que vaig fer quan tenia 14 anys a un portaavions americà on vaig poder jugar un partidet de bàsquet amb uns marines enormes. Coses que es fan quan un és jove.
Que ara al vaixell insígnia de l’Armada Espanyola -i escola de cadets- hi hagin trobat 127 kilos de droga no és res que ens hagi de sorprendre massa. No sé quan deuen cobrar els mariners espanyols, però tota oportunitat per treure’s un bon sobresou és bona i, sobretot, té tradició.
La història espanyola ens parla sovint de galions ultracarregats que no declaraven la seva mercaderia a la Casa de Contratación. Ho sabem gràcies a huracans que els enfonsaven o a esculls no declarats a les cartes de navegació de l’època i que ens han permès veure fins a quin punt es feia contraban a l’Espanya del segle XVII, la de les bancarrotes.
Però un cas està ben documentat: el dels navilis que participaren a la batalla de Rande, a l’interior de la ria de Vigo el 23 d’octubre de 1702 i que va enfrontar l’esquadra holandesa i anglesa contra la hispano francesa. Cosa grossa degué passar perquè fins i tot Juli Verne localitzàs a Rande el tresor que serveix per proveir d’or al Nautilus.
I és que els galions espanyols sota les ordres de Manuel de Velasco i Tejada anaven carregats amb fins a un 70% més de càrrega que la declarada oficialment. I de fet varen haver d’anar a Rande enlloc de a Sevilla pel bloqueig de la guerra. Allà es van refugiar però no van poder descarregar, excepte la part del carregament que pertanyia a la corona. La resta havia de passar per Sevilla forçosament.
Així que quan es va produir la batalla, els galions encara contenien moltes mercaderies, les oficials i sobretot les de contraban, que habitualment es descarregaven abans d’entrar a port a Sevilla, a la barra de Sanlúcar de Barrameda.
Els anglesos guanyaren la batalla i bona part dels galions s’enfonsaren o foren enfonsats pels propis espanyols. Un, ben carregat, va ser remolcat pels holandesos, però es va enfonsar a les Illes Cíes i encara no s’ha trobat mai. La presència dels galions enfonsats a la Ria ha estimulat la imaginació dels recercadors de tresors. Es varen descarregar abans de la batalla? I qui eren els contrabandistes que els havien sobrecarregat? La Corona espanyola va recuperar segur els seus diners -d’aquests hi ha la constatació de la descarrega- però i la resta?
Sigui com sigui, Rande va servir per demostrar que el contraban era una pràctica habitual i instaurada en els galions espanyols. I per què no es recuperen els galions? Doncs perquè l’empresa és molt costosa, hi ha molt de fang dels sediments i la tasca és molt complicada. I segurament perquè la plata i l’or, l’oficial i el de contraban, ja no hi deu ser-hi. Se’l va emportar tot el capità Nemo amb el Nautilus.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els galions no es recuperen perquè els recursos que es destinen a l’arqueologia i el patrimoni subaquàtics són absolutament ridículs, tant a Catalunya com a Galícia.
Interessant. El meu germà va fer el servei militar a la marina durant dos anys en una fragata, i sempre ens deia que allí entrava i sortia mercaderia de tota mena, sense cap registre. Algú ha investigat com s’han enriquit els alts comandaments militars ?