LLISTA ÚNICA INDEPENDENTISTA A BARCELONA?

Cal entendre que a les properes eleccions municipals i autonòmiques hi ha en joc moltes coses més que no pas la capital de Catalunya. Voler fer aquest reduccionisme és un error

Deia el poeta que la pàtria és tan petita que la somniava completa. Doncs sembla ser que molts independentistes obvien aquesta circumstància i ja no tan sols no parlen de Països Catalans, sinó que amb prou feines es preocupen d’allò que pot passar al rerepaís a les properes eleccions municipals i autonòmiques. Els diaris comencen a fer grans titulars sobre la batalla de Barcelona, Graupera fa temps que es va posicionar, la Rahola demanà una llista unitària en prime time al FAQS i tots plegats centrem l’atenció només a Barcelona en un error que pot ser molt greu.

Anem a pams. Tanquem això de Barcelona per començar. No crec que hi hagi d’haver una llista única a Barcelona dels independentistes. I el motiu és molt senzill: no es pot demanar a un senyor de Sarrià que voti una llista amb líders de la CUP -perquè si fem una llista unitària serà amb tots, o no?- ni a una senyora d’esquerres de tota la vida que voti una llista encapçalada per qui sigui que substitueixi en Xavier Trias, que és una persona excel·lent i possiblement un bon metge, però que no és l’alcalde que algú d’esquerres espera.

I com que en cal una gran participació independentista, el millor que podem fer és que hi hagi tres bones llistes sòlides i fortes: una de l’entorn Puigdemont i Convergència; una d’ERC i una de la CUP. I les tres han de ser molt sòlides i molt fortes (per això m’agrada la possibilitat que l’Eulàlia Reguant sigui cap de llista cupaire). I el dia després, la batllia per a la més votada i un govern independentista fort per a la ciutat. No podem perdre cap vot perquè els candidats seran temibles: Manuel Valls per atreure el pijerio espanyol ciutadanesc (ja veurem si també el popular) i l’Ada Colau per atreure l’espanyolisme de classe (ja veurem fins a quin punt hi ha vot de càstig perquè el poder erosiona). La incògnita és saber qui presenten els socialistes, si en Collboni o un candidat o candidata revulsiu per aprofitar l’estirada de governar a Madrid. Per tant, ens calen tres llistes fortes indepes i que la CUP tingui un paper rellevant en el govern de la ciutat. Per què? Doncs perquè ara per ara són bastant coherents amb el mandat de l’1 d’octubre i perquè la seva idea d’implementació de la República és important.

Però en aquestes eleccions ens hi juguem moltes coses més. En primer lloc a Catalunya mateix. Cal veure fins a quin punt l’independentisme i el progressisme es fa fort en diferents indrets. I per això haurem d’analitzar molt bé els resultats de l’anomenat cinturó roig, de Badalona, de Terrassa i Sabadell i de les poblacions del Bages i Osona. També és fonamental veure què passa a Tarragona, amb un alcalde escridassat en plena festa major i com passa factura la desaparició d’Àngel Ros de cap a terres andorranes a LLeida. Cal que els independentistes ens reafermem allà on havíem guanyat i cal derrotar l’espanyolisme a LLeida i Tarragona i rapinyar el màxim de ciutats importants i capitals de comarca. També és vital la batalla del Maresme i la del Baix LLobregat.

I en clau de Països Catalans? Doncs és imprescindible poder repartir els tripartits al Païs Valencià i a les Illes, però a ser possible amb encara més poder per a Mes a les Illes i per a Compromís per al País Valencià (i en cada un dels dos blocs, amb més força i presència de l’antic PSM i de l’antic Bloc). Ens calen tripartits presidits si cal pels socialistes però supeditats a les polítiques dels nacionalistes. I per descomptat cal mantenir Palma i València com a eixos fonamentals sobre els quals construir el país sencer. Menorca també, és clar. I treballar per enfortir tota la presència al País Valencià amb el major nombre de batllies i regidories per a Compromís possibles. Per tant, a les properes eleccions ens juguem molt més que Barcelona, encara que la curtor de mires d’algun i els interessos dels altres -especialment els mitjans espanyols que volen que ens oblidem de la resta del territori- vulguin fer-nos creure que és l’única cosa important.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *