JORNADA DE REFLEXIÓ EN GROC

Adoro el groc de la ginestera i el groc de la palla embolicada en els camps d’estiu de Mallorca. El groc de la llum del sol a migdia amb escalfant-nos d’aquesta gelor tan mal lletada. Adoro el groc dels flams d’ou de granja i de la crema catalana, el color de la truita de patates acabada de fer, de la paella, de la crema que farceix les ensaïmades els diumenges i els braços de gitano els diumenges sense presos polítics.

M’agrada el groc de Van Gogh als girasols, el groc de Ramon Casas pintant la Julia Peraire o d’alguns quadres fascinants d’Amedeo Modigliani, el príncep de Montparnasse. M’agrada el groc de les pameles de les dones angleses a les curses de cavalls i la bandera de Niue, a la llunyana Oceania. M’agrada el groc del submarí dels Beatles i el dels tractors, no el de la cançó sinó els dels pagesos que tan i tan bé han defensat la república.

Crec que el groc de les llimones tot ho cura i admiro el daurat dels cabells de les actrius de Hollywood que ens omplen els somnis. M’agrada el groc de les samarretes d’Austràlia, el groc de les portades de La Cua de Palla i fins i tot m’agrada com sona giallo en italià. M’agrada el groc que hem fet servir tantes vegades per pintar sols rodons amb la meva filla. I m’agrada la gent valenta que ha fet del groc el seu color. Podran robar-nos els llaços grocs, però no ens robaran mai la dignitat. Votar en groc és fer que torni a significar totes les coses d’abans i que deixí de simbolitzar una lluita perquè tornin els presos polítics. Jo demà votaré tots els colors del groc en un sol groc.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *