LA SEDUCTORA PROPOSTA CULTURAL D’ERC

Ahir al vespre ERC va presentar en petit comitè la seva proposta cultural per a les properes eleccions. Va ser després de veure l’obra Les noies de Mossbank Road a La Villaroel. El debat va congregar una cinquantena de persones i les propostes les presentaren l’escriptora Jenn Díaz -número 8 a la llista per Barcelona-, l’exconseller Joan Manuel Tresserras; la número 2 de la formació, Marta Rovira i la cineasta Isona Passola. La idea era exemplificar amb una anada al teatre la necessitat de consumir cultura.

De tot el debat posterior i de les propostes concretes que es varen posar sobre la taula, cal destacar tres fets: el primer és el fet que Tresserras va convertir la cultura com a eix vertebrador del qual havien d’imanar política i economia i no a la inversa en el camí de la nova república; el segon és la conscienciació que semblaren demostrar els ponents amb la precarietat dels creadors culturals de tots els àmbits; i el tercer la necessitat d’equilibrar els problemes territorials i pressupostaris d’accés a la cultura.

I com es tradueix tot això en mesures pràctiques i efectives? La primera i més important és l’acord que va intentar impulsar Juanjo Puigcorbé arrencant el compromís que en futur govern en el qual hi siguin els republicans el pressupost en matèria cultural serà del 2%, una xifra per sota dels països semblants del nostre entorn que sovint destinen el 3 o el 4% del pressupost, però molt lluny de l’habitual 0,7%. Això vol dir una inversió en cultura de 60 euros anuals per persona i any, per contra dels 26 actuals.

Aquesta inversió s’ha de traduir en una feina territorialment descentralitzada, amb una xarxa en què els petits i mitjans espectacles tinguin garantida la itinerància, però que també les grans produccions públiques arribin al territori. És a dir, que els espectacles del Teatre Nacional vagin a comarques, però que les produccions de comarques arribin a Barcelona.

El pla cultural d’ERC implica transversalitat amb les escoles i tots els departaments del govern -per exemple en el famós pla d’impuls a la lectura- i pel que fa a la precarietat dels escriptors proposa la creació de l’estatut de l’Artista per vetllar pels interessos professionals dels creadors.

En definitiva: més diners, repartits arreu del territori per afavorir l’accés de tothom a la cultura i protecció i respecte per als creadors. Aquests són els eixos pràctics d’un programa cultural amb mesures concretes que s’han de dur a la pràctica. Per començar es podria exigir que tots els premis literaris convocats per les administracions permetin la presentació on-line; revisar a la baixa el sistema tributari que han de pagar els creadors a través dels autònoms; solucionar el tema dels IVA’S culturlals i buscar mecenatge privat d’una forma decidida i ferma.

És d’agrair que ERC volgués explicar el programa als creadors i sobretot la sinceritat de la candidata Jenn Díaz explicant els seus orígens familiars, la manca de llibres a casa seva i la possibilitat que va suposar l’escola catalana per esdevenir escriptora. Cal que ho expliqui moltes més vegades per als qui encara no entenen què pot aportar en aquesta llista. Jo, com a mínim des del precariat literari compartit, crec que l’establiment de l’estatut de l’artista pot ser una eina fonamental en la construcció de la nova república catalana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *