PEDRES, MARS, OCEANS

Llegeixo que el proper 23 de setembre sortirà a licitació una part de les cendres de Truman Capote, amb un preu de sortida de 2.000 dòlars. La subhasta espera arribar fins als 6.000 dòlars per una mica de polsim que suposadament contenen les restes de l’autor de A sang freda, l’obra que el 1966 va consagrar l’autor en el que es coneix com a non-fiction novel, que aquí, a casa nostra, ha practicat amb un relatiu èxit en Carles Porta amb el seu al·lucinant llibre sobre Tor. La noticia no especifica si un dels primers postors en la subhasta serà en Màrius Carol, director de La Vanguardia, però podria ben ser. Amb els diners que rep d’espanyolistes i burgesos tridentins potser es pot pagar el gust d’anar a recollir les cendres de Capote just abans de la Mercè. Especulacions a banda, el que no s’entén gaire és què pot fer un senyor amb les cendres de Capote, uns cabells de John Lenon o el braç incorrupte de Santa Teresa, per posar un exemple. Després del mercadeig medieval de relíquies, que va fer que d’algun apòstol hi hagués una trentena de dits i cinc o sis mans i que encara són un dels pocs negocis que li queden a l’església catòlica -exempcions de l’IBI i casella de contribuents a la declaració d’hisenda a banda- no entenc per a què voldria algú tenir les cendres de Capote a casa. Què sapiguem, el talent literari no s’encomana per la possessió de cadàvers d’escriptors famosos a la vora. És clar que, per a gustos, colors. Mentre un servidor es documentava per escriure 500 crims que has de conèixer abans de morir va trobar-se que el mes d’abril del 2006 al cementiri de Peralada hi va haver qui va obrir un taüt i amb els ossos i unes pastilles de brou concentrat es va fer un beuratge d’allò més potent. És clar que com a mínim allò era reconstituent. A no ser que el nou propietari del que queda de Truman Capote es vulgui fer una infusió…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!