PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

5 de juliol de 2016
0 comentaris

PREMIS LITERARIS I DEMOCRÀCIA

Hi ha dos moments a l’any en què es convoquen més premis que mai: el febrer-març i el juny-juliol (també el setembre és un mes amb profusió de convocatòries). Servidor ho ha anat comprovant al llarg del temps i ha arribat a la conclusió que això es deu a què molts pobles, viles i ciutats del territori nostrat volen donar els seus guardons al voltant del dia de Sant Jordi (si no el mateix dia) o en els mesos d’octubre i novembre, quan les activitats d’estiu ja han acabat i s’ha d’omplir la programació cultural d’alguna manera i la concessió d’un guardó literari és un acte de primer ordre.  D’aquí aquesta allau de convocatòries en els mesos assenyalats.

El que em continua sorprenent cada vegada és que els premis literaris siguin -en els aspectes formals de la seva presentació- tan poc moderns, tan classistes i, deixau-m’ho dir, tan poc democràtics. I és que no és normal que les entitats convocants -especialment quan són institucions públiques- no facilitin la presentació per internet als seus guardons.

Hi ha algunes excepcions notables i dignes d’admirar -algunes vinculades a premis que organitzen de forma conjunta editorials del grup Planeta amb administracions de tota mena- que permeten aquesta fórmula, però en la majoria dels casos continuam ancorats en velles maneres de fer que obliguen als participants a fer moltíssimes fotocòpies i a enviar els seus manuscrits en paper i per correu postal -ep, i gairebé sempre impresos per una sola cara!

En uns temps en què ens omplim la boca de mesures per reciclar i de mesures per fomentar la participació ciutadana, sembla mentida com la convocatòria dels premis literaris queda arraconada al passat. Les administracions haurien de vetllar per evitar consumir paper d’una banda, i per augmentar la participació de l’altra. En un temps en què l’escriptor viu en precari -o directament a l’atur- tenir facilitats per poder optar a una de les poques vies de supervivència econòmica és de pura lògica. Parlem de premis grans, sí, però també dels petits premis municipals o d’entitats locals. Per a un escriptor en català que visqui d’això presentar-se a un premi que li pugui reportar entre 200 i 600 euros (és el barem habitual per aquesta mena de guardons) pot costar-li entre fotocòpies i enviaments entre 4 i 6 euros. El més normal és que no guanyi o que hagi d’insistir força per aconseguir-ho. Posem que un relat s’ha d’enviar més de deu vegades per arribar a guanyar posem que tres-cents euros. Abans que no arribi el premi s’hauran gastat 60 euros en enviaments.

Podreu dir que si el relat és molt bo pot guanyar a la primera. Sí, és cert, i també pot ser que no guanyi mai perquè el camí dels concursos és inescrutable. Però el que està clar és que hi ha molts autors  per als quals els 4 o 6 euros que costa enviar un relat els és una xifra important en aquests temps que corren. Amb sis euros una família de quatre persones a casa pot fer un àpat sense luxes però bó. Estam parlant d’això, de xifres que semblen ridícules però que fan la diferència. I no parlem d’enviar una novel·la a un premi. De 30 euros no et lliura ningú.

Si volem garantir una major participació en els nostres guardons, però sobretot si volem evitar cap mena de discriminació econòmica i la possible pèrdua de talents pel camí, hem d’afavorir i treballar per tal que tots els premis literaris permetin la presentació on-line en igualtat de condicions per a tothom. Després, que guanyi el millor. Penseu que hi ha escriptors per als quals, els 300 euros d’un premi li suposen menjar carn o peix la darrera setmana del mes. I potser perden l’opció de guanyar-los perquè no es poden desprendre dels 6 euros necessaris d’inversió inicial. Posem-ho fàcil per a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!