Baixen les aigües una mica esvalotades -les metafòriques, les físiques no, que fa temps que no plou com hauria de fer-ho- pel fet que dues de les dones amb més poder polític de les Illes Balears són dones cultes que escriuen novel·les i que no han renunciat a continuar fent-ho en les seves hores d’esbarjo. Es tracta, respectivament, de la presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord, i de la consellera de cultura, transparència (i no sé quantes coses més, perquè sembla ser que els governs autonòmics del partit que sigui són al·lèrgics a crear conselleries només de cultura), Esperança Camps.
En els darrers dies hem pogut veure algun que altre atac a la premsa pel fet que continuen escrivint. Fins i tot la presidenta menorquina va fer una entrada al seu bloc per explicar-ho. Cal dir, abans de continuar amb l’entrada, que tant la Maite Salord com l’Esperança Camps, les dues ciutadellenques de la mateixa promoció (1965 l’una i 1964 l’altra) són dues de les narradores vives més importants de la literatura catalana. No crec que a ningú li pogués passar pel cap que el fet d’acceptar aquests càrrecs de tanta responsabilitat impedís que continuassin desenvolupant la seva tasca com a escriptores i com a intel·lectuals, com a mínim en les poques hores en què aquestes responsabilitats els deixen lliures. Seria absurd.
Idò sembla que així li ho demanin des de diferents sectors, amb l’ajuda de la premsa. Un dels darrers casos és el fet que s’ataqui la consellera Camps per la seva presència el proper cap de setmana al festival Tiana Negra. Tot i que el cas m’afecta personalment pel fet que en sóc el director, cal matisar que Camps va publicar La Cara B, una extraordinària novel·la negra, abans de ser nomenada consellera i que a més a més ara acaba de publicar L’illa sense temps (no llegida perquè està calenta del forn). Vol dir que ha de renunciar a anar a un festival literari sense cap cost per a l’erari públic i que es fa en el seu temps lliure simplement perquè és consellera? (La hi podria haver convidat com a consellera a presidir l’homenatge al col·lectiu Ofèlia Dracs on participa Antoni Serra i Maria Antònia Oliver i ningú no hauria dit res).
Més enllà d’aquestes disquisicions puntuals, el que em sembla extraordinàriament greu és que s’ataqui aquestes dues escriptores pel fet de voler continuar escrivint en el seu temps lliure. No havíem demanat sempre que els polítics provinguéssin de l’àmbit laboral i no del món de la política professional? Ara tenim dues dones referencials en les seves professions i ens les volem carregar perquè precisament volen continuar desenvolupant el seu art en el seu temps lliure. En el fons, però, el problema és molt més greu. Perquè al darrere de l’atac a dues intel·lectuals de prestigi el que hi ha és quelcom més. Caldria saber si les andanades els hi vénen per ser dones, per ser escriptores, per ser d’esquerres, per ser nacionalistes o per escriure en català. Possiblement sigui per tot plegat. I això és el que em preocupa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!