Enguany he tingut la sort de ser un dels escriptors que han fet el llibre de la Marató. L’ha coordinat Llegir en Català, un grup d’editorials independents del país amb molta empenta, i hi participen molts amics i grans escriptors i il·lustradors. Com ja sabeu, el tema és l’obesitat i la diabetis i com ja anireu sentint, un de cada quatre patim aquestes malalties i no ho sabem. A mi, com a obès, el tema m’afectava especialment i la col·laboració ha estat doblement interessada: d’una banda perquè em permet col·laborar activament en aquest autèntic miracle anual que és La Marató i d’altra banda perquè la malaltia la conec de prop.
En aquest sentit volia fer constar que cal que TV3 (la nostra, per tant em sento legitimat per parlar del model com a contribuent nat al seu manteniment i com a espectador) faci una política activa per frenar aquestes malalties. Perquè és al seu abast. És molt important dedicar una marató a combatre aquestes malalties, però ho és encara més una política de bona praxi. I és aquí on volia elevar el meu clam: l’obesitat afecta molt directament a un gruix de població que ho té tot per salvar-se: els nens. Per això seria clau que hi hagi una política educativa directa sobre bones praxis alimentàries (la veritat és que a les escoles els menús estan de cada dia més ben treballats en aquest sentit), i sobre hàbits saludables.
Però a més a més hi ha una política immediata que es podria executar ara mateix: no acceptar publicitat de bolleria industrial -des de galetes a pastissets- ni de restauració ràpida en horaris infantils i per descomptat en cap franja horària al Canal Super 3/ Canal 33. El fet de tenir una filla petita ha fet que pogués seguir la programació del canal en algunes hores i és alarmant el nombre d’anuncis de productes alimentaris altament nocius i de cadenes de restauració americanes que es veuen a la televisió (un altre dia parlarem de la indecència de la publicitat de les joguines, que és un cas a banda). La corporació hauria de vetar aquests anunciants perquè em sembla de tot contradictori que es faci una marató per combatre l’obesitat i la diabetis i després no es controli la publicitat nociva en una cadena de televisió que és pública i que, per tant, també és un poc nostra.
L’altra gran contradicció és que TV3 faci un llibre de la Marató i que en canvi no tengui cap espai de promoció de la literatura en prime-time. Cap ni un. El dia de la roda de premsa d’anunci del llibre fins i tot es va prioritzar el disc sobre el llibre. I és clar, ens cal un país lector i ben informat i per a això també cal crear hàbits, tenir paciència i fer molta feina i molta pedagogia. Quelcom que jo demano a la televisió pública del meu país. Però em sembla que no hi ha gaire voluntat de fer aquestes coses i en canvi haurem d’anar veient com uns senyors rics estavellen cotxes a gran velocitat (aquests ni tan sols fan el gest de córrer darrere d’una piloteta). No ho sé, però crec que podríem tenir un altre model de televisió pública, una que no posi pegats en forma de solidaritat als mals hàbits que proposen els seus anunciants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!