PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

4 d'octubre de 2015
0 comentaris

PORTUGAL ES JUGA AVUI EL FUTUR

Portugal celebrarà avui unes eleccions legislatives molt complicades, les eleccions en què ha de decidir si continua donant suport al popular Pedro Passos Coelho (i Paulo Portas, el seu soci electoral, ara es presenten junts) o si pel contrari fa un gir de cap a l’esquerra i António Costa, ex alcalde de Lisboa i cap de llista dels socialistes esdevé primer ministre. En un moment d’empat tècnic entre les formacions, amb un elevat número d’indecisos  i amb una abstenció que no ha parat de créixer, la clau de la governabilitat pot estar en mans del que aquí anomenaríem l’extrema esquerra, que si tot va bé es repartirà al voltant del 20% de l’electorat (socialistes i populars tenen un 37.5% de la intenció de vot cadascun segons les darreres enquestes) i els indecisos oscil·len entre el 5 i el 8%.

Qui són aquestes forces d’esquerres? D’entrada hi ha el ja clàssic partit comunista portuguès. El partit que va ser clau en l’oposició al règim de Salazar i que va tenir uns resultats espectaculars el 1975, després de la Revolució dels Clavells, atresora entre el 8% i el 15% dels electors en les darreres eleccions que s’ha anat presentant i conserva el govern en algunes ciutats i viles del país, especialment a la zona de l’Alentejo però també en altres indrets. El partit ha endurit el seu discurs, proposa la sortida d’Europa i de l’Euro per poder tenir moneda pròpia i anar-hi jugant i un pla immediat contra la pobresa. És possible que aquestes eleccions tengui un 12% dels vots i és clar, pugui ser la pinça de govern. Però ja han dit que no investiran Costa si els socialistes no fan tot un seguit de concessions que, avui per avui, semblen quasi impossibles.

L’altre partit de l’esquerra extrema és el Bloco d’Esquerdas, una formació que es va escindir d’un partit comunista portuguès amb escassa renovació dels quadres dirigents i poca adaptació a les noves formes de fer política. Han començat la campanya en darrer lloc però en les darreres enquestes han pujat moltíssim i podrien ser la sorpresa passant del 7% estimat a l’11% i que per tant siguin ells la força que pugui garantir el canvi.

I quina mena de gent està convocada a les urnes? Doncs els portuguesos que han estat bons alumnes de la troika i que han vist com el cafè es gravava amb el 23% d’IVA, com cada any uns 100.000 llicenciats universitaris (amb uns preus per als estudis que obligaven a fer grandíssims esforços econòmics) abandonaven el país per no tornar, amb la població més envellida d’Europa i amb una forta migració de les antigues colònies per suplir amb mà d’obra barata aquest èxode de la població jove. Un país de pensionistes que cobren 250 euros i han d’escollir entre menjar o pagar els medicaments, un país on la gent no va a urgències perquè les visites costen 20 euros i no les poden pagar i on la sanitat de cada vegada està més privatitzada, un país on una feina amb un sou de 800 euros ara mateix és una molt bona feina.

Aquest país, el segon que més m’estimo del món, és un gran desconegut a casa nostra. Els diaris catalans no hi tenen corresponsals estables, les editorials no tradueixen els seus llibres (amb honroses excepcions) mentre que a França i als EUA hi ha cinc o sis escriptors portuguesos “joves” (nascuts els 60 o els 70) considerats imprescindibles: Valter Hugo Mãe, Dulce Maria Cardoso, José Luis Peixoto, Gonçalo M. Tavares i l’angolà José Eduardo Agualusa. Un país amb un premi Nobel de Literatura que no és el seu millor escriptor i un país que compta amb un mite universal com Fernando Pessoa. Un país on la gent diu bon dia quan entres a un establiment i on es conserven arcaiques formes de cortesia i extraordinàries formes de gastronomia.

Aquest país fascinant ha estat una joguina en mans de la troika, que ha volgut jugar a fer experiments econòmics que han costat la mort a persones (és el país amb més morts de fred d’Europa cada any perquè la gent no pot pagar els sistemes per escalfar unes cases velles i precioses a la vegada) i que ha fet que la seva vida hagi empitjorat notablement. Ara ells hauran de decidir cap on va el seu futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!