Ara mateix sóc perfectament conscient que la meva entrada no agradarà a gaire gent, però de vegades penso que els escriptors no podem quedar-nos tancats en una torre d’ivori veient venir com es transformen les nostres societats. Crec que n’hem de ser agents actius. Els escriptors “noirs” de l’extrema esquerra francesa sempre han mostrat un posicionament molt clar al respecte, com palesen les obres de Jean Patrick Manchette o Didier Daeninckx per exemple.
Des del primer moment he defensat que Esquerra Republicana de Catalunya és la formació que més generosa ha estat en aquestes eleccions. Cal pensar que anant sols haurien tret possiblement els millors resultats de la història, però és cert que no hi hauria hagut eleccions el setembre perquè en Mas no les hauria convocat. La cessió de l’Oriol Junqueras a Mas ha estat un acte suprem de generositat que els ha fet perdre votants, entre els quals m’incloc.
Al començament de la candidatura de Junts pel Sí hi vaig donar suport com centenars de milers de persones fent-se’n candidats. Va ser un acte impulsiu i com a escriptor també vaig signar un manifest a favor de la candidatura. Però és clar, pot un escriptor d’esquerres donar suport a un partit com Convergència malgrat compartir moltes coses com el tema lingüístic i la immersió amb ells i malgrat considerar que la imputació de Mas, Rigau i Ortega per demòcrates sigui la màxima expressió del “hideputismo” espanyol? És difícil. Amb Esquerra sola no hauria dubtat a votar-los, malgrat la simpatia per moltíssima gent de la CUP a la qual admiro profundament per la seva lluita i compromís, començant pel Manel Mora però continuant per molts altres que eren a la llista.
El factor decisiu del vot per la CUP ha estat la coherència. La tremenda coherència de la formació. David Fernàndez i Quim Arrufat han estat diputats modèlics, però crec que a més a més la llista s’ha enfortit amb Antonio Baños i sobretot amb la revelació de la temporada per als que no la coneixíem: Anna Gabriel. El vídeo de campanya, el debat a can Cuní amb una Gabriel espectacular, les intervencions del Baños… i un programa d’esquerres i coherent han fet decantar el meu vot per un partit que va dir que no investiria Mas president.
Passats els comicis, crec que votar la CUP (ep, l’absurd test de la Vanguardia també m’ho va recomanar) ha estat un dels més grans encerts de la meva vida electoral. Entenc les immenses pressions de la gent de Junts pel Si perquè els deu diputats de la CUP investeixin en Mas president i entenc que la millor preservació de la democràcia és no cedir a aquestes pressions. Els qui vam votar un programa d’esquerres, renovador, generador d’il·lusions, sense ombra de corrupció i avalat per tres dels millors diputats de la història recent del Parlament ho vam fer pensant que la independència ha de ser molt ràpida i a més a més ha de ser molt neta. Per tant, pas enrere de tots els dirigents tradicionals i endavant amb la nova forma de fer política. Alguna cosa va canviar amb el 15-M i és la manera de comportar-se dels partits i dels electors. Ara volem el pa sencer.
A més a més, la CUP ha estat l’únic partit veritablement de Països Catalans de tots els que es presentaven a les eleccions, un altre motiu clau per entendre el sentit de determinats vots de ciutadans que som d’origen de les altres terres catalanoparlants. La nació ha de ser pura, completa i d’esquerres i en una democràcia on tothom coneixia les regles del joc, les majories han de saber seduir les minories. Hi ha línies vermelles irrenunciables per a la CUP, les que ens van prometre als seus electors, les que han de fer valdre. Jo hi tinc plena confiança. I sé que amb aquest article no faré amics, però ens hem de mantenir ferms en la nova manera de fer les coses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs jo estic essencialment d’acord amb el que dius. Aquí cal que tothom faci un esforç. Ja vorem com acaba, però a la taula de negociar, anem-hi amb les coses clares però sense precondicions. Sort a tots i endavant!
Discrepo. Seguiu barrejant naps amb cols, m’explico:
Una qüestió de prioritats…
1. Fa més de 300 anys que el nostre país estava esperant aquest moment.
2. La Cup, gràcies a la seva fam de justícia social i de crear una societat millor a través de la independència, ha fet creure en política a molta gent que feia molt temps que ja havia desconnectat.
Sabem que un moment així no es repetirà, com a mínim en molts anys.
Pot veure’s la CUP legitimada per decidir si és ara o no el moment, al•legant que no accepta una figura que ocuparia un càrrec durant 18 mesos? Què són 18 mesos si estem parlant d’una llarga espera de 300 anys? La CUP sap MOLT bé que el procés acaba amb un referèndum i unes eleccions per decidir qui voldrem que governi la nova república catalana.
La CUP ha de lluitar per ser en aquell govern, (tots ho agrairem), però ARA toca facilitar que aquests 18 mesos puguem fer la feina que tenim al davant. La Cup defensa la desobediència, i el problema el tenen per acceptar durant 18 mesos el primer president imputat per desobediència a l’estat espanyol.
Aquí hi ha dos debats i no s’han de barrejar, l’un, la independència, i el segon, el programa de cada partit i els ideals que han de governar-nos quan assolim la independència. Quin canvi tindrem si la DUI ja no és una opció i la CUP s’enroca? Conec molts votants de la CUP que prioritzen la independència per davant de tot, que entenen la diferència dels dos debats, i que ja s’estan plantejant si s’han equivocat amb el seu vot.
El debat clau és molt senzill. Ni protagonistes ni òsties, primer la independència i després ens barallem per veure qui volem que governi i de quina forma. Me la pela qui es posi al davant. 10 escons són una passada, però ens dona poder per no respectar els altres 62?
Que sí que sí, que la CUP es la que no s’abaixa els pantalons, que ERC va acceptar el pacte de JxS… però que quedi una cosa clara, aquest país agradi o no te gent de tots els colors, i els cupaires som minoria.
L’única forma d’assolir el repte i el que està despertant tanta dmiració arreu del món és haver posat tothom dins un mateix vaixell rumb a la independència per diferents que siguem, de dretes i d’esquerres.
Està clar que amb la coherencia que destaques de la CUP al teu article, mai hauria arribat aquest moment. No ho oblidem.
Salut, i visca la terra lliure.
Estc d’acord amb tu.Tots soms necessan aquests moments.Jo no els he votat mai fins ara I he fet un esforç pel meu pais.Els que portem lluitant fa més de 40 anys contra l’imperialisme escanyol I lles elits opressores no ens ha estat gens facil votar a un neolliberal.Fa poc temps desde SI es va portar a terme una forta campanya contra Abertis amb el NO VULL PAGAR I la presencia de les CUP .o la vaig quasi veure I era contra el capitalisme més ranci.Desde el PSAN varem estar tota la vida lluitant per l’alliberament .a nacional I de classe.Però ara crec que ha arribat el moment 1anyet per la
DUI.40anys esperant aquesr moment val u. SACRIFICI..
LLuis, m’has encandilat. Sàvies paraules, dolçes i conciliadores.
Em sembla molt bé l’article, però crec que el moment que estem vivint necessita d’un acord. La CUP es clar que no pot ser un entrebanc però Convergència tampoc. Potser si signesin un acord on la CUP acceptès en Mas i JxSI acceptès bona part del programa cupaire, podria ser el desllorigador.
Sempre estem amb les mateixes tonteries, com es pot parlar amb seny de que la independencia ha d’esser d’esquerres ? Llegeixo comentais de gent que crec assenyada i no em puc creure de que caiguin en aquest parany. A Escocia els de dretes no podien ser independentistes ? Al Quebec els de dretes no podien ser independentistes ? A Catalunya anem tant sobrats que podem prescindir de la gent que no son declaradament d’esquerres ? Per favor, toquem de peus a terra. Estem parlant de Catalunya i a Catalunya hi ha de capiguer tothom que se senti catala, altra cosa sera un error imperdonable.
Es veu que ara en aquest país no ser d’esquerres és una mena de crim. Caldria entendre, com bé dius, que en un país hi ha gent de tot. Una altra cosa seria impossible (a banda de poc desitjable). L’actitud que té amb aquest tema alguna gent d’esquerres, que no conceb com pot ser possible que algú tingui una ideologia diferent, és igual d’antidemocràtica que la d’aquells espanyols incapacos d’entendre que vulguem decidir el nostre futur.
Realment es el que penso i he votat amb la mateixa intencio. Gràcies. Ha sigut dificil poder-ho explicar al meu entorn. Aquestes posicions no s’entenen.
La independència és per fer un país democratic, a on hi càpiga gent de qualsevol ideologia. Transversalitat. Ara bé, comprenc que era una promesa no investir en Mas. Sense Convergència no hi ha independència, sense la CUP tampoc, però compte amb el “entre todos la mataron y ella sola se murió”.
Salut.
Jo també he votat la CUP per la seva coherència i per la seva manera de prendre decisions col.lectivament. Estic convençuda de que sabran arribar a un acord. Deixem de pressionar-los, només contribuïm a enrocar posicions.
NI DRETES, NI ESQUERRES
NI COPS NI CUP
CATALUNYA
UNA GENT, UN POBLE, UN PAÍS,
UNA NACIÓ, UN ESTAT LLIURE,
SOBIRÀ I
INDEPENDENT