ELS ESCRIPTORS EN CATALÀ, PRECARIS O JUBILATS

L’associació d’escriptors en llengua catalana (AELC) acaba de fer públics els resultats del seu estudi sobre la situació dels escriptors en aquests moments i els resultats (consultables a vilaweb mateix) són desencoratjadors: els joves no s’associen a l’entitat i els associats han patit una reducció important d’ingressos rebuts per la tasca com a escriptor.

En resum: només el 10% dels escriptors són professionals i un 10% són semiprofessionals. El 80% restant caça mosques així com pot o té altres feines. És allò que abans i amb un cert menyspreu es deia “escriptors de diumenge”. Una de les dades més greus de l’estudi és la que explica que el 2007 hi havia un 32% d’escriptors en via de professionalització i ara en són només el 6%.

Les dades són això, dades, però no amaguen un fet: la crisi també afecta els escriptors (així com als llibreters i editors i tota la gent de la cadena tròfica del món del llibre). Potser caldrà preguntar-se per què els joves no s’associen a l’entitat (potser per la percepció que en tenen o per altres motius) i sobretot caldrà preguntar-se quines mesures es prenen al respecte.

Cal conscienciar les administracions, és clar, però no podem ser una cultura que visqui de la subvenció -tot i que en altres indrets del món les administracions vetllen molt més pels seus escriptors perquè els consideren un patrimoni- i caldrà conscienciar, sobretot la població civil i els lectors. Hem d’augmentar el nombre de lectors i hem d’aconseguir que aquests lectors llegeixin en català. Aquest és el repte principal.

També, és clar, hem de treballar per augmentar la professionalització dels nostres autors: calen més plataformes i més presència als mitjans de comunicació -i que les col·laboracions en premsa es paguin- i cal, sobretot, que els contractes editorials es compleixin i es liquidin els drets com pertoca. Hi ha editors impecables i hi ha editors matussers, com a tot arreu.

I ens cal, sobretot, una major autoestima. Els nostres autors són tan bons com els que ens arriben de fora. I els traductors que aboquen els texts al català tot sovint són extraordinaris. Donem-nos i donem-los una oportunitat: llegir en català i fer-ho regularment és garantir la supervivència del país i a la llarga la de l’escriptor. (Ah, i una mica de llei de mecenatge no aniria malament).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *