PEDRES, MARS, OCEANS

“Tu, poeta, exposat massa vegades a la nit, endinsa’t de nou a la ciutat”.  Aquest és un dels múltiples versos que varen quedar inèdits del poeta Salvador Iborra quan va ser assassinat al carrer Palma de Sant Just de Barcelona. La seva absurda mort ha viscut enguany un esperpent judicial que ha deixat lliure un dels dos assassins i que ha vist com l’altre, en connivència amb la jutgesa, s’ha donat a la fuga. De moment ningú no ha pagat amb la presó la mort d’un poeta excels. Ningú no ha estat privat de la llibertat per haver-nos privat a nosaltres de la poesia futura, la que encara havia d’escriure.

Però és cert que la millor manera de retre homenatge al gran poeta que és Salvador Iborra (un poeta és viu mentre se’n reciten els versos, se’n serva l’obra i se l’estudia i difon) és escoltar les seves creacions en diàleg amb les d’altres poetes. Paraules envoltades de paraules.
Per això mateix el proper dijous a les 20.30 hores estau tots convidats al casal Folch i Torres, al carrer de la Reina Amàlia, a escoltar els versos del Salva per boca d’altres poetes i a escoltar els altres poetes en diàleg amb aquesta poderosa obra poètica: Marc Romera, Mireia Vidal-Conte, Jaume Pons Alorda, Mireia Calafell, Ivette Nadal i un servidor farem el possible perquè la poesia sigui la millor manera d’homenatjar el poeta. Que la sala sigui plena també seria ben bonic.