ELS NAZIS A EUROPA

La victòria electoral d’Esquerra a casa nostra es veu alterada per l’augment de l’extrema dreta a Europa

Analitzar els resultats d’unes eleccions, siguin quines siguin, sempre és perillós perquè el discurs oficial és que tots els partits guanyen (fins i tot Pere Navarro, havent-se estavellat fins a l’abisme pot dir que és la primera força espanyolista a Catalunya i que per tant ha guanyat al PP).
Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat les seves primeres eleccions a Catalunya des de 1936 i a la xarxa ja hi ha missatges alertant contra l’oligarquia del partit i proclamant que no és res més que la segona marca de CiU (per cert, haurem de veure quant de mal ha fet Unió en aquestes eleccions i ens haurem de preguntar un cop més si Duran i LLeida és la xacra més gran d’aquest país) i que no és d’esquerres. No patiu, és el preu a pagar per guanyar unes eleccions. Jo crec que sí que Esquerra és d’esquerres, o com a mínim no és tan de dretes com CiU.
Hi ha també qui ataca als seus candidats, Terricabras i Maragall. No entrarem en valorar a Maragall, que té immensos defectes, però Terricabras com a mínim és un senyor intel·ligent i ben format i fa de bon sentir, parla raonablement bé i diu coses prou sensates.
Fins aquí és lògic. Però anem més endins i preguntem-nos: quant de vot d’ERC no és un vot captiu de la CUP que s’havia quedat sense alternatives clarament independentistes a qui votar? Ha fet bé la CUP no presentant-se a les eleccions?
Doncs jo crec que una part de l’èxit d’ERC es deu precisament a aquest fet: hi ha votants que no han tingut cap altra marca que ERC per emetre el seu vot. I crec que aquesta vegada la CUP s’ha equivocat perquè Europa també es pot destruir des de dins i des d’una posició d’esquerres.
Pel que fa a la resta de l’Estat és molt bonic veure que els dos partits majoritaris s’han estavellat d’aquesta manera. El PP ha guanyat les eleccions, sí, però ha perdut 9 eurodiputats, que en són molts. A can PSOE segurament avui mateix començarà la batalla per liquidar en Rubalcaba.
De totes maneres, allò realment preocupant, és que Europa s’esfilagarsa. L’extrema dreta, que ha estat la pitjor xacra que ha viscut al llarga de la seva història, ha obtingut uns resultats històrics. És la primera força a França (el país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, reconvertit ara en ves a saber què) i obté grans resultats a Dinamarca i a Grècia, i fins i tot a Alemanya. 
Europa és avui un lloc més nazi que no pas ahir. I atenció perquè l’extrema dreta ha aprés una cosa: cal obtenir poder, cal ser fort a les institucions, obtenir recursos i treballar per destruir Europa des de dins. La gran diferència amb l’esquerra és que ells també volen destruir la democràcia.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *