PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

1 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris

ELS PASTISSOS DELS JUBILATS

25 d’abril, primer de maig, Almada i pastissets

Travessar el riu amb un Cacilheiro i després pujar amb l’elevador de la Boca do Vento és sempre una experiència. S’entra en els terrenys sempre sorprenents d’Almada, la ciutat on governen els comunistes des del 1974 i on l’església convida a fer grans manifestacions des de la seva portalada on pengen grans murals a costat i costat de l’entrada al temple. Deuen ser propers a la teologia de l’alliberament. Aquesta ciutat tan propera a Lisboa i a la vegada tan separada pel Mar de Palla -el nom del Tejo en aquest aiguabarreig previ a les dimensions atlàntiques- fins i tot ha estat batiada com a Berlín Est cada vegada que a Lisboa governen els partits de dreta (tampoc quan regnen els socialistes les relacions són especialment bones).
Tot és a punt per a l’1 de maig i passo per l’Alameda, a prop de casa i abans de la manifestació -que encara està en marxa- s’ha omplert tot de paradetes per subvencionar la lluita revolucionària. I la que té més èxit és la dels “jubilats per la democràcia”. Hi ha una cua llarga. I la saviesa de sempre: els pastissos d’aquí són els millors, asseguren dos joves que fan tota la pinta d’haver nascut a una manifestació. “I és clar”, contesta l’altre. “Les àvies, fins i tot si estan jubilades són les que millor cuinen”.
Potser sí que la saviesa adolescent explica l’èxit d’uns avis que no han deixat la lluita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!