Adéu a l’italià més portuguès
La trajectòria literària d’Antonio Tabucchi ha acabat avui a migdia a la ciutat que el va captivar fa més de quaranta anys: Lisboa. L’escriptor italià ha mort als 68 anys víctima d’un càncer. Des del 2004 tenia la nacionalitat portuguesa.
Tabucchi és l’exemple perfecte del que he vengut a anomenar la seducció atlàntica. L’escriptor va descobrir Pessoa amb vint i pocs anys a un dels millors llocs per descobrir el geni dels heterònims: París. De fet, va ser a la capital francesa on va començar la mitologia universal per Pessoa, i això va ser en bona part gràcies als escriptors i intel·lectuals portuguesos que varen fugir de la dictadura de Salazar i Marcelo Caetano, en molts de casos per no haver de fer el servei militar i la guerra colonial i en molts altres per la persecució de la PIDE, com és el cas de la màxima experta en Pessoa, Teresa Rita Lopes, que va matricular la seva tesi a la Sorbona.
Tabucchi es va fer portuguès també literàriament i precisament va ser Afirma Pereira la seva novel·la més reconeguda. Els qui vulguin seguir les traces portugueses d’aquest clàssic contemporani hauran de llegir també El cap perdut de Damasceno Monteiro; el meravellós Rèquiem o Els tres últims dies de Fernando Pessoa.
Tabucchi va ser un gran viatger i fruit d’això és un altre llibre que traspúa Portugal per tots els costats: Dama de Porto Pim, un llibre de viatges que té les illes Açores com a destinació principal. També alguns dels seus viatges per Portugal i per Lisboa es poden llegir al seu darrer llibre traduït a l’espanyol: Viajes y otros viajes.
Ara, ha emprès el viatge definitiu i ens deixa a tots una mica més desemparats. En el fons s’ha mort un gran escriptor portugués en llengua italiana.